«Irati»: misticisme i matriarcat als pobles vascons Publicat el 18 de setembre de 2023 El 15 d’agost de l’any 778 el cabdill vascó Eneko Ximenes participà a la batalla de Roncesvalls. Quan elseu fill Eneko Ximenes Aritza esdevé el senyor de la vall es veu obligat a resoldre un conflicte polític queenfronta les velles tradicions amb el nou cristianisme, del qual en depèn la continuïtat del seu llinatge.Irati, una làmia deixeble de la deessa Mari, serà la seva guia, gràcies a la qual coneixerà de prop el podermatriarcal que esguarden les muntanyes navarreses.
Dioclecià i els cristians: causes i conseqüències de la «Gran Persecució» (303) Publicat el 15 de desembre de 2021 L’emperador Gaius Aurelius Valerius Diocletianus va creure trobar en la filosofia i els ideals neoplatònics, fortament arrelats als governants del s. III, una possible solució als problemes que li tocà afrontar. Sembla improbable que amb els quatre edictes persecutoris que promulgà l’any 303 pretengués liquidar el cristianisme en tant que doctrina, però sí destruir aquells elements dins l’església que no reconeixien l’autoritat de l’emperador, tot acusant aquest fet d’idolatria. Així doncs, entendre les causes i les conseqüències, així com els fonaments de la lluita ideològica protagonitzada entre el cristianisme i el mal anomenat «paganisme romà», seran l’objectiu d’aquest estudi.
L’Evangeli segons Maria Magdalena: «No doneu lleis per no ser tenallats per elles» Publicat el 15 de setembre de 2021 Maria Magdalena és coneguda com una de les devotes del seguici de Jesús de Nazaret durant les seves prèdiques. De fet, existeixen diferents projeccions d’aquesta dona, la figura de la qual ha estat explotada per transmetre missatges ideològics diversos i, a vegades, contradictoris entre si.
Julià l’Apòstata: l’última esperança del romanisme clàssic Publicat el 15 de febrer de 2021 La figura de Flavi Claudi Julià, qui només governà l’Imperi Romà dos anys (361 – 363), va commoure els esperits del seu temps, tant cristians com pagans. Per als primers, la irrupció de Julià, en tant que restaurador dels antics cultes, suposà la constatació que la victòria constantiniana encara no era absoluta. Per als segons (és a dir, els partidaris de l’antiga religió romana dels períodes republicà i alt imperial) significà l’oportunitat, perduda, de recuperar les antigues quotes de poder. Els coetanis a Julià van concebre’l com un punt de no retorn, atès que, quan morí a terres perses, va desaparèixer un dels últims emperadors romans amb un ple convenciment sobre la necessitat de salvaguardar la unitat territorial de Roma, la seguretat interior i exterior, la grandesa de l’imperi, i, sense cap mena de dubte, el determinant paper que havia de jugar la religió. Així doncs, tot i que el seu regnat fou extremadament breu, se l’ha considerat una de les figures més importants de l’antiguitat tardana.
Transgredint la norma de l’Església: la immoralitat al Penedès medieval a través d’una visita pastoral Publicat el 15 de gener de 2020 Si alguna font ens permet aproximar-nos, tot i la seva parcialitat, a la moralitat quotidiana del baix clergat i del poble pla en els darrers segles de l’edat mitjana és, sens dubte, la visita pastoral. Document que encara avui dia és confeccionat, neix de la necessitat de fer inspeccions puntuals a totes les parròquies, tant pel que fa a l’estat material del temple i de les dependències, com el compliment de la normativa eclesiàstica tant pels estrats més senzills de la mateixa institució com pel gruix dels feligresos.
Contra l’hegemonia de l’església de Roma: Pere Valdés i els Pobres de Lió Publicat el 15 d'octubre de 2019 Pere Valdés va traduir la Bíblia a l'occità. Fins al segle XII, només una limitada elit eclesiàstica es reservava el plaer d'entendre les escriptures, únicament escrites en llatí. La traducció de Valdés va permetre apropar a les classes més illetrades al contingut de les Sagrades Escriptures.
El príncep cristià i la república Publicat el 15 de gener de 2019 Erasme de Rotterdam (1466/69-1536) és sens dubte una de les figures cabdals de l’època del renaixement i de la història moderna occidental. Príncep dels humanistes, reconegut gairebé unànimement arreu d’Europa a principis del segle XVI, resulta una figura paradoxalment senzilla i alhora complexa d’afrontar.
La circumcisió més famosa de la història Publicat el 1 de gener de 2019 Podríem dir que la circumcisió ha estat, històricament, una pràctica habitual en moltes societats humanes. Per aquesta n’entenem l’extirpació parcial o total del prepuci, deixant conseqüentment al descobert el gland del penis. Aquesta és realitzada principalment per qüestions culturals, raons higièniques o a causa de la litúrgia religiosa.
La figura d’Heloïsa: amant, monja i escriptora a l’edat mitjana Publicat el 15 d'octubre de 2018 Sovint, en consultar els llibres d’història, trobem una forta absència de dones que els protagonitzin, fet que podria fer-nos caure en l’error de pensar que les dones o no han tingut història, o no han fet prou mèrits per constar-hi.
Els cultes mistèrics i el cristianisme (II): el pensament misterosòfic, entre la llum i les tenebres Publicat el 15 de juny de 2018 "I mentre encara vivim, pel que sembla, ens acostarem més al saber en la mesura en què no tinguem relació ni comunió amb el cos, exceptuant el que sigui d'absoluta necessitat, i no ens contaminem de la seva natura, sinó que procurem mantenir-nos-en purs fins que el déu es complagui d'alliberar-nos.