Cristianisme

Història del cap i casal (II). De l’alt Imperi a la tardana antiguitat

Després del final de les lluites intestines al si del món romà, començà una nova etapa marcada pel creixement en tots els aspectes, la pau interna i l’expansió econòmica i urbana per tot arreu. Valentia, refundada a l’època d’August, iniciava aleshores un nou període de la seua existència marcat per l’auge i la consolidació dins el territori davant altres urbs que, amb el pas dels segles, aniran declinant. Arribat i instaurat el cristianisme, la ciutat del Túria esdevindrà un dels nuclis urbans més importants de l’est de la península Ibèrica degut a la comunitat cristiana i les peregrinacions al voltant de la figura de Sant Vicent Màrtir, gràcies a les quals pogué sobreviure i mantindre’s durant la crisis del poder imperial i la desaparició d’aquest al llarg del segle V, quan ja constituïa la urbs més gran i important de les terres valencianes.

«Irati»: misticisme i matriarcat als pobles vascons

El 15 d'agost de l'any 778 el cabdill vascó Eneko Ximenes participà en la batalla de Roncesvalls. Quan el seu fill Eneko Ximenes Aritza esdevé el senyor de la vall es veu obligat a resoldre un conflicte polític que enfronta les velles tradicions amb el nou cristianisme, del qual en depèn la continuïtat del seu llinatge. Irati, una làmia deixeble de la deessa Mari, serà la seva guia, gràcies a la qual coneixerà de prop el poder matriarcal que guarden les muntanyes navarreses.

Dioclecià i els cristians: causes i conseqüències de la «Gran Persecució» (303)

L’emperador Gaius Aurelius Valerius Diocletianus va creure trobar en la filosofia i els ideals neoplatònics, fortament arrelats als governants del s. III, una possible solució als problemes que li tocà afrontar. Sembla improbable que amb els quatre edictes persecutoris que promulgà l’any 303 pretengués liquidar el cristianisme en tant que doctrina, però sí destruir aquells elements dins l’església que no reconeixien l’autoritat de l’emperador, tot acusant aquest fet d’idolatria. Així doncs, entendre les causes i les conseqüències, així com els fonaments de la lluita ideològica protagonitzada entre el cristianisme i el mal anomenat «paganisme romà», seran l’objectiu d’aquest estudi.

Julià l’Apòstata: l’última esperança del romanisme clàssic

La figura de Flavi Claudi Julià, qui només governà l'imperi romà dos anys (361 – 363), va commoure els esperits del seu temps, tant cristians com pagans. Per als primers, la irrupció de Julià, en tant que restaurador dels antics cultes, suposà la constatació que la victòria constantiniana encara no era absoluta. Per als segons (és a dir, els partidaris de l'antiga religió romana dels períodes republicà i alt imperial) significà l'oportunitat, perduda, de recuperar les antigues quotes de poder. En el següent article analitzem les motivacions que el portaren a realçar els cultes antics.

Transgredint la norma de l’Església: la immoralitat al Penedès medieval a través d’una visita pastoral

Si alguna font ens permet aproximar-nos, tot i la seva parcialitat, a la moralitat quotidiana del baix clergat i del poble pla en els darrers segles de l’edat mitjana és, sens dubte, la visita pastoral. Document que encara avui dia és confeccionat, neix de la necessitat de fer inspeccions puntuals a totes les parròquies, tant pel que fa a l’estat material del temple i de les dependències, com el compliment de la normativa eclesiàstica tant pels estrats més senzills de la mateixa institució com pel gruix dels feligresos.
Popular
Comunicat arran les sentències del Tribunal Suprem

Subscriu-te a la nostra newsletter

Tots els drets reservats

Amb el suport de

QUIOSC
SECCIONS
El PROJECTE
XARXES