Els cultes mistèrics i el cristianisme (II): el pensament misterosòfic, entre la llum i les tenebres Publicat el 15 de juny de 2018 "I mentre encara vivim, pel que sembla, ens acostarem més al saber en la mesura en què no tinguem relació ni comunió amb el cos, exceptuant el que sigui d'absoluta necessitat, i no ens contaminem de la seva natura, sinó que procurem mantenir-nos-en purs fins que el déu es complagui d'alliberar-nos.
L’origen de Sant Valentí: les Lupercalia Publicat el 14 de febrer de 2018 El dia 14 de febrer, arreu del món occidental i especialment al món anglosaxó, es celebra el dia dels enamorats o Sant Valentí. Tot i que avui dia és una festa molt comercialitzada, com ara Halloween, és una festa de tradició cristiana molt antiga, datada del segle V. Els seus orígens, però, són encara més antics i es remunten als temps mítics de Roma.
Els cultes mistèrics i el cristianisme Publicat el 15 de desembre de 2017 Durant els primers segles de la nostra era es produí la difusió dins l’Imperi romà d’una forma d’experimentar l’espiritualitat a la que els historiadors han anomenat com a cultes mistèric-orientals.
Els pilars d’Europa: un propòsit desdibuixat Publicat el 5 d'abril de 2017 Explicar allò que entenem per Europa és una qüestió tan complexa com necessària pels temps que corren. És per això que l’exposició “Els pilars d’Europa. L’Edat Mitjana al British Museum” –organitzada pel CaixaForum i el museu londinenc– m’havia generat unes expectatives que no s’han acabat d’acomplir.
Un informe poc objectiu per expulsar als jesuïtes Publicat el 25 de setembre de 2016 Any 1767. Els jesuïtes són expulsats per primera vegada d’Espanya, sota el regnat de Carles III. Durant el segle XVIII, l’ordre dels jesuïtes va ser cada vegada més perseguida a causa de les ‘molèsties’ que causaven als monarques. Hem d’entendre que parlem d’una època en què, si bé les monarquies estaven començant a ser cada vegada més laiques, les opinions religioses encara pesaven.
En nom d’Odin, amén. La sincrasi a les Sagues dels islandesos Publicat el 15 de juliol de 2016 Un fenomen televisiu dels últims anys ha revitalitzat l’interès per la història escandinava, però el cert és que es continua caient en els mateixos tòpics. La religiositat precristiana no n’és exempta, i sovint s’interpreta a partir de fonts cristianes posteriors, com és el cas de les sagues dels islandesos. Encara que el cristianisme tingué una entrada relativament pacífica a Islàndia i s’adaptà ràpidament al context cultural d’Islàndia, la genuïna literatura que esdevindria més tard comptaria amb una influència cristiana major de la que se li acostuma a voler donar.
Cristianisme i armes de foc al Japó del segle XVI Publicat el 15 de gener de 2016 A l’Europa del segle XV es van produir una sèrie de grans canvis –sobre els quals no val la pena allargar-se aquí–, amb l’avanç de l’Imperi Otomà, la consegüent interrupció de la Ruta de la Seda, el redescobriment del coneixement clàssic, el canvi d’esperit i de paradigmes que aquest va comportar, els textos de pensadors com Erasme de Rotterdam o Martí Luter, la seva difusió gràcies a la impremta, el cisma protestant, la resposta catòlica al Concili de Trento, els avenços tècnics relacionats amb la navegació i l’astronomia, i un llarg etcètera.
Curiositats Gavatx: la malfiança popular vers el francès a la Catalunya moderna Publicat el 30 de març de 2017
Article La dependència socioeconòmica de Batàvia: els comerciants xinesos en les Índies Orientals Neerlandeses del segle XVII Publicat el 15 d'abril de 2023