Imatge de portada: una làmia segons Edward Topsell a The history of four-footed beasts, segle XVII. Font: Wikimedia Commons (Domini Públic).
La cançó de Roland
A les muntanyes frondoses de Navarra un cabdill vascó demana ajuda a una sorgina, sacerdotessa i serventa de Mari, la deessa mare basca. Amb la mediació d’Aker (un boc, esperit protector dels animals) el cabdill entrega a Mari la seva ànima com a tribut. A canvi, la Deessa Mare li garanteix la victòria vers aquells qui volen conquerir les seves terres. Ell és Eneko Ximenes (Iñigo Aranbarri) qui, molt probablement, el 15 d’agost de l’any 778 participà ena la Batalla de Roncesvalls en la qual els vascons aconseguiren fer retrocedir un exèrcit lleuger i veterà al servei de Carlemany. Segons la Cançó de Roland la batalla fou “terrible i feixuga”:
Els pagans moren
a milers i a centenars: qui no se’n fuig, no es pot
salvar de mort; que ho vulguin o no, tots hi perden
la vida. Els francesos hi perden la seva millor
protecció; no tornaran a veure els pares ni els
parents, ni Carlemany que els espera als ports.
(v. 1396-1423)
La Cançó de Roland és una cançó de gesta anglonormanda del segle XI que narra les aventures heroiques d’un cavaller carolingi. El seu propòsit és, entre d’altres, lloar la figura de Carlemany i també enaltir els fets ocorreguts a Roncesvalls per tal de justificar la derrota dels francs. De fet, sembla que un “huracà de trons i de vent, pluja i pedres a desmesura” sorprengué els soldats francs. Sens dubte, Paul Urkijo, director de la pel·lícula, se serví d’aquest pretext per reproduir una gran pedregada enmig de la batalla. Però si bé la Cançó medieval considera que la terra plorava per la mort de Roland, l’espectador d’Irati sap que, en realitat, era la fúria de Mari intercedint a favor dels vascons:
A França hi ha una terrible tempesta: un huracà de
trons i de vent, pluja i pedres a desmesura; (v.1424-25)
Diuen molts: “Això és la fi dels temps, la fi del
món que ens ha arribat.” Ells no ho saben, i no
diuen la veritat: aquest és el dolor per la mort
de Roland.
(v. 1434-37)
Així comença Irati, una pel·lícula basada en fets històrics i fornida d’elements propis de la religió precristiana d’Euskal Herria.
Eneko Ximenes Aritza
Després de la mort d’Eneko Ximenes a la batalla, el seu fill Eneko (Eneko Sagardoy) esdevé el cabdill de la vall. Aquest personatge és un dels coprotagonistes, ja que encarna l’històric Eneko Ximenes Aritza (770/790-851), altrament conegut com Eneko X. Important cabdill vascó, fou el fundador de la dinastia Aritza-Íñiga, considerat també el primer rei de Pamplona i, per tant, iniciador de la monarquia navarresa. Per altra banda, Oneka (Nagore Aranburu), la mare viuda d’Eneko, contrau aleshores matrimoni en segones núpcies amb Musa ibn Fortun, pertanyent al llinatge dels Banu Qasi, família muladí (és a dir, antics cristians islamitzats) que controlava la vall de l’Ebre. D’aquesta unió, històricament constatada, en nasqué un fill de nom Musa Ibn Musa, germanastre d’Eneko X. Per tant, Oneka fou qui uní amb llaços de sang dos llinatges decisius per a la formació del Regne de Pamplona, ja que cal no oblidar que la ciutat de Pamplona fou presa pels Aritza l’any 803 precisament amb l’ajuda dels Banu Qasi.
Quinze anys després de la batalla de Roncesvalls Eneko torna a casa, ja adult i cristianitzat, per acomiadar-se del seu avi moribund, Ximeno el Fort (Patxi Bisquert). El castell on habiten els senyors de la vall és, en realitat, un conegut castell romànic situat a la serra de Loarre (Osca), construït al segle XI i que ja serví d’ambientació a la famosa pel·lícula El Regne del Cel.
El desig d’enterrar el cos del seu avi segons el ritual cristià al costat del seu fill, empeny els Ximenes a recuperar el cos d’Eneko Ximenes, sepultat a un dolmen segons el ritual precristià dels vascons. Però un cop obert el sepulcre tan sols apareixen les restes d’un boc, referent a la divinitat animal Aker, símbol de fertilitat, i convertit en representació del dimoni pel cristianisme.
A partir d’aquest moment Eneko haurà de fer front a les acusacions dels Belasko, una família vascona propera als carolingis que, amb ànsies de poder, acusarà els Ximenes de paganisme i criticarà els seus vincles amb els sarraïns. Els Belasko representen a Irati l’inici de la campanya de demonització de les antigues costums i creences vascones precristianes.
Eneko ha de trobar les restes del seu pare però no pot endinsar-se sol al bosc. En aquest punt és quan es retroba amb Irati (Edurne Azkarate), una antiga amiga de la infantesa, làmia i servidora de Mari. Les làmies són una figura femenina que formen part de l’imaginari clàssic, hongarès, basc i francès, entre d’altres. En el cas concret d’Euskal Herria les làmies són dones belles que habiten els rius, amb peus d’au i els cabells llargs. Són éssers bondadosos tot i que poden apropiar-se dels cors dels homes i fins i tot enamorar-se d’ells. La història d’Irati i Eneko és, precisament, una història d’amor impossible.
Presència femenina i matriarcat
El relat d’aquesta pel·lícula està replet de referències històriques que situen les dones en primer pla polític. L’aparença de Mari (Itziar Ituño), que apareix a la pel·lícula amb la cara coberta d’una espècie de cabellera trenada, ens recorda la representació de les anomenades Venus de Willendorf i el seus cabells tan particulars.
La Selva d’Irati on s’enregistrà la pel·lícula amb llum natural i flames de torxa és un espai clarament habitat i regentat per dones. Els dòlmens són les cases de les serventes de Mari (Sorginaren Txabola, és a dir, la casa de la bruixa) i les coves, com la Mariurrika Kobea d’Anboto a Bizkaia, són la llar de Mari, qui controla les forces del clima i imparteix justícia, castiga la mentida i la destrucció del territori.
Qui digui que aquesta és tan sols una pel·lícula de fantasia és perquè desconeix per complet l’apassionant història alt medieval dels pobles vascons matriarcals.
