Helena Casas Perpinyà

Lobas: las vidas de cuatro grandes reinas medievales

• Publicat el 30 d'abril de 2020

La present obra trenca amb un fals mite que la historiografia medieval feminista s'esmerça en desvelar des dels anys setanta del segle passat: les dones també foren governants al llarg de l'Edat Mitjana. El llibre de Helen Castor planteja un gran repte interpretatiu, i és que la historiadora anglosaxona aconsegueix presentar la vida de quatre reines sense prendre com a referència i mesura els seus respectius marits, fills, pares o germans.

Macrina La Jove, fundadora del monacat i revolucionària de l’amor

• Publicat el 6 de maig de 2019

Al voltant de l’any 350 una dona convertí la seva casa materna en una comunitat de dones i, d’alguns homes, consagrades a la vida contemplativa. Abandonaren qualsevol luxe i les antigues serventes esdevingueren les seves germanes.La seva fou una fundació monàstica, una idea original i una fundació política que eludia el patriarcat, perquè cancel·lava el contracte sexual. El contracte sexual, com explica Carole Pateman, és un contracte violent entre homes pel control dels cossos de les dones i és el fonament del patriarcat. Aquesta dona i les seves germanes escolliren lliurement la castedat, convertint el seu cos en un temple de significat indisponible i inviolable per l’home.

El último Sultán. Boabdil y el fin del Al-Ándalus

• Publicat el 18 de desembre de 2018

Entre la història i la llegenda. Aquí és on romanen els personatges heroics, exposats a la voluntat i al gaudi de qui conta el relat de les seves vides. Elisabet Drayson es proposa, amb el seu darrer llibre "El último Sultán. Boabdil y el fin del Al-Ándalus", rescatar Muhammad XII de Granada de la llegenda i situar-lo al centre dels esdeveniments històrics i polítics que donaren lloc a allò que avui coneixem com l’Espanya moderna.

La deessa mare i el culte medieval a la Verge Maria

• Publicat el 15 de desembre de 2018

La figura de la Deessa Mare ha estat sempre símbol de vida, esguard i protecció de la naturalesa fèrtil.

«La meva vida ha sigut una escopeta carregada»: qui va ser Emily Dickinson?

• Publicat el 15 de maig de 2018

Després de la Guerra d’Independència (1775-1783), la que havia estat la Nova Anglaterra acollia tothom que hi viatjava buscant noves oportunitats i una vida millor. El 21 de desembre de 1830 Emily Elisabeth Dickinson nasqué a Amherst, a l’Estat de Massachussetts. Però, qui era aquesta dona?

«Littera est vox»: escriptura i llibertat femenina a l’Edat Mitjana

• Publicat el 15 de gener de 2017

L’existència de l’escriptura femenina és un debat que m’acompanya des de fa molt de temps. Per què no provar de resoldre’l a partir de les nostres avantpassades? És més, per què no provar de recuperar els espais de llibertat femenina a l’Edat Mitjana? Escriptura i feminitat són dos conceptes que s’uniren en harmonia durant l’Edat Mitjana i que tingueren la força de crear espais de subjectivitat i de transmissió de genealogies entre dones. Quan la paraula era de signe masculí, l’escriptura d’algunes dones florí en l’experiència de la lliure interpretació de la diferència sexual. La llibertat femenina en la història és un fet, identificar-la és només una qüestió d’interpretació.