Helena Casas Perpinyà

Helena Casas Perpinyà

(Tarragona, 1992). Doctora en Cultures Medievals amb menció Cum Laude per la Universitat de Barcelona i membre del Centre de Recerca de Dones Duoda. Les seves línies de recerca són les beguines, la mística femenina baixmedieval i el mestratge de les dones a la Corona d'Aragó.

«Irati»: misticisme i matriarcat als pobles vascons

El 15 d'agost de l'any 778 el cabdill vascó Eneko Ximenes participà en la batalla de Roncesvalls. Quan el seu fill Eneko Ximenes Aritza esdevé el senyor de la vall es veu obligat a resoldre un conflicte polític que enfronta les velles tradicions amb el nou cristianisme, del qual en depèn la continuïtat del seu llinatge. Irati, una làmia deixeble de la deessa Mari, serà la seva guia, gràcies a la qual coneixerà de prop el poder matriarcal que guarden les muntanyes navarreses.

Lobas: las vidas de cuatro grandes reinas medievales

La present obra trenca amb un fals mite que la historiografia medieval feminista s'esmerça en desvelar des dels anys setanta del segle passat: les dones també foren governants al llarg de l'Edat Mitjana. El llibre de Helen Castor planteja un gran repte interpretatiu, i és que la historiadora anglosaxona aconsegueix presentar la vida de quatre reines sense prendre com a referència i mesura els seus respectius marits, fills, pares o germans.

Macrina La Jove, fundadora del monacat i revolucionària de l’amor

Al voltant de l’any 350 una dona convertí la seva casa materna en una comunitat de dones i, d’alguns homes, consagrades a la vida contemplativa. Abandonaren qualsevol luxe i les antigues serventes esdevingueren les seves germanes.La seva fou una fundació monàstica, una idea original i una fundació política que eludia el patriarcat, perquè cancel·lava el contracte sexual. El contracte sexual, com explica Carole Pateman, és un contracte violent entre homes pel control dels cossos de les dones i és el fonament del patriarcat. Aquesta dona i les seves germanes escolliren lliurement la castedat, convertint el seu cos en un temple de significat indisponible i inviolable per l’home.

El último Sultán. Boabdil y el fin del Al-Ándalus

Entre la història i la llegenda. Aquí és on romanen els personatges heroics, exposats a la voluntat i al gaudi de qui conta el relat de les seves vides. Elisabet Drayson es proposa, amb el seu darrer llibre "El último Sultán. Boabdil y el fin del Al-Ándalus", rescatar Muhammad XII de Granada de la llegenda i situar-lo al centre dels esdeveniments històrics i polítics que donaren lloc a allò que avui coneixem com l’Espanya moderna.

«Littera est vox»: escriptura i llibertat femenina a l’Edat Mitjana

L’existència de l’escriptura femenina és un debat que m’acompanya des de fa molt de temps. Per què no provar de resoldre’l a partir de les nostres avantpassades? És més, per què no provar de recuperar els espais de llibertat femenina a l’Edat Mitjana? Escriptura i feminitat són dos conceptes que s’uniren en harmonia durant l’Edat Mitjana i que tingueren la força de crear espais de subjectivitat i de transmissió de genealogies entre dones. Quan la paraula era de signe masculí, l’escriptura d’algunes dones florí en l’experiència de la lliure interpretació de la diferència sexual. La llibertat femenina en la història és un fet, identificar-la és només una qüestió d’interpretació.
Popular
«Vice»: Satanàs era (a) la Casa Blanca

Subscriu-te a la nostra newsletter

Tots els drets reservats

Amb el suport de

QUIOSC
SECCIONS
El PROJECTE
XARXES