RTÉ (Raidió Teilifís Éireann, Ràdio Televisió d’Irlanda) ha produït una minisèrie de 5 capítols ambientada en el Dublín d’abans de l’Alçament de Pasqua del 1916 -el qual va tenir lloc entre els dies 24 i 30 d’abril i va acabar amb la rendició dels rebels irlandesos i l’afusellament dels seus líders. Així doncs, Rebellion ens trasllada una altra vegada al context de la lluita per la sobirania nacional del poble irlandès de principis del segle XX, com també ho han fet els films The wind that shakes the barley i Michael Collins entre d’altres.
Fa un segle l’estat irlandès no era encara una realitat, però sí que ho era el fort sentiment nacional del seu poble, el qual es manifestava a través del foment de l’idioma gaèlic, l’Església catòlica i un moviment escorta que va servir com a caldo de cultiu d’un cos paramilitar, on, com s’observa a la sèrie, molts joves irlandesos van formar part amb l’objectiu de lluitar per la independència de la nació. Un altre element que jugà un gran paper com a catalitzador de les esperances sobiranistes del poble irlandès fou la ideologia de classe propagada pel socialisme, al capdavant de la qual hi trobem un dels personatges històrics de la sèrie: James Connolly.
Aquests elements històrics se sumen a una trama argumental que, com narren els fets històrics, va acabar en desastre. En aquesta minisèrie no ens falten, doncs, sang, morts i famílies dividides entre tots dos bàndols.
La trama de Rebellion comença amb l’entrada del Regne Unit a la Primera Guerra Mundial (IGM) per tal de fer de pretext a l’Alçament de Pasqua. Els següents capítols se centren, a tall de film bèl·lic d’acció -és a dir, trets a dojo- a narrar l’experiència viscuda pels protagonistes durant l’esmentat alçament. Aquest relat valora especialment la participació de les dones durant la rebel·lió irlandesa, donant-los gairebé tots els papers protagonistes.
Aquest protagonisme femení es reparteix entre tres noies: l’Elizabeth Butler, Frances O’Flaherty i la May Lacy. Cadascuna d’elles pren una sèrie de compromisos personals i ideològics que s’aniran desenvolupant des del primer moment. El fet comú entre les tres serà la d’anar a contracorrent -ja començant pel fet de ser rebels i lluitar per la independència d’Irlanda- i no acotar el cap enfront dels homes, siguin promesos, pares, amants o superiors militars.
Pel que fa al vessant històric es pot dir que Rebellion aprova els estàndards de minisèrie històrica. Tot i no tenir una potència narrativa aclaparadora, la trama bèl·lica, curta i concisa, ajuda a prosseguir amb el seu visionat.
Se sap, a més, que RTÉ llançarà una seqüela anomenada Rebellion: Two States, que parlarà sobre els esdeveniments ocorreguts després de l’Alçament de Pasqua. Ja tenim ganes veure’n el resultat.
