Els primers membres d’aquesta organització, creada el 1865, foren antics soldats confederats que van passar a la clandestinitat després de perdre la guerra. Aquests soldats van continuar la lluita pels seus ideals: la supremacia de la raça blanca per sobre els altres, l’antisemitisme i, en un futur, l’anticomunisme. El grup va ser fundat el 24 de desembre de 1865 per part d’uns capitants de les antigues milicies del sud. El seu nom té dues arrels etimològiques: Ku Klux ve del grec kiklos, que vol dir cercle, i Klan perquè molts dels seus integrants eren d’origen escocès; ja que aquest fet va ser impulsat pel capità Kennedy. En un principi el Klan havia de ser una organització democràtica que només es dedicava a espantar els negres i els seus partidaris als pobles, vestits amb llençols blancs per simular que eren fantasmes; es dedicaven a causar aldarulls als pobles per on passaven. Però la Reconstrucció dels Estats del Sud després de la Guerra Civil va endurir les seves accions, fins al punt que van arribar a escampar per tot el sud dels U.S.A un estat de terror. Durant cert temps van tenir el suport del Partit Republicà, ja que abans de la guerra era un partit a favor de l’esclavitud, però el Klan rapidament va repudiar els republicans com a traïdors a la causa i venuts al sistema de la Unió.
Els seus actes van ser una constant d’atacs directes contra barris negres del sud dels Estats Units, a la vegada que reivindicaven la recuperació dels drets històrics dels antics Estats Confederats. La violència va arribar al seu màxim apogeu el Diumenge de Pasqua de 1873 a Colfax, on van morir, durant els enfrontaments, 50 homes negres. Imatge del segon Klan en una de les seves reunions. Aquests fets succeïren malgrat que dos anys abans, el 1871, l’exgeneral de la Unió Benjamin Franklin Butler havia fet redactar pel Congrès l’acta que declarava formalment la dissolució del Klan, argumentant que era una organització que anava en contra de la llei i, per tant, els agents federals podien actuar lliurement per aturar-los. Això va portar al Partit Republicà i als governadors del sud a deixar de donar suport al Klan, ja que l’augment de l’activitat del govern federal sobre els estats del sud els estava traient poder i autonomia. Malgrat tot, el primer klan no es dissoldrà, oficialment, fins el 1873. Però a partir del 1910 tornarà a sorgir, però això ja és una altra història.
