El 24 de novembre de 1859 es publicava a Anglaterra l’Origen de les espècies de Charles Darwin. La teoria de l’evolució del naturalista anglès, que encara ara es considera la base de la biologia evolucionista, es difonia, i les seves tesis no van deixar a ningú indiferent. De seguida es van acabar els exemplars dels llibres, se’n feien noves edicions i es traduïa a més de dotze llengües, propagant la teoria de la selecció natural arreu. La teoria evolucionista afirmava que l’espècie humana venia dels primats, i això va suposar un gran escàndol en una societat amb uns forts arrelaments cristians, que creia en una jerarquia animal immutable. Tot i que la comunitat científica, cada cop més interessada en secularitzar la ciència, va engegar debats i va donar certa credibilitat a la teoria, les tesis darwinistes van trobar-se amb un fort rebuig social. L’Església va encapçalar l’oposició a aquestes idees trencadores.
A Espanya, les teories de Darwin no van arribar fins la dècada dels 70, més de 10 anys després de la primera edició de l’obra. Durant el regnat d’Isabel II, la classe política i l’Església havien aconseguit aturar l’entrada dels nous corrents científics i culturals que posaven en dubte el poder vigent i el seu discurs. La Revolució de 1868 va fer fora els Borbons del tron, i s’iniciava un període de canvis que van permetre, també, l’arribada de les tesis darwinistes. La primera obra, tot i que no completa, es va publicar el 1872, i no va ser fins 1877 que es va poder comprar l’obra sencera. El llibre es veia, des dels sectors més conservadors, lligat a la revolució, i l’Església temia la propagació d’unes idees contràries al dogma catòlic. De sobte, la societat espanyola, molt arrelada a la tradició cristiana, veia tremolar tot un sistema d’idees fins llavors força inqüestionable. Les reaccions no es van fer esperar: des de discursos de l’Església rebutjant i condemnant les tesis, fins a la premsa, que omplia les seves pàgines amb caricatures del naturalista, per desprestigiar-lo. I també va entrar en aquest joc de ridiculització del debat encetat una nova marca de licor d’Anís, que es faria ràpidament popular.
El 1868 els germans Bosch i Grau havien fundat una destil·laria, i, a partir els beneficis que obtenien del comerç amb Amèrica, van comercialitzar un nou licor. Així naixia la marca Anís del Mono, que aprofitava la polèmica oberta i presentava una etiqueta amb un dibuix d’un mono amb una cara similar a la de Darwin. A més, el mico aguantava una etiqueta en la que es podia llegir: “Es el mejor. La ciencia lo dijo y yo no miento”. Aquesta ampolla, encara comercialitzada avui en dia, mostra la cara més divertida d’un debat intens que va fer trontollar tot un sistema de pensament.
