Oriol Guinart Parra

Oriol Guinart Parra

(Capellades, 1998). Graduat en Història (UB), amb mencions en Hª antiga i Antiguitat Tardana, i Màster en Formació del Professorat de Secundària i Batxillerat (UB). Ha treballat com a guia turístic al NEAN - Parc prehistòric de Capellades i actualment exerceix com a professor de secundària i batxillerat.

Alexandre el Gran al cor de l’Imperi Persa: Babilònia, Susa i Persèpolis

Transcorria el quart any de campanya des que Alexandre el Gran havia desembarcat a Àsia i ja es trobava al cor de l’Imperi Persa. Després de derrotar al rei Darios III de Pèrsia a la batalla de Gaugamela l’any 331 aC, Babilònia, Susa i Persèpolis, les tres ciutats que exercien com a centre neuràlgic de l’imperi, es veuen obligades a assumir el canvi d’hegemonia. El jove monarca macedoni, bé per les particularitats pròpies de cada urbs, per estratègia, interessos o intuïció, les tractà de forma molt diferent. Aquest article no només vol entendre el perquè de les seves decisions, sinó també reivindicar l’estudi d’episodis a priori de menor importància, els quals ens permeten conèixer altres facetes d’un dels personatges més fascinants del món antic.

«Els Neandertals són l’espècie que controlarà el foc i en generalitzarà l’ús com a eina indispensable per a la vida diària. De ximples, en tenien ben poc» – Entrevista a M. Gema Chacón

Realment els Neandertals eren menys intel·ligents que els Sapiens? La seva dieta estava formada exclusivament de carn? Creien en el més enllà? La seva desaparició fou planificada i orquestrada per una altra espècie? A l'Abric Romaní de Capellades, jaciment prehistòric, la M. Gema Chacón no només ens ha explicat de forma divulgativa la vida d'una espècie que comparteix línies evolutives comunes amb grups humans actuals, sinó que també ha volgut desmentir i rebatre totes les concepcions imparcials, sensacionalistes i arbitràries que, injustament, encara envolten als Neandertals.

«Primer calia recosir un reialme perifèric en crisi i portar-lo a l’hegemonia del complicat món Egeu. Filip II de Macedònia no és un simple pròleg d’Alexandre, té la seva pròpia Història; però la gesta la recollí el fill» – Entrevista a Ignasi Garcés

Hom acostuma a conèixer les aventures i batalles d'Alexandre el Gran, qui va recórrer milers de quilòmetres al llarg del vast Imperi Persa tot superant adversitats inimaginables i vivint situacions similars a les dels seus herois. Tanmateix, Filip II, el seu pare, ha quedat relegat a un segon pla tot i la seva transcendental obra política, religiosa, econòmica i militar. És per aquest motiu que hem volgut conversar amb l'Ignasi Garcés sobre el seu regnat, tot intentant recordar, i en certa manera fer justícia, la vida d'un home que, a dir veritat, va establir els fonaments del que anys després serà el gran Imperi Macedoni.

«BARBAREN II»: Roma no es va derrotar en un dia

Després de gairebé dos anys d’espera, Netflix ens ha regalat per fi la segona temporada de Barbaren, la qual pren distància i s’allunya del registre històric de la seva predecessora, però, per contra, presenta una trama més àgil i un major desenvolupament dels personatges. Cronològicament, aquesta segona peça de Barbaren se situa, aproximadament, entre els anys 9 i 14 dC, on no succeeix una gran batalla com la de Teutoburg, però on Roma prepara a foc lent les futures campanyes que “pacificaran” Germània, una de les zones que més va resistir l’imperialisme d’August.

Alexandre Magne i l’oracle de Siwah, un misteri no resolt

El que va succeir a l'Oasi de Siwah (Egipte) l'any 332 aC constitueix un dels majors misteris que envolten la història d'Alexandre Magne. Quines foren les raons que el varen motivar a recórrer una quantitat ingent de quilòmetres pel desert per a visitar un oracle quan, certament, podia aprofitar-se de l'eufòria anímica del seu exèrcit després d'haver vençut per segona vegada als perses a la batalla d'Issos (333 aC), i destruir-los d'una vegada per totes? En aquest article intentem entendre el perquè d'una visita enigmàtica i envoltada de misticisme que, a priori, sembla que no era prioritària per a vèncer al colós Imperi Persa.

«Crec que l’emperador Constantí va veure en Crist una altra de les moltes facetes del culte solar que ell practicava» – Entrevista a Carles Buenacasa

Si Constantí I era un cristià convençut, per què no es va convertir fins poc abans de la seva mort l’any 337 dC? La seva relació tant amb el cristianisme com amb els cultes pagans es revela complexa, és per això que ens trobem amb el Dr. Carles Buenacasa per tractar, cronològicament, la religiositat d’un dels emperadors romans més transcendentals de la Història de Roma.

L’enigmàtica serp vermella que va protegir l’imperi persa sassànida

Al nord-oest de l’actual Iran s’erigeixen, al llarg de 200 quilòmetres des de la costa sud-est del mar Caspi fins a les muntanyes de Bilikuh, les restes de la Gran Muralla de Gorgan, la que al primer mil·lenni de la nostra era fou l’estructura defensiva més gran del món. Fou superior a la de qualsevol muralla romana, fins i tot més llarga que els murs d’Adrià i Antoní junts, i cronològicament és anterior a la Gran Muralla Xinesa. Sense cap mena de dubte es tracta d’una sofisticada obra d’enginyeria que encara guarda nombrosos secrets de l’època sassànida.

Dioclecià i els cristians: causes i conseqüències de la «Gran Persecució» (303)

L’emperador Gaius Aurelius Valerius Diocletianus va creure trobar en la filosofia i els ideals neoplatònics, fortament arrelats als governants del s. III, una possible solució als problemes que li tocà afrontar. Sembla improbable que amb els quatre edictes persecutoris que promulgà l’any 303 pretengués liquidar el cristianisme en tant que doctrina, però sí destruir aquells elements dins l’església que no reconeixien l’autoritat de l’emperador, tot acusant aquest fet d’idolatria. Així doncs, entendre les causes i les conseqüències, així com els fonaments de la lluita ideològica protagonitzada entre el cristianisme i el mal anomenat «paganisme romà», seran l’objectiu d’aquest estudi.

«Dubto molt de la grandesa d’Alexandre. Tot i que és un personatge fascinant pel que fa a la gestió de l’àmbit diví, també encarna tots els horrors de l’ús de la força» – Entrevista a Borja Antela

Malgrat la ingent quantitat de bibliografia que l’acompanya, Alexandre el Gran és una d’aquelles figures històriques que segueix despertant passions, no només entre historiadors i arqueòlegs, sinó també entre investigadors d’altres disciplines o el públic en general. Perquè, coincidint amb en Borja, la seva persona «inspira». D’entre tots els aspectes que configuren la seva persona ens centrarem en el món dels déus i la religiositat que visqué durant el transcurs de la campanya asiàtica (336-323 aC), aquella que, després de tretze anys, suposà la desaparició del poderós Imperi Persa.

«BARBAREN»: una barbaritat històrica?

Barbaren és una sèrie de televisió alemanya que s’estrenà a Netflix el 23 d’octubre del 2020. Formada per sis episodis, relata la lluita dels pobles germànics, en concret dels queruscs, contra la dominació romana a inicis del primer mil·lenni. Andreas Hechkmann, Arne Nolting i Jan Martin han aconseguit crear un producte que, malgrat alguns biaixos, es presenta com una de les millors recreacions històriques que s’han estrenat fins al dia d’avui. La sèrie pretén mostrar aquesta transcendental conjuntura històrica des de la perspectiva dels pobles germànics, quelcom complicat si es té en compte que tota la documentació existent procedeix de cronistes romans. 
Popular
L’home més dolent del món

Subscriu-te a la nostra newsletter

Tots els drets reservats

Amb el suport de

QUIOSC
SECCIONS
El PROJECTE
XARXES