«BARBAREN II»: Roma no es va derrotar en un dia

⇥ «BARBAREN»: una barbaritat històrica?

Després de gairebé dos anys, Netflix ens ha regalat l’esperada segona temporada de Barbaren, la qual pren distància i s’allunya del registre històric de la seva predecessora, però, per contra, presenta una trama més àgil i un major desenvolupament dels personatges. Recordem que la primera temporada, composta per sis capítols igual que aquesta segona, acaba amb l`èpica i contundent victòria dels queruscs ^[1]Un dels molts pobles que habitaven l’antiga “Germània”, nom que Roma va utilitzar per a batejar les actuals zones del nord de França, Bèlgica, Holanda i sud d’Alemanya. El seu … Continue reading sobre tres legions romanes l’any 9 dC al bosc de Teutoburg. Tanmateix, l’última escena (un genet que cavalca sostenint el rostre del difunt Var, governador de la Germània mort durant l’èpica batalla) deixava entreveure que la sèrie tindria continuïtat. 

Cronològicament, aquesta segona entrega de Barbaren se situa entre els anys 9 i 14 dC, ja que els creadors de la sèrie no ens ensenyen Tiberi, successor de Var en aquesta àrdua tasca de “intentar pacificar” la frontera nord de l’Imperi, com a emperador, puix aquest fou proclamat com a tal precisament cinc anys després de la massacre de Teutoburg (és a dir, al 14 dC). I tampoc il·lustren les campanyes de Germànic, el seu fill adoptiu i successor, les quals s’iniciaren a gran escala a la primavera de l’any 15 dC. Segons sembla, els directors s’han guardat aquestes cartes per a una més que possible tercera temporada. Així doncs, la producció torna a posar èmfasi en un període de temps relativament curt, però en el qual no deixen de succeir fets que marcaran els anys venidors.

Tornen les àguiles imperials

La sèrie pretén atrapar l’espectador des d’un principi, atès que la primera escena deixa ben clar que Roma no renunciarà a la seva sobirania al nord. Després que Thusnelda i Ari, principals protagonistes de la sèrie, embosquessin un grup de soldats romans, descobreixen que aquests transportaven avituallament per a una gran quantitat de militars, la qual cosa encén les alarmes i el temor d’una nova ofensiva romana per tal de refer-se del desastre de Teutoburg. Certament, la traïció dels germànics va donar a August una justificació legal tremendament útil per a llançar una guerra justa (bellum iustum), al seu entendre requisit per a la pau ^[2]A les Res Gestae, inscripció funerària del primer emperador romà, August explica en primera persona els fets i les accions que va fer durant la seva carrera política i militar, deixant molt clar … Continue reading. L’emperador tenia la intenció de tornar a Germania i combatre el traïdor Ari, que des que s’ha convertit en líder dels queruscs ha assumit la barba i els cabells llargs per a adoptar una estètica més germànica.

Mitjançant l’anàlisi de les restes de l’emboscada, Ari calcula que Roma pretén enviar uns vint mil homes, un nombre que superaria amb escreix les seves possibilitats defensives. L’única opció viable davant d’aquesta amenaça exigia guanyar-se el favor de Marobod, rei dels marcomans (com els queruscs, un dels molts pobles que conformaven aquella vasta regió, tot i que més poderosos que els primers), qui podria aportar fins a 70.000 homes. Ari, aprofitant que el coneix per haver estat criat a Roma com ell, constata que Marobod s’inclina per la pau. De fet, seguint les ordres d’Armini, el genet que transportava el cap de Var va entregar-lo a Marobod com a mostra de força: si els queruscs, amb poca ajuda rebuda, van aconseguir vèncer tres legions al bosc de Teutoburg, que podrien aconseguir aliats amb els marcomans? Això no obstant, i segons Vel·lei Patèrcul (II. 119), historiador romà contemporani d’August i Tiberi, Marobod, amb més experiència en l’àmbit polític i més caut en les seves decisions, va decidir remetre el cap de Var a August com a mostra conciliatòria perquè pogués donar-li un funeral digne.

El cos de Var, parcialment cremat, va ser mutilat per l’enemic; el seu cap va ser tallat i portat a Marobod, i va ser enviat per ell al Cèsar […], malgrat el desastre va ser honrat amb sepultura a la tomba de la seva família. (VEL·LEI, II, 119.5)

Tiberi, Germànic i Flavi, els nous intermediaris de Roma

Els superiors d’aquest petit grup de soldats romans emboscats eren, com hem comentat a l’inici, Tiberi i el seu fill adoptiu i hereu designat Germànic. El primer, un general de cinquanta anys amb gran experiència que acabava de sotmetre Il·líria i que ja havia lluitat a Germània vint anys abans amb el seu germà Drus el Gran, de seguida es revela com a més negociador i caut. El segon, qui en un futur serà l’encarregat de pacificar el territori quan el seu pare es converteixi en emperador de Roma com a relleu d’August, es mostra més despietat i cruel. Situen les fonts, i així ho reflecteix la producció, que una vegada superada l’emboscada i trobada l’estabilitat al territori, la primera tasca de Tiberi fou restaurar l’esperit de lluita de les seves forces: elements menors de les legions V Alaudae i I Germanica, juntament amb soldats de dues legions que venien del sud: la XVI Gallica i la XIII Gemina. 

Ens diu Suetoni:

Va exigir la disciplina més severa, reinstaurant antigues formes de càstig i d’ignomínia, i assenyalant fins i tot amb la nota de la infàmia a un llegat de la legió [comandant de la mateixa] per haver enviat a alguns soldats a caçar a l’altre costat de la ribera […]. (SUETONI, III, 18-19)

Des de Roma també arriba Flavi, germà romà d’Ari que, criat com ell i Marobod a la capital, s’identifica totalment amb la cultura romana i no perdona la traïció del seu germà. S’ofereix a Tiberi per a capturar-lo, però aquest es troba a l’espera de les noves legions (interpretem que són les que actuaran sota ordre de Germànic al 15 dC) i no està disposat, mentrestant, a cedir un sol home per a una missió suïcida. Segons ens explica Suetoni, Tiberi es va limitar a impedir que l’enemic creués el Rin, vigilant-lo, calmant la zona i distribuint els seus reforços entre les guarnicions, essent el fort Haltern la principal zona de referència: 

Comprenent que el desastre de Var es devia a la temeritat i a la falta de cura, no va fer cap pas sense l’aprovació d’un consell; mentre que abans sempre havia estat un home de judici independent i confiança en si mateix, després, contràriament al seu costum, va consultar amb molts assessors sobre la conducció de la campanya […] donava totes les seves ordres per a l’endemà, així com avís de qualsevol emergència sobtada […] afegint el mandat que si algú tingués dubte sobre qualsevol assumpte, li consultés personalment a qualsevol hora, fins i tot de la nit. (SUETONI, III, 18-1)

En conseqüència, amb el beneplàcit de Tiberi, Flavi actua en solitari mentre jura al seu superior que portarà a Ari al campament romà per tal que el jutgin pels fets de Teutoburg. Es reuneix amb Marobod, amb qui no només es coneixen pels anys que passaren junts a Roma de petits, sinó per la relació amorosa que mantenen. Per tal de convèncer-lo, recorre sovint a la seducció perquè no s’aliï amb Ari, tot avisant-lo dels perills que pot comportar dita decisió. 

Conflictes filials, triangles sentimentals i combats èpics, però poca Història

A partir d’aquest punt, la sèrie entra en una roda que no s’atura. Durant una baralla entre Marobod i Ari per les discrepàncies estratègiques, Flavi surt d’entre les ombres i amb un cop de pedra deixa inconscient el seu germà Ari i l’entrega com a trofeu a Tiberi (quelcom que li permet guanyar prestigi a ulls del general, que mai va creure que ho aconseguiria sol). Thusnelda troba el cavall mort del seu espòs per un pilum^[3]Era una javelina que mesurava uns 2m i que s’utilitzava quan l’enemic estava a una distància d’entre 15 i 30m. Juntament amb el gladius (espasa), era l’arma bàsica … Continue reading i interpreta que ha estat capturat. Sabent que s’havia reunit amb Marobod interpreta que aquest l’ha traït i proposa als seus homes de confiança un rescat. Tanmateix, aquests veuen el rescat com una missió suïcida el veuen com a suïcida, puix Ari es troba empresonat al fort Haltern, una plaça que mai han pogut expugnar. Folkwin, qui es trobava dins el fort Haltern comerciant amb Dido, la seva dona procedent de Cartago, aconsegueix rescatar Thusnelda, la seva antiga amada, perquè ella, veient la poca col·laboració dels seus homes de confiança, havia decidit endinsar-se sola al campament romà. Ari acaba sent alliberat gràcies a una èpica estratègia que plantegen Thusnelda i Folkwin, perquè finalment ella li ha fet entendre que si no el treuen d’allà l’executaran.

Podríem entretenir-nos a explicar els diferents fets que succeeixen al llarg dels capítols, perquè aquests mencionats només són l’inici d’una llarga seqüència d’esdeveniments marcats més aviat per la ficció que pel registre històric. Però no ho farem perquè la qüestió que ens interpel·la és que els romans, experts en esperar la millor ocasió, decideixen atacar amb arquers i des d’una posició de superioritat un thing germànic ^[4]Era l’assemblea de govern en les societats de les tribus germàniques, formada pels homes lliures de la comunitat. En elles es dirimien assumptes d’índole legislatiu i … Continue reading. Odarike, esposa de Marobod, perd la vida en aquest atac i això acaba provocant que el seu marit finalment accepti la proposta d’Ari d’anar a la guerra contra Roma. Marcomans i queruscs despleguen una elaboradíssima estratègia per a expulsar els romans del fort Haltern.

Després de la victòria, Thusnelda s’adona que el seu fill ha desaparegut, i una altra vegada tornem a trobar a Segestes fent de les seves: està lliurant el seu net Tumèlic a Tiberi mentre la seva mare intenta persuadir-la que creixerà molt millor a Roma (volen, els pares de Thusnelda, continuar aquesta tradició que ja havien viscut Ari, Flavi i Marobod, tot esperant que els romans ho consideressin un bon gest i fossin benèvols després de l’atac). És sorprenent veure com els pares de Thusnelda no tenen un rol tant rellevant com a la primera temporada, puix en aquesta segona viuen desterrats del poblat en una cova i sobrevivint com poden a causa de les traves i els inconvenients que havien posat durant els fets previs a Teutoburg. Tanmateix, quan esperen la bossa de diners a canvi de l’infant, tots dos acaben decapitats i Tiberi sentencia que detesta els traïdors tot observant una Thusnelda lligada a terra plorant de ràbia i impotència i assumint que l’enviaran a Roma.

Balanç de la temporada

En primer lloc, cal tenir present el problema de les fronteres, un tema complex i que en el debat acadèmic se centra, generalment, en si aquestes estaven ben delimitades, si eren estàtiques i si la guàrdia es limitava a patrullar i a recaptar impostos o no. Hugh Elton, historiador i investigador britànic, assenyala que l’Imperi romà mancava de fronteres en el sentit modern de la paraula, i que aquestes s’entenien, més aviat, com una terra de ningú que ni era fixa ni era uniforme. Segons sembla, Barbaren opta més aviat per les fronteres estàtiques: trobem un Tiberi molt caut que castiga les incursions no autoritzades dins territori querusc, com és el cas de l’atac al thing que protagonitza el seu fill. Conceben, els directors, dues zones ben diferenciades, ja que cal tenir present que, des de Teutoburg, els queruscs havien expulsat els romans i recuperat el territori. De fet, si llegim a Cassi Dió interpretem que no es concep una terra de ningú: 

Tiberi no es va atrevir a creuar el Rin, sinó que es va quedar quiet, vigilant que els bàrbars no creuessin. I ells, sabent que ell era allà, tampoc es van atrevir a creuar. (CASSI DIÓ, LVI, 24.6) 

Igual que passa en la temporada anterior (i com acostuma a passar en sèries històriques o èpiques), el colofó d’aquesta nova fornada d’episodis és una batalla que posa de manifest tots els esforços que han dut a terme els protagonistes del bàndol dèbil (en aquest cas els queruscs i els marcomans). Novament, els efectes estan aconseguits, tot i que no arriba a les quotes d’espectacularitat de Teutoburg. A més, de nou ens trobem amb escenes èpiques on un sol home aconsegueix batre una multitud de soldats: ho podem veure amb Ari vencent sol una patrulla completa quan està entrant al fort Haltern o a Folkwin acabant amb gran part de la rereguarda romana durant la celebració del thing. Queda patent que es tracta d’una producció alemanya i clar, s’ha d’acceptar que els nadius eren més astuts que els forasters. 

És sabut que aquest tipus de sèries solen prendre’s llicències i més tractant-se d’una època molt antiga, amb fonts escasses o incompletes i, malauradament, en aquesta segona temporada s’aprecia un major despreniment del cànon històric. A l’última escena, per exemple, és cert que Thusnelda va ser portada presonera a Roma, com també el seu pare Segestes, però ella encara estava embarassada i el seu fill Tumèlic va acabar naixent a Roma (d’aquí el seu nom llatí). De fet, fou entrenat com a gladiador a la ciutat de Ravenna i va morir abans dels vint anys precisament en un enfrontament amb un altre gladiador. A més, és cert que el seu pare sempre va tenir un comportament mesquí i traïdor, però no va ser decapitat ni tan sols assassinat: es va instal·lar còmodament a Roma com a premi pels seus actes (els quals s’observen molt més detalladament a la primera temporada). 

No se’ns pot oblidar de dir que Folkwin és un personatge totalment inventat del qual no tenim cap registre històric, i que la història que es planteja entre Dido, la seva dona procedent de Cartago, i Germànic, fill adoptiu de Tiberi, no és certa: els guionistes ens ensenyen una Dido traumatitzada quan torna a veure a Germànic, ja que, quan era una nena, la seva família fou assassinada pels romans en una incursió d’aquests a la ciutat capitanejada precisament per Germànic (d’aquí que, quan el torna a veure a la frontera nord de l’imperi, recordi vivències del passat). Però això no succeí, ja que Germànic es va convertir en qüestor l’any 7 dC quan tenia 25 anys i fou enviat a Il·líria per ajudar Tiberi a sufocar una revolta de panonis i dàlmates. Després d’això fou condecorat a Roma i reenviat amb Tiberi a Germània, ergo mai va trepitjar el nord d’Àfrica.

Certament, la mort o la desaparició d’entre quinze i vint mil soldats a l’interior de la Germània a la tardor de l’any 9 dC no sembla una xifra prou considerable perquè afectés greument un exèrcit com el romà de l´època d’August, que en aquells moments comptava (segons Fernando Quesada Sanz, catedràtic de la Universitat Autònoma de Madrid) amb uns tres-cents mil soldats professionals, a més d’una població enorme de la qual podia – en principi – extreure reforços fàcilment. En la llarga història militar de Roma s’havien perdut en una jornada forces similars i encara majors com a Carras (53 aC) i Cannas (215 aC), i tots sabem que Roma tenia certa facilitat per a reconduir situacions que, segurament, haguessin enfonsat a altres imperis. De fet, és això el que ens intenta il·lustrar aquesta segona temporada de Barbaren (no tan rigorosa, però sens dubte més dinàmica en la seva trama): la reacció d’un imperi que, a dir veritat, estava en ple auge.