Article

El Marroc: la pedra a la sabata de Primo de Rivera

• Publicat el 15 de setembre de 2023

La Dictadura de Primo de Rivera va haver d’enfrontar-se a una situació crítica al Protectorat del Marroc. Davant de la rebel·lió liderada per Abd-El-Krim, el qual lluitava per la independència del Rif, així com la pressió dels militars africanistes que volien la revenja per la derrota d’Annual (1921), el dictador va haver de fer equilibris per poder aplicar la seva política colonial, la qual consistia en una dràstica reducció d’efectius militars i l’abandonament de la major part del territori, el qual drenava una gran quantitat de capital i recursos humans.

Gènere, masculinitats i feminitats en la Dictadura de Miguel Primo de Rivera

• Publicat el 15 de setembre de 2023

La Dictadura de Miguel Primo de Rivera s’ha vist, en moltes ocasions, com un parèntesi en la història d’Espanya. Tanmateix, és un període decisiu per a la comprensió del segle XX espanyol i per a l’evolució i transformació de les masculinitats, feminitats i relacions de gènere. El present article pretén traçar les principals línies d’actuació de la Dictadura a l’hora de conformar els seus ideals de masculinitat i feminitat nacional per a propiciar la tan perseguida regeneració de la pàtria.

La repressió de l’anarcosindicalisme durant la Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930)

• Publicat el 15 de setembre de 2023

Lluny d’esdevenir un breu episodi per donar resposta a les diverses crisis que patia el règim monàrquic d’Alfons XIII, la dictadura encapçalada per Miguel Primo de Rivera (1923-1930) es va mantenir al llarg d’un sexenni durant el qual l'anarcosindicalisme va experimentar una reorganització de les seves postures, en un context marcat per un nou embat de les classes dominants del país.

Editorial: una dictadura de segona?

• Publicat el 15 de setembre de 2023

La Dictadura de Primo de Rivera ha quedat eclipsada en l'àmbit historiogràfic, polític, social i memorial, per la dictadura de Franco. Amb aquest número volem fer valdre els treballs que s'estan fent al respecte, i els historiadors i historiadores que, malgrat les dificultats, procuren seguir els fils que falten, presentar noves investigacions, nous aspectes que romanien a la foscor o abordar els temes de sempre des de noves perspectives.

Shinsengumi, el cos policial del Shogun

• Publicat el 15 de juliol de 2023

El Shinsengumi va ser una força de policia especial d'elit, mobilitzada i finançada pel moribund Shogunat Tokugawa, durant les últimes raneres de vida d'aquest model polític situat en la transició política coneguda com a "Bakumatsu" (1853-1867). Integrada, majoritàriament, per membres de classes baixes, però amb una excel·lent formació en arts marcials, aquesta petita força d'elit ha tingut un pes considerable en l'ideari i en la cultura popular nipó. En aquest breu article es repassaran els fets històrics que van protagonitzar, els seus convulsos orígens, la seva organització i quin pes han tingut en l'imaginari nacional nipó.

La relació gènere-nació a l’Iran: des de la dinastia Pahlavi fins a la revolució de 1979

• Publicat el 15 de juliol de 2023

Des de la imposició de la dinastia Pahlavi, l'Iran ha viscut un període convuls de reformes entorn d'una aproximació cap a la modernització i l'occidentalisme. Aquestes reformes han modificat els arquetips de gènere, han reformulat les conductes socialment acceptades i han imposat nous models de feminitat i masculinitat d'acord amb el seu pla d'occidentalitzar el país, desembocant en un malestar social que culminarà la revolució de 1979 i el govern del Xa.

Maquis a la Garrotxa: els cognoms de l’anonimat

• Publicat el 15 de juliol de 2023

En tant que territori fronterer, la comarca de la Garrotxa ha estat testimoni directe de les accions del Maquis, la guerrilla antifranquista que va fer front al règim des de la clandestinitat que oferia el coneixement del territori. Aquest article presenta les vides de tres veus del Maquis connectades a la comarca, explorant diferents perfils d’aquesta guerrilla diversa, viva i combativa.

La cultura en l’era del capitalisme: una aproximació al consum cultural

• Publicat el 15 de juny de 2023

El present article aporta una aproximació a l'anàlisi de les formes de consum cultural en relació amb el seu impacte i vincle amb les tendències socials actuals i dins de l'economia de mercat. Parla de com aquest consum cultural ha anat canviant d'ençà del sorgiment de les conegudes com a indústries culturals i de la capitalització de la cultura, en favor d'un rendiment econòmic i del consegüent sorgiment de la cultura de masses i de com això ha repercutit al sector cultural i quines conseqüències té.

La dominació invisible: la funció social dels rellotges en l’era del capital i la moral protestant

• Publicat el 15 de juny de 2023

Quina és la relació entre el rellotge i les formes de dominació que caracteritzen les societats contemporànies, i el vincle amb la moralitat protestant o el control social de masses? Veurem què s'hi oculta darrere d'aquest peculiar instrument que porta acompanyant a la humanitat durant segles i com a vegades aturant el temps s'ha accelerat el curs de la història.

Flavi Belisari: el general que va vèncer en tres continents per tornar la grandesa a l’imperi romà

• Publicat el 15 de juny de 2023

Tot i el seu paper clau en la restauració de l'emperador Justinià l'any 527, així com en les conquestes de l'imperi romà d'Orient al llarg del segle VI, el general Flavi Belisari ha quedat com un personatge clau oblidat, condemnat a una mena d'ostracisme històric. A partir de l'anàlisi de tres campanyes militars contra sassànides, vàndals i ostrogots, en aquest article reivindiquem les gestes de Belisari durant les conquestes de Justinià, qui va aconseguir reconquerir gran part de l'imperi romà d'Occident seguint el seu programa militar Recuperatio Imperii.