Article

L’orde de Sant Jaume a Barcelona: el Monestir de Santa Maria de Jonqueres

Pels volts de 1841 desaparegué la comunitat de la branca femenina de l’orde militar de Sant Jaume que havia existit a Barcelona des del segle XIV.

La imatge pobra: el llegat contemporani de la separació entre art i artesania. Una qüestió de classe

Després que a la segona meitat del segle XVI, el teòric, arquitecte i pintor Giorgio Vasari publiqués les biografies d'alguns artistes-artesans, iniciant així per primera vegada el gènere literari biogràfic en el camp de l'artesania, la historiografia artística moderna va interpretar aquest fet, entre altres canvis en l'evolució de l'esquema de les arts, com a punt de partida per la creació del relat occidental modern de la Història de l'Art.

Manuel Tagüeña Lacorte: desterrament i càstig, el preu de la dignitat per a un heroi de la Batalla de l’Ebre

Manuel Tagüeña Lacorte, tinent coronel de l’Exèrcit republicà espanyol i heroi de la Batalla de l’Ebre, va viure la seva vida sempre situada entre dues guerres, com va recollir a les seves memòries: entre la Guerra Civil espanyola i la Segona Guerra Mundial; però també entre els seus principis polítics i els del Partit Comunista; entre la ciència que sempre va practicar com a físic i metge de professió i una brillant carrera militar; entre el preu que va pagar per ser coherent amb els seus principis i l’èxit que li assegurava ser traïdor als seus principis.

De la Cort al servei dels orfes: madona Estàcia i l’Hospital de la Santa Creu

El present article tracta sobre les dones que treballaven a l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona durant el segle XV, en ple context de la reforma hospitalària de l’Occident europeu. Més concretament, se centra en l’interessant cas de la comtessa siciliana Anastasia Spatafora. Les conclusions d’aquest treball permeten acostar-nos a una realitat laboral molt complexa i heterogènia del món assistencial a l’Hospital de la Santa Creu.

Pensament educatiu i realitat escolar a la Catalunya del primer franquisme (1939-1957)

Durant l’etapa del primer franquisme (1939-1959), la realitat escolar catalana va patir una transformació radical i sobtada respecte de les dinàmiques que s’havien anat concretant al Principat durant el primer terç del segle XX. A través del Ministerio de Educación Nacional, la dictadura va orquestrar una nova política cultural i educativa fonamentada en un ideari neoescolàstic de caràcter integrista i ultraconservador, dedicada al desmantellament del sistema educatiu implantat per la Generalitat republicana i a la substitució dels plantejaments pedagògics del moviment de l’Escola Nova.
Popular
El Valle de los Caídos i el miratge de la memòria històrica

Subscriu-te a la nostra newsletter

Tots els drets reservats

Amb el suport de

QUIOSC
SECCIONS
El PROJECTE
XARXES