catalanisme

Tots junts contra Franco? Unitat i catalanisme popular a l’Assemblea de Catalunya

• Publicat el 15 de novembre de 2020

La manifestació de l’onze de setembre de 1976 a Sant Boi és potser la imatge més icònica del que representava l’Assemblea de Catalunya: el zenit d’un ampli moviment popular orquestrat per uns partits polítics que, unànimement i de manera convençuda, es dirigien cap a la llibertat del poble de Catalunya. Si bé aquesta era la situació de l’antifranquisme poc després de la mort del dictador, el desenvolupament de l’oposició democràtica catalana fou un camí tortuós d’encerts i errors que, a còpia de batzegades, anà dibuixant el camí a seguir cap a la restitució de les llibertats a Catalunya.

Catalanitat, espanyolitat i classes populars a la Catalunya de la segona meitat del s. XX

• Publicat el 15 de juny de 2020

Quina ha estat la percepció que han tingut les classes populars catalanes de la segona meitat del segle XX al voltant de qüestions com la catalanitat i l'espanyolitat?

La construcció del model d’immersió lingüística

• Publicat el 15 d'abril de 2020

L’enquesta de 2018 elaborada per l’IDESCAT sobre les llengües inicials, d’identificació i habituals exposa les següents dades: el 31,5% de la població de més de 15 anys té com a llengua inicial el català, el 36,3% s’identifica amb aquesta llengua i el 36,1% la considera la seva llengua habitual enfront del 52,7% que considera el castellà la seva llengua inicial, el 46,6% que se n’identifica i el 48,6% que la té com a llengua habitual.

Caminàvem a les fosques: la reconfiguració del catalanisme (1960-1978)

• Publicat el 15 de març de 2019

La dictadura franquista es va vertebrar al voltant dels interessos de la classe dominant. Ja el 14 d’abril del 1931, dia en què es proclamà la Segona República espanyola, els empresaris més poderosos de l’Estat es reuniren per decidir de quina manera podien acabar amb el jove projecte republicà, atès l’incipient programa reformista i progressista que preconitzava.

Els intel·lectuals catalans i els jueus en el període d’entreguerres

• Publicat el 15 de gener de 2019

Al llarg dels segle XX però especialment durant la Segona Guerra Mundial i l’Holocaust es va produir el posicionament de part dels intel·lectuals europeus sobre allò que es (mal) anomenava la qüestió jueva o el problema jueu a Europa.

Wilson: la darrera esperança del catalanisme durant la Gran Guerra

• Publicat el 15 de novembre de 2018

En l’imaginari col·lectiu europeu, l’esclat de la Primera Guerra Mundial l’estiu del 1914 va ser rebut amb un alt grau d’idealisme.

La renovació pedagògica catalana de principis del segle XX

• Publicat el 15 de juliol de 2018

L’escola que tots coneixem avui dia no va aparèixer de forma espontània en un moment indeterminat de la nostra història, sinó que és el resultat d’un llarg recorregut que, en el cas de Catalunya, s’inicia a finals del segle XIX, en un període marcat per profundes crisis socials i polítiques, però també per l’existència d’ambiciosos projectes reformistes.

Òmnium, pensar en gran

• Publicat el 11 de juliol de 2018

Passen els anys i també les generacions, i avui una àmplia majoria de la societat catalana se sent identificada no només amb algunes accions d’Òmnium Cultural, sinó amb la seva raó de ser. Però què ho fa això? Partim de trobades a porta tancada, per obligada clandestinitat, vora l’11 de juliol de l’any 1961.

«La ciutat cremada»

• Publicat el 22 de maig de 2018

La ciutat cremada és una pel·lícula catalana de l’any 1976, ens narra els esdeveniments més destacats que succeeixen a Barcelona des del desastre de la guerra de Cuba el 1898 a la setmana tràgica de 1909. En aquests 10 anys, mitjançant la història de la família Palau, dedicada al comerç de cava, es van narrant episodis polítics, econòmics i socials d'aquella interessantíssima Barcelona plena de fum de fàbriques, bohemis, anarquistes, burgesos, gonorrea i joves pintors com el cèlebre Pablo Picasso.

Illes Balears: autonomia i alternança política (II)

• Publicat el 15 de gener de 2018

A les eleccions del 1995 el PP, per primera vegada, va aconseguir majoria absoluta exceptuant al Consell de Mallorca, però el que semblava que havia de ser una legislatura estable es va convertir en un caos amb 3 presidents diferents a causa de la corrupció del túnel de Sóller. D'aquesta forma l'any 1999 es produïa un gran canvi en la política provocat per un pacte de les diferents forces progressistes i nacionalistes. A partir d'aquest moment es produirà un canvi de color polític permanent a les diferents institucions balears.