Article

Existiren pandèmies a la prehistòria? Malalties, epidèmies i societat de classes

El present article posa en qüestió l’ús del terme pandèmia per referir-nos al passat prehistòric, tot posant èmfasi en les malalties infeccioses prehistòriques, els canvis socials neolítics i la importància de les cures per a la supervivència social.

Aproximació a les pandèmies de l’antiguitat mediterrània

Com a éssers biològics, els humans ens enfrontem a la influència de virus, bacteris i patògens. Això, que sembla una obvietat des del punt de vista científic i biològic, i que ens afecta especialment degut a les pèrdues a les quals ens enfrontem en un context com l'actual, amb la pandèmia de la Covid-19, no és una justificació per laxar les mesures proposades pels experts per evitar els contagis.

L’arma invisible: el paper de les epidèmies en la conquesta d’Amèrica

La conquesta d'Amèrica en mans dels europeus i la consegüent subjugació de la població nativa va trobar-se lligada a diversos motius i processos. En especial, hi ha una casuística que permet entendre la disminució de la massa indígena en la mesura i rapidesa que va ser: els agents patògens transportats pels mateixos espanyols al continent americà. La ràpida expansió de les epidèmies, que afectaven sorprenentment de manera voraç a la població nativa i no a la inversa, va convertir-les en l'arma inesperada més eficaç pels europeus.

Urbanisme i salut pública: tres transformacions urbanes als segles XIX i XX

La modernització de l’urbanisme ha estat molt lligada a la salut pública de les ciutats. En aquest article repassem diverses transformacions urbanes dels segles XIX i XX desencadenades per problemàtiques vinculades a la insalubritat, les epidèmies i la contaminació. Proposem una mirada al passat, a la planificació de l’Eixample Cerdà, Al Pla Haussmann de París, A la ciutat-jardí anglesa i a l’esponjament de Barcelona pel GATCPAC, per reprendre el debat sobre la tensió entre ciutat i salut.

Venationes: els jocs i la construcció del poder a Roma

Els jocs romans varen ser una pràctica molt important per tot el que van significar, tant en l'àmbit logístic com econòmic i polític. En aquest article ens proposem analitzar la influència que aquests van exercir envers la població, és a dir, com els representants polítics de la República i de l'Imperi romà van utilitzar-los per a mantenir controlada a la massa popular, així com estendre i inculcar el relat nacional i el discurs de classe.

Bloody Mary: l’última reina catòlica d’Anglaterra contra el protestantisme

L'Europa del segle XVI va estar plena de canvis polítics, econòmics i religiosos. En aquest convuls context, Anglaterra es va veure immersa en grans batalles ideològiques i disputes religioses. El paper que tingué Maria I d'Anglaterra, dona ferventment catòlica, dins d'aquestes transformacions va fer que passés a ser recordada per la historiografia sota el pseudònim de bloody Mary per les seves violentes accions contra els protestants dins d'un regne anglès partidari, cada cop més, de la nova Església anglicana.

Julià l’Apòstata: l’última esperança del romanisme clàssic

La figura de Flavi Claudi Julià, qui només governà l'imperi romà dos anys (361 – 363), va commoure els esperits del seu temps, tant cristians com pagans. Per als primers, la irrupció de Julià, en tant que restaurador dels antics cultes, suposà la constatació que la victòria constantiniana encara no era absoluta. Per als segons (és a dir, els partidaris de l'antiga religió romana dels períodes republicà i alt imperial) significà l'oportunitat, perduda, de recuperar les antigues quotes de poder. En el següent article analitzem les motivacions que el portaren a realçar els cultes antics.
Popular
Feminismes dels segles XX i XXI: recorregut històric i teòric (II)

Subscriu-te a la nostra newsletter

Tots els drets reservats

Amb el suport de

QUIOSC
SECCIONS
El PROJECTE
XARXES