Japó

El veritable origen del terme «kamikaze»

El kamikaze, o vent diví, és un terme de cert pes en l’ideari nipó. Va ser utilitzat durant la Guerra del Pacífic pels traductors nord-americans per referir-se als atacs suïcides, efectuats per pilots d'una unitat especial de l'Armada Imperial Japonesa contra embarcacions de la flota dels Aliats a la fi de la Segona Guerra Mundial. Kamikaze, històricament, no s’ha referit a aquestes accions militars desesperades. En aquest article s’explicarà l’origen d’aquest terme, el perquè de la seva importància, i que va voler dir i significar realment pel poble japonès de l’època.

Shinsengumi, el cos policial del Shogun

El Shinsengumi va ser una força de policia especial d'elit, mobilitzada i finançada pel moribund Shogunat Tokugawa, durant les últimes raneres de vida d'aquest model polític situat en la transició política coneguda com a "Bakumatsu" (1853-1867). Integrada, majoritàriament, per membres de classes baixes, però amb una excel·lent formació en arts marcials, aquesta petita força d'elit ha tingut un pes considerable en l'ideari i en la cultura popular nipó. En aquest breu article es repassaran els fets històrics que van protagonitzar, els seus convulsos orígens, la seva organització i quin pes han tingut en l'imaginari nacional nipó.

“Shunga”, art eròtic japonès del període Edo

El Shunga (en japonès, "quadre de primavera") és un terme japonès emprat per a referenciar l'art eròtic, el qual consta de tota una sèrie d'obres produïdes des del s. XVII fins al s. XIX. La major part d'aquestes peces, especialment rellevants a escala social durant el període Edo, es troben en la tècnica de xilografia (estampació inclosa en el gravat del relleu, en la que la tinta s'estén per la part elevada de la matriu). La majoria estaran en aquest format d'estampa, en un tipus d'execució conegut com a "Ukiyo-e", però també es podran trobar rotlles, anteriors cronològicament.

«Comfort women»: les dones emprades com a esclaves sexuals pels japonesos durant la segona Guerra Sinojaponesa

Durant la primera meitat del segle XX, el govern i l'exèrcit del Japó, en el context de diversos conflictes amb altres països i intents per colonitzar-los, va crear un sistema d'esclavitud sexual que responia a una suposada lògica estratègica. Centenars de milers de dones van ser forçades a servir als soldats japonesos, fet que va marcar la vida d'aquestes per sempre. En els anys noranta diverses d'elles es van pronunciar contra el govern del Japó.

«Thermae Romae Novae»: un viatge de l’Antiga Roma al Japó actual

Què tenen en comú la Roma imperial d’època antonina amb el Japó modern? A priori, ben poca cosa. Tot i això, les dificultats inherents a tan arriscada comparativa no van aturar Mari Yamazaki, creadora del manga Thermae Romae Novae (Les termes de la nova Roma o Les Noves termes de Roma, un joc de paraules —no sabem si voluntari o involuntari— de l’autora). L’any 2008 es publicà aquest manga que conreà un èxit considerable, finalitzant-se el 2013 i deixant dues pel·lícules emeses en exclusiva al Japó entre els anys 2012 i 2014.

«La tomba de les lluernes»: morir al Japó vençut

“El 21 de setembre de 1945, vaig morir”. Amb aquesta frase s’estrenà el 16 d’abril de 1988 la pel·lícula d’animació La tomba de les lluernes. Avui dia aquesta obra és considerada un dels cims dels prestigiosos Estudis Ghibli, però tingué un èxit modest en els seus inicis, en contraposició a El meu veí Totoro, estrenada paral·lelament i que representava una cara molt menys fosca i traumàtica de la infància i adolescència.
Popular
Perestroika (II): De l’acceleració a la reestructuració (1985-1987)

Subscriu-te a la nostra newsletter

Tots els drets reservats

Amb el suport de

QUIOSC
SECCIONS
El PROJECTE
XARXES