Catalunya

Les revoltes del suro: de l’artesanat a la indústria (I)

• Publicat el 15 de juny de 2019

El suro, com és sabut, és l’escorça de l’alzina surera, la qual ha estat utilitzada des d’antic per a diversos propòsits. El seu aprofitament el trobem mencionat en textos de Teofrast (IV a.C.), Cató (III-II a.C.), Varró (II-I a.C.), Plini el Vell (I d.C.) i Plutarc (I-II d.C.).

El patrimoni artístic en perill: notes sobre els fets succeïts arran del cop d’estat a Barcelona

• Publicat el 15 d'abril de 2019

Catalunya ha estat tradicionalment una terra on l’anticlericalisme ha tingut una forta presència. Els fets que a continuació relatarem són la resposta a unes tensions socials que s’havien anat gestant i caldejant els anys precedents al 1936.

Caminàvem a les fosques: la reconfiguració del catalanisme (1960-1978)

• Publicat el 15 de març de 2019

La dictadura franquista es va vertebrar al voltant dels interessos de la classe dominant. Ja el 14 d’abril del 1931, dia en què es proclamà la Segona República espanyola, els empresaris més poderosos de l’Estat es reuniren per decidir de quina manera podien acabar amb el jove projecte republicà, atès l’incipient programa reformista i progressista que preconitzava.

El Pirineu català: territori d’heretges

• Publicat el 15 de gener de 2019

Amb la mort del rei Pere el Catòlic, el 1213 a Muret s’entregava un país a un exèrcit alçat en croada i s’acabava un somni que feia anys que era latent en el cor dels monarques de la Corona d’Aragó.

Els intel·lectuals catalans i els jueus en el període d’entreguerres

• Publicat el 15 de gener de 2019

Al llarg dels segle XX però especialment durant la Segona Guerra Mundial i l’Holocaust es va produir el posicionament de part dels intel·lectuals europeus sobre allò que es (mal) anomenava la qüestió jueva o el problema jueu a Europa.

Wilson: la darrera esperança del catalanisme durant la Gran Guerra

• Publicat el 15 de novembre de 2018

En l’imaginari col·lectiu europeu, l’esclat de la Primera Guerra Mundial l’estiu del 1914 va ser rebut amb un alt grau d’idealisme.

Evolució històrica de la pirateria catalana

• Publicat el 15 de juliol de 2018

Absolutament totes les activitats realitzades per l'home generen per oposició i contrast el seu némesis, motivant que allà on existeix producció, s'efectuïn robatoris. És una realitat tan intrínsecament lligada a l'ésser humà que els paral·lelismes són inesgotables, per la qual cosa, quan l'home es llançà al mar a comerciar, poc després ho fa per robar.

«Knightfall»: templers, catalans, intrigues de palau i sarraïns-ninja al París del segle XIV

• Publicat el 22 de febrer de 2018

Per a tots és de sobres coneguda la llegenda, potser no tant la veritable història, dels Templers -el nom original dels quals era Orde dels Pobres Companys d’Armes de Crist i del Temple de Salomó- i del Sant Greal. Aquests dos ingredients ja han donat molt bons resultats en el món de la ficció històrica, com hom pot recordar pel best seller de Dan Brown, El codi Da Vinci.

L’escola en català: més que una conquesta lingüística, un triomf social

• Publicat el 21 de febrer de 2018

Aquests dies s'està veient com es torna a amenaçar d'acabar amb el model d'escola catalana on la immersió lingüística n'és un dels principals valors. Es vol donar l'opció a les famílies de triar l'idioma en què es desenvolupen les matèries a l'aula.

Bipartidisme a la Barcelona medieval: la biga i la busca

• Publicat el 4 de febrer de 2018

Durant els darrers anys s’ha pogut veure a l’Estat Espanyol, a Catalunya i, de fet, en molts indrets d’Europa, l’ascens de noves agrupacions polítiques que han debilitat els sistemes bipartidistes que havien imperat al llarg de les últimes dècades. En aquest context el fet de trencar o, com a mínim, reduir, l’hegemonia de dos grans partits governants –el PP i el PSOE en són un exemple clar– ha estat un símbol de canvi i renovació, de modificar un model considerat antiquat. Doncs bé, si anem enrere en el temps, uns cinc-cents cinquanta anys, veurem que això de que dos partits remenin les cireres ve d’antic, i no es pot atribuir ni a Pablo Iglesias (el nascut al segle XIX) ni a Manuel Fraga Iribarne.