Catalunya

Col·lectivitzacions durant la Guerra Civil a Catalunya

• Publicat el 15 de juliol de 2021

Un dels grans tresors historiogràfics que ens deixà la devastadora Guerra Civil espanyola és, sens dubte, la implantació de l’autogestió de la producció i dels serveis en la societat catalana a partir de la voluntat dels obrers revolucionaris de 1936. Un fenomen, en línies generals, poc conegut, polèmic, que ha portat a multitud d’interpretacions i que segueix sense tenir posicions argumentals amb una solidesa suficient com per determinar, a dia d’avui, una posició consensuada i irrefutable.

No sols era una qüestió de noms: nació i oposició en els darrers anys del franquisme

• Publicat el 15 de novembre de 2020

Amb la mort de Franco el 20 de novembre de 1975 s’obria un període de canvi. No entrarem a valorar la magnitud de l’operació i molt menys el resultat d’aquesta.

La Baixa Edat Mitjana: epidèmia o crisi?

• Publicat el 3 de setembre de 2020

La Pesta Negra impactà en una Europa en crisi. Com avui ho és el coronavirus, l’epidèmia fou un element més d’un sistema en fallida. El feudalisme europeu va experimentar els seus límits socials i econòmics (sens dubte també ecològics) des de poc abans de la meitat del segle XIV i al llarg del segle XV. La Pesta Negra impactà en una Europa en crisi. Com avui ho és el coronavirus, l’epidèmia fou un element més d’un sistema en fallida. El feudalisme europeu va experimentar els seus límits socials i econòmics (sens dubte també ecològics) des de poc abans de la meitat del segle XIV i al llarg del segle XV. Una crisi que ha sigut debatuda a bastament entre els estudiosos i que ha generat multitud de teories explicatives.

La por a la diferència. La xenofòbia envers a la immigració francesa de Catalunya als segles XVI i XVII

• Publicat el 26 de juny de 2020

La desconfiança envers l’estranger i la diferència cultural no és pas un fet nou dels nostres dies i és que es tracta d’una costant al llarg de la història. Els entrebancs en què es troben els immigrants per integrar-se a les noves comunitats on arriben hi han sigut sempre, d’una manera o d’una altra. I els francesos que van arribar al llarg dels segles XVI i XVII a Catalunya cercant noves oportunitats, no en van ser una excepció. Els naturals de França es van trobar, en algunes ocasions, amb la mirada recelosa dels seus habitants i les autoritats.

Refer catalans: la nacionalització en els governs de Jordi Pujol

• Publicat el 15 d'abril de 2020

Pujol considerava, i així en deixa constància, que després de la desfeta militar del 1939 «Catalunya va quedar a zero. I això en tots els camps: en l’estrictament nacional, en el polític, en el cultural».

Pujolisme: un sistema integral de poder

• Publicat el 15 d'abril de 2020

"Si entrem per aquí, prendrem mal" Jordi Pujol i Soley, responent a TV3 sobre el suposat finançament de CDC a través del Palau de la Música.

La conquesta carolíngia de Barxiluna

• Publicat el 15 de desembre de 2019

Conquesta de Jerusalem de Carlemany. Miniatura d'un manuscrit francès del segle XV. No hi ha (o no s'ha trobat) cap representació gràfica de la conquesta de Barcelona del 801, però aquesta miniatura és prou il·lustrativa de l'èpica amb la qual s'envolta un setge.

Les revoltes del suro: de l’artesanat a la indústria (I)

• Publicat el 15 de juny de 2019

El suro, com és sabut, és l’escorça de l’alzina surera, la qual ha estat utilitzada des d’antic per a diversos propòsits. El seu aprofitament el trobem mencionat en textos de Teofrast (IV a.C.), Cató (III-II a.C.), Varró (II-I a.C.), Plini el Vell (I d.C.) i Plutarc (I-II d.C.).

El patrimoni artístic en perill: notes sobre els fets succeïts arran del cop d’estat a Barcelona

• Publicat el 15 d'abril de 2019

Catalunya ha estat tradicionalment una terra on l’anticlericalisme ha tingut una forta presència. Els fets que a continuació relatarem són la resposta a unes tensions socials que s’havien anat gestant i caldejant els anys precedents al 1936.

Caminàvem a les fosques: la reconfiguració del catalanisme (1960-1978)

• Publicat el 15 de març de 2019

La dictadura franquista es va vertebrar al voltant dels interessos de la classe dominant. Ja el 14 d’abril del 1931, dia en què es proclamà la Segona República espanyola, els empresaris més poderosos de l’Estat es reuniren per decidir de quina manera podien acabar amb el jove projecte republicà, atès l’incipient programa reformista i progressista que preconitzava.