Els fets del Sis d’Octubre a Barcelona i la repressió des de la façana d’enfront Publicat el 14 de febrer de 2022 El 6 d’octubre de 1934, el president Lluís Companys proclamava l’estat català. La resposta de les autoritats estatals va ser prendre el control de les institucions, al mateix temps que els principals líders eren condemnats a trenta anys de presó per un tribunal polititzat i dividit. L’Ajuntament de Barcelona també va ser intervingut, i els dirigents empresonats al vaixell-presó Uruguay, amb els mateixos càrrecs que els de la Generalitat. Tanmateix, el paper del batlle Carles Pi i Sunyer i el desenvolupament posterior dels fets seria molt diferent.
Els requetès catalans: el terç de la mare de Déu de Montserrat Publicat el 4 de febrer de 2022 1833, amb la mort de Ferran VII i la proclamació de la seva filla Isabel II com a reina d’Espanya, Carles Maria Isidre de Borbó es proclamà just successor dinàstic. Els seus partidaris, defensors d’una monarquia catòlica tradicional i coneguts com a carlins, es van enfrontar amb els liberals en tres guerres (carlinades) entre 1833 i 1876. Durant la primera (1833-1840), el Tercer Batalló de Navarra es va anomenar “requetè”, nom que designà les futures unitats paramilitars carlines.
Regionalisme i nacionalisme d’estat a l’Espanya de Franco Publicat el 15 de gener de 2022 Durant la dictadura franquista, el règim va incentivar, a través de noves institucions acadèmiques i cercles socials pertanyents a les elits locals, la creació d’una narrativa regionalista que afavorís la desvinculació del territori de la seva nació. La Província de Lleida i les comarques de l’Ebre varen ser les que amb major força van sofrir aquesta política que, al mateix temps, va anar acompanyada d’altres propostes de reorganització administrativa de l’Estat que en cas d’haver-se produït haguessin diluït Catalunya en un seguit d’altres regions desconnectades políticament una de les altres.
El comunisme català davant la Revolució dels Clavells Publicat el 15 de novembre de 2021 Pocs treballs han tractat la influència que va tenir la Revolució dels Clavells a l’Estat Espanyol. L’impacte d’aquesta en la construcció de nous imaginaris en les forces polítiques de l’oposició antifranquista i l’esquerra comunista ha quedat passat per sobre en comparació als estudis comparatius sobre els dos processos cap a la democràcia i les conseqüències directes en el règim. Els pocs treballs que podem trobar, alhora, se centren en els actors estatals, deixant de banda les repercussions en els subjectes polítics de les nacions perifèriques, com és el cas català, basc i gallec.
El reaprofitament civil d’estructures militars de la guerra civil espanyola Publicat el 21 d'octubre de 2021 Durant la Guerra Civil, es van construir un nombre ingent d’estructures de caràcter molt divers fetes amb pedra, fusta i formigó, però també amb ferro i altres metalls. En acabar la guerra, la gran majoria d’aquestes estructures van quedar en desús i van ser abandonades. Bona part dels materials es trobaven en mal estat o es van degradar amb el pas del temps, com és el cas de la fusta, o bé eren irrecuperables, com és el cas del formigó.
Col·lectivitzacions durant la Guerra Civil a Catalunya Publicat el 15 de juliol de 2021 Un dels grans tresors historiogràfics que ens deixà la devastadora Guerra Civil espanyola és, sens dubte, la implantació de l’autogestió de la producció i dels serveis en la societat catalana a partir de la voluntat dels obrers revolucionaris de 1936. Un fenomen, en línies generals, poc conegut, polèmic, que ha portat a multitud d’interpretacions i que segueix sense tenir posicions argumentals amb una solidesa suficient com per determinar, a dia d’avui, una posició consensuada i irrefutable.
No sols era una qüestió de noms: nació i oposició en els darrers anys del franquisme Publicat el 15 de novembre de 2020 Amb la mort de Franco el 20 de novembre de 1975 s’obria un període de canvi. No entrarem a valorar la magnitud de l’operació i molt menys el resultat d’aquesta.
La Baixa Edat Mitjana: epidèmia o crisi? Publicat el 3 de setembre de 2020 La Pesta Negra impactà en una Europa en crisi. Com avui ho és el coronavirus, l’epidèmia fou un element més d’un sistema en fallida. El feudalisme europeu va experimentar els seus límits socials i econòmics (sens dubte també ecològics) des de poc abans de la meitat del segle XIV i al llarg del segle XV. La Pesta Negra impactà en una Europa en crisi. Com avui ho és el coronavirus, l’epidèmia fou un element més d’un sistema en fallida. El feudalisme europeu va experimentar els seus límits socials i econòmics (sens dubte també ecològics) des de poc abans de la meitat del segle XIV i al llarg del segle XV. Una crisi que ha sigut debatuda a bastament entre els estudiosos i que ha generat multitud de teories explicatives.
La por a la diferència. La xenofòbia envers a la immigració francesa de Catalunya als segles XVI i XVII Publicat el 26 de juny de 2020 La desconfiança envers l’estranger i la diferència cultural no és pas un fet nou dels nostres dies i és que es tracta d’una costant al llarg de la història. Els entrebancs en què es troben els immigrants per integrar-se a les noves comunitats on arriben hi han sigut sempre, d’una manera o d’una altra. I els francesos que van arribar al llarg dels segles XVI i XVII a Catalunya cercant noves oportunitats, no en van ser una excepció. Els naturals de França es van trobar, en algunes ocasions, amb la mirada recelosa dels seus habitants i les autoritats.
Refer catalans: la nacionalització en els governs de Jordi Pujol Publicat el 15 d'abril de 2020 Pujol considerava, i així en deixa constància, que després de la desfeta militar del 1939 «Catalunya va quedar a zero. I això en tots els camps: en l’estrictament nacional, en el polític, en el cultural».
Article Allò que Thatcher s’endugué: els orígens de l’estat del benestar britànic Publicat el 15 de juny de 2016
Curiositats Macrina La Jove, fundadora del monacat i revolucionària de l’amor Publicat el 6 de maig de 2019