Catalunya

El trentisme a Catalunya: lluites internes de la CNT als anys trenta

• Publicat el 15 d'abril de 2023

En la dècada de 1930 va haver-hi a la Confederació Nacional del Treball (CNT) una confrontació entre dues maneres d’entendre l’anarquisme i el sindicalisme. Trentistes i faistes van ser partícips d’un profund debat sobre com havia d’afrontar la Confederació els reptes que se li plantejaven. Aquest debat ràpidament va degenerar en una lluita visceral pel control dels òrgans de poder i propaganda de la CNT, per part d’un grup reduït de militants.

L’impacte de la Mancomunitat de Catalunya sobre el país

• Publicat el 15 de febrer de 2023

Acabant-se el 1913, les Corts Generals d’Espanya promulgaren la llei de mancomunitats. Prompte, veuria la llum la Mancomunitat de Catalunya. Vivint i morint en un moment complicat políticament, la Mancomunitat va assumir la tasca de reforçar una identitat catalana amb aspiracions polítiques, un repte doblement complicat per haver d’aglutinar formacions de dreta i esquerra; volent vertebrar una regió molt desigual demogràfica i econòmicament.

«Modelo 77»: crònica de la indigència moral d’un país

• Publicat el 18 de novembre de 2022

Alberto Rodríguez, un dels directors més consagrats del panorama espanyol ha estrenat recentment Modelo 77, una nova mirada a la Transició espanyola, que recordem ja havia explorat en la magnífica La Isla mínima (2014). Nascut a Sevilla l’any 1971, Alberto Rodríguez porta des de principis dels anys 2000 dirigint llargmetratges i sèries de ficció, sortint pràcticament airós de totes les aventures en les quals s’ha embarcat fins al moment. Sembla força clar emperò que és aquesta última faceta que ens ha ensenyat, la d’autor de mirada reposada i més crític amb el sistema, la que  li ha reportat més triomfs.

O tempora…! Moral i costums a l’església del baix Sénia modern

• Publicat el 15 d'octubre de 2022

La fe catòlica viu, de finals del segle XVI al XVIII, una reestructuració que la capgirarà i li conferirà una nova manera d’operar, de creure i de viure. En aquest article, es tracta una renovellada espiritualitat moral a través del cas de Tortosa.

Tapisseria flamenca i els tapissos flamencs a les seus catalanes

• Publicat el 15 de setembre de 2022

Durant els segles XV i XVI els tapissos flamencs varen ser objectes tèxtils molt presents a les col·leccions de les corts europees per la seva capacitat de solemnitzar espais. El Principat català, no aliè a aquesta nova moda, va ser receptor i, probablement, productor de tapisseria a menor escala. La documentació capitular ha permès conèixer les peces conservades i les desaparegudes.

Els fets del Sis d’Octubre a Barcelona i la repressió des de la façana d’enfront

• Publicat el 14 de febrer de 2022

El 6 d’octubre de 1934, el president Lluís Companys proclamava l’estat català. La resposta de les autoritats estatals va ser prendre el control de les institucions, al mateix temps que els principals líders eren condemnats a trenta anys de presó per un tribunal polititzat i dividit. L’Ajuntament de Barcelona també va ser intervingut, i els dirigents empresonats al vaixell-presó Uruguay, amb els mateixos càrrecs que els de la Generalitat. Tanmateix, el paper del batlle Carles Pi i Sunyer i el desenvolupament posterior dels fets seria molt diferent. 

Els requetès catalans: el terç de la mare de Déu de Montserrat

• Publicat el 4 de febrer de 2022

1833, amb la mort de Ferran VII i la proclamació de la seva filla Isabel II com a reina d’Espanya, Carles Maria Isidre de Borbó es proclamà just successor dinàstic. Els seus partidaris, defensors d’una monarquia catòlica tradicional i coneguts com a carlins, es van enfrontar amb els liberals en tres guerres (carlinades) entre 1833 i 1876. Durant la primera (1833-1840), el Tercer Batalló de Navarra es va anomenar “requetè”, nom que designà les futures unitats paramilitars carlines.

Regionalisme i nacionalisme d’estat a l’Espanya de Franco

• Publicat el 15 de gener de 2022

Durant la dictadura franquista, el règim va incentivar, a través de noves institucions acadèmiques i cercles socials pertanyents a les elits locals, la creació d’una narrativa regionalista que afavorís la desvinculació del territori de la seva nació. La Província de Lleida i les comarques de l’Ebre varen ser les que amb major força van sofrir aquesta política que, al mateix temps, va anar acompanyada d’altres propostes de reorganització administrativa de l’Estat que en cas d’haver-se produït haguessin diluït Catalunya en un seguit d’altres regions desconnectades políticament una de les altres.

El comunisme català davant la Revolució dels Clavells

• Publicat el 15 de novembre de 2021

Pocs treballs han tractat la influència que va tenir la Revolució dels Clavells a l’Estat Espanyol. L’impacte d’aquesta en la construcció de nous imaginaris en les forces polítiques de l’oposició antifranquista i l’esquerra comunista ha quedat passat per sobre en comparació als estudis comparatius sobre els dos processos cap a la democràcia i les conseqüències directes en el règim. Els pocs treballs que podem trobar, alhora, se centren en els actors estatals, deixant de banda les repercussions en els subjectes polítics de les nacions perifèriques, com és el cas català, basc i gallec.

El reaprofitament civil d’estructures militars de la guerra civil espanyola

• Publicat el 21 d'octubre de 2021

Durant la Guerra Civil, es van construir un nombre ingent d’estructures de caràcter molt divers fetes amb pedra, fusta i formigó, però també amb ferro i altres metalls. En acabar la guerra, la gran majoria d’aquestes estructures van quedar en desús i van ser abandonades. Bona part dels materials es trobaven en mal estat o es van degradar amb el pas del temps, com és el cas de la fusta, o bé eren irrecuperables, com és el cas del formigó.