Catalunya

El feixisme espanyol i la qüestió catalana als anys trenta

• Publicat el 15 de juny de 2024

Aquest article tracta la visió que el feixisme espanyol dels anys trenta, previ a la guerra civil i el franquisme, tenia en relació amb la situació existent a Catalunya, és a dir amb l’aprovació de l’Estatut de Núria, el desenvolupament del règim autonòmic i el predomini polític i social del catalanisme, així com quines propostes feia per aconseguir la plena integració de Catalunya dins d’Espanya.

El pintor Ricard Canals: de la París de la belle époque a la Catalunya noucentista

• Publicat el 14 de maig de 2024

Ricard Canals (1876-1931) fou un pintor català polièdric que, malgrat formar part del cercle artístic de Picasso, exposar amb els grans pintors francesos del moment com Renoir o Gauguin, i pintar, al final de la seva vida, a Alfons XIII; ha acabat passant força desapercebut a la cultura pop. La seva trajectòria artística fou molt variada tant en el tema com en l’estil, iniciant-se durant el postmodernisme i acabant al noucentisme. Un artista que, sens dubte, val la pena conèixer i reconèixer.

«Un cel de plom»: la vida per la llibertat de Neus Català

• Publicat el 12 de desembre de 2023

Lucía Aliagas ens parla d'una de les nostres activistes més cèlebres: Neus Català. Neus Català i Pallejà va néixer l’octubre de 1915 al municipi del Priorat dels Guiamets, provinent d’una llar camperola, fet que ja des de nena li va marcar i li va fer prendre consciència de classe davant les condicions que patia la seva família. El moment àlgid en la seva politització es va donar amb el fracàs del cop d’estat feixista el 17 de juliol de 1936 i el seu ingrés poques setmanes després en el nounat Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC).

El trentisme a Catalunya: lluites internes de la CNT als anys trenta

• Publicat el 15 d'abril de 2023

En la dècada de 1930 va haver-hi a la Confederació Nacional del Treball (CNT) una confrontació entre dues maneres d’entendre l’anarquisme i el sindicalisme. Trentistes i faistes van ser partícips d’un profund debat sobre com havia d’afrontar la Confederació els reptes que se li plantejaven. Aquest debat ràpidament va degenerar en una lluita visceral pel control dels òrgans de poder i propaganda de la CNT, per part d’un grup reduït de militants.

L’impacte de la Mancomunitat de Catalunya sobre el país

• Publicat el 15 de febrer de 2023

Acabant-se el 1913, les Corts Generals d’Espanya promulgaren la llei de mancomunitats. Prompte, veuria la llum la Mancomunitat de Catalunya. Vivint i morint en un moment complicat políticament, la Mancomunitat va assumir la tasca de reforçar una identitat catalana amb aspiracions polítiques, un repte doblement complicat per haver d’aglutinar formacions de dreta i esquerra; volent vertebrar una regió molt desigual demogràfica i econòmicament.

«Modelo 77»: crònica de la indigència moral d’un país

• Publicat el 18 de novembre de 2022

Alberto Rodríguez, un dels directors més consagrats del panorama espanyol ha estrenat recentment Modelo 77, una nova mirada a la Transició espanyola, que recordem ja havia explorat en la magnífica La Isla mínima (2014). Nascut a Sevilla l’any 1971, Alberto Rodríguez porta des de principis dels anys 2000 dirigint llargmetratges i sèries de ficció, sortint pràcticament airós de totes les aventures en les quals s’ha embarcat fins al moment. Sembla força clar emperò que és aquesta última faceta que ens ha ensenyat, la d’autor de mirada reposada i més crític amb el sistema, la que  li ha reportat més triomfs.

O tempora…! Moral i costums a l’església del baix Sénia modern

• Publicat el 15 d'octubre de 2022

La fe catòlica viu, de finals del segle XVI al XVIII, una reestructuració que la capgirarà i li conferirà una nova manera d’operar, de creure i de viure. En aquest article, es tracta una renovellada espiritualitat moral a través del cas de Tortosa.

Tapisseria flamenca i els tapissos flamencs a les seus catalanes

• Publicat el 15 de setembre de 2022

Durant els segles XV i XVI els tapissos flamencs varen ser objectes tèxtils molt presents a les col·leccions de les corts europees per la seva capacitat de solemnitzar espais. El Principat català, no aliè a aquesta nova moda, va ser receptor i, probablement, productor de tapisseria a menor escala. La documentació capitular ha permès conèixer les peces conservades i les desaparegudes.

Els fets del Sis d’Octubre a Barcelona i la repressió des de la façana d’enfront

• Publicat el 14 de febrer de 2022

El 6 d’octubre de 1934, el president Lluís Companys proclamava l’estat català. La resposta de les autoritats estatals va ser prendre el control de les institucions, al mateix temps que els principals líders eren condemnats a trenta anys de presó per un tribunal polititzat i dividit. L’Ajuntament de Barcelona també va ser intervingut, i els dirigents empresonats al vaixell-presó Uruguay, amb els mateixos càrrecs que els de la Generalitat. Tanmateix, el paper del batlle Carles Pi i Sunyer i el desenvolupament posterior dels fets seria molt diferent. 

Els requetès catalans: el terç de la mare de Déu de Montserrat

• Publicat el 4 de febrer de 2022

1833, amb la mort de Ferran VII i la proclamació de la seva filla Isabel II com a reina d’Espanya, Carles Maria Isidre de Borbó es proclamà just successor dinàstic. Els seus partidaris, defensors d’una monarquia catòlica tradicional i coneguts com a carlins, es van enfrontar amb els liberals en tres guerres (carlinades) entre 1833 i 1876. Durant la primera (1833-1840), el Tercer Batalló de Navarra es va anomenar “requetè”, nom que designà les futures unitats paramilitars carlines.