Els canvis polítics, religiosos i artístics promoguts pel faraó Akhenaton Publicat el 15 de setembre de 2024 La civilització de l’Antic Egipte es va desenvolupar durant més de tres mil·lennis aproximadament, però en el present escrit ens centrarem en la Dinastia XVIII, en l’Imperi Nou, període considerat per diversos egiptòlegs com el moment de màxima esplendor de l’Antic Egipte, a causa de la prosperitat econòmica, als grans projectes artístics realitzats i a l’expansió territorial d’Egipte. Tanmateix, fou una dinastia marcada per grans personalitats, com per exemple la faraona Hatxepsut, el faraó Amenhotep III o el faraó Amenhotep IV, més conegut com a Akhenaton, el qual ens interessa particularment, perquè durant el seu regnat va intentar dur a terme una mena de reforma politicoreligiosa, un fet vertaderament insòlit en la història de l’Antic Egipte.
L’Art subjacent en “Napoleó” de Ridley Scott (2023) Publicat el 28 de desembre de 2023 La recent estrena de la pel·lícula "Napoleó" de Ridley Scott ha suscitat tot una allau de crítiques d'acord amb la poca rigorositat històrica d'algunes de les seqüències. No obstant això, de vegades, aquests exercicis de judici tan viscerals empastifen aquelles coses positives que, a dir veritat, són realment valuoses. Considerem que l'ambientació del film és realment potent, però, on troben inspiració les escenes, decorats i personatges? Sí, en l'Art que va inundar l'Europa dels segles XVIII i XIX. En les presents línies analitzem alguns dels nombrosos exemples que resten subjacents en l'estrat creatiu de la producció d'aquest llargmetratge i que, innegablement, han influït en aquesta i la seva pròpia concepció cinematogràfica.
Ferdinandus: una aproximació a l’artista oblidat per la historiografia Publicat el 15 de juny de 2023 Ferran Serra i Sala, conegut artísticament com a Ferdinandus, és un dels artistes catalans més prolífics del segle XX, però un gran oblidat de la historiografia. Els que el van conèixer parlen d’ell com un bohemi, un home solitari que vivia al carrer de la Llibreteria número 5 de Barcelona, no tenia fills, i es desconeix si va estar casat alguna vegada. Malgrat que va néixer, va viure i va morir a la ciutat comtal, Barcelona no és l’únic escenari de la vida de Ferdinandus. Després d’estudiar a l’acadèmia Les Arts de Barcelona, marxà a Itàlia a finalitzar la seva formació artística.
“Shunga”, art eròtic japonès del període Edo Publicat el 5 de maig de 2023 El Shunga (en japonès, "quadre de primavera") és un terme japonès emprat per a referenciar l'art eròtic, el qual consta de tota una sèrie d'obres produïdes des del s. XVII fins al s. XIX. La major part d'aquestes peces, especialment rellevants a escala social durant el període Edo, es troben en la tècnica de xilografia (estampació inclosa en el gravat del relleu, en la que la tinta s'estén per la part elevada de la matriu). La majoria estaran en aquest format d'estampa, en un tipus d'execució conegut com a "Ukiyo-e", però també es podran trobar rotlles, anteriors cronològicament.
Quan la pintura, l’escultura i altres arts eren competició als Jocs Olímpics Publicat el 13 d'octubre de 2022 A l'Antiga Grècia l'art i l'esport anaven junts, o així ho pensava l'historiador i pedagog Pierre de Courbertin, un dels fundadors dels Jocs Olímpics moderns. Aquest tenia un somni: combinar l'art i l'esport perquè els homes s'eduquessin en aquestes disciplines, i no en la guerra. Amb la fundació del Comitè Olímpic Internacional el 1894, va veure la possibilitat de dur a terme la seva estimada proposta.
Sant Sebastià, de màrtir a icona queer Publicat el 15 de setembre de 2022 No és cap novetat que els col·lectius que han sigut marginats han buscat referents sobre els quals sentir-se identificats. Dins d’aquests, val la pena destacar al col·lectiu LGBTIQ+, que des de sempre ha buscat en la història els seus models a seguir. Un cas que ho exemplifica és com en les pintures de Sant Sebastià dels segles XVIII i XIX s’hi ha trobat un referent, considerant-se la primera icona homosexual de la història.
L’art d’Amenhotep III: colossitat i refinament artístic Publicat el 15 de setembre de 2022 El regnat d’Amenhotep III fou dels més llargs i pròspers de l’Imperi Nou, fet que li va permetre dur a terme un programa constructiu i artístic molt ambiciós. S’aixecaren temples colossals i escultures elegants i delicades, preocupades per mostrar la naturalesa sobrehumana del faraó i la seva bellesa física, deixant-nos entreveure l’elevat grau de refinament artístic que va aconseguir el luxós art d’Amenhotep III.
Les dones als museus estan despullades Publicat el 4 de març de 2022 Malauradament, «la dona nua» ha esdevingut un gènere al llarg de la Història de l'Art. Aquest s'ha desenvolupat en diferents llenguatges artístics, com poden ser la pintura, l'escultura o el cinema, entre altres. És clar que per pintar a una dona despullada necessitaves una excusa, mentre que per fer el mateix amb un home, tenies via lliure.
Els primers autoretrats femenins: una eina de reivindicació Publicat el 10 de desembre de 2021 El primer autoretrat femení del quale tenim constància data del s. I a.C. Gràcies a Plini el Vell sabem que a Roma, una pintora anomenada Jaia, es va pintar a si mateixa amb l’ajuda d’un mirall. Tot i aixòí, l’autoretrat femení més antic que conservem és de la meitat del segle XII, on una monja anomenada Guda de Weissfauen es pinta a un homiliari alemany acompanyada de la següent inscripció: “Una dona pecadora va escriure i pintar aquest llibre”.
Els canvis polítics, religiosos i artístics promoguts pel faraó Akhenaton Publicat el 15 d'octubre de 2021 La civilització de l’Antic Egipte es va desenvolupar durant més de tres mil·lennis aproximadament, però en el present escrit ens centrarem en la Dinastia XVIII, en l’Imperi Nou, període considerat per diversos egiptòlegs com el moment de màxima esplendor de l’Antic Egipte, a causa de la prosperitat econòmica, als grans projectes artístics realitzats i a l’expansió territorial d’Egipte. Tanmateix, fou una dinastia marcada per grans personalitats, com per exemple la faraona Hatxepsut, el faraó Amenhotep III o el faraó Amenhotep IV, més conegut com a Akhenaton, el qual ens interessa particularment, perquè durant el seu regnat va intentar dur a terme una mena de reforma politicoreligiosa, un fet vertaderament insòlit en la història de l’Antic Egipte.