Arqueologia

Aeso: La ciutat romana del Pallars

Aeso (Isona, Pallars Jussà) és una de les ciutats romanes que estructuraven el territori del què després seria Catalunya. La història d’Aeso ens parla d’una ciutat connectada amb la resta de l’imperi, de petites dimensions en un inici, però amb un creixement important cap al segle I d.C. Gràcies a les seves inscripcions podem conèixer les vides d’alguns dels antics isonencs més famosos, com Luci Emili Patern, un centurió de l’època de Trajà que al llarg de la seva carrera recorreria els racons més llunyans de l’imperi.

L’aigua en el món romà: L’abastiment de les ciutats 

La cultura de l’aigua en la Roma Antiga és un tema que sempre ha causat molta intriga als historiadors i arqueòlegs. En aquest article es parla de com transportaven l’aigua fins a les ciutats, quines eren les fonts d’on treien aquesta aigua i les estructures que van construir per poder abastir a la població. Els aqüeductes són l’element més característic d’aquesta cultura hídrica, però no era l’única manera d'obtenir aigua per una ciutat. Mitjançant una comparativa de les dades que ens aporten les fonts de l’època i les evidències arqueològiques, veurem com els romans eren capaços de tenir un subministrament d’aigua constant i de bona qualitat.

Desxifrant la mobilitat humana en el passat mitjançant la bioarqueologia i la química: els isòtops d’estronci

L'arqueologia parteix de la premissa que les modificacions en el registre material al llarg del temps poden ser explicades per motius socioeconòmics estructurals. D'aquesta manera, l’article tracta, per una banda, per a què i com estudiem des de l’arqueologia processos socials com les migracions o la mobilitat social, que, a priori, poden semblar complexos d’entendre des de fora la disciplina. Per un altre banda, s’exposarà què son els isòtops i com s’apliquen en estudis de mobilitat geogràfica amb l’aplicació dels estudis d’isòtops d’un element: l’estronci.

Els tatuatges a la costa sud del Perú entre els segles X ANE i III DNE: una eina per a la categorització social en el passat

El món dels tatuatges és molt conegut avui dia i, encara que cada cop siguin més normalitzats i acceptats, en alguns àmbits, com puguin ser determinats sectors professionals o països, continuen prohibits. Però, quina funció tenien en el passat? Quins col·lectius portaven aquests tatuatges? Com eren i com es feien? En aquest article presentem un avenç de les recents investigacions que s'estan desenvolupant sobre els tatuatges a la costa sud del Perú entre els segles X ANE (abans de la nostra era) i VI DNE (de la nostra era).

Troballa excepcional a l’Abric Romaní (Capellades, Anoia): un crani de neandertal de fa 60.000 anys

L’Homo neanderthalensis, que va viure en el territori de l’actual Catalunya, és present en el jaciment arqueològic de gran importància mundial de l’Abric Romaní (Capellades, Anoia), on en l’última campanya arqueològica es va trobar una troballa insòlita fins aleshores en aquell jaciment que encara aporta una rellevància més important a l’indret i a la recerca del nord-est de la península: un crani de neandertal de fa 60.000 anys.
Popular
Els orígens de la deriva neoliberal a l’Argentina

Subscriu-te a la nostra newsletter

Tots els drets reservats

Amb el suport de

QUIOSC
SECCIONS
El PROJECTE
XARXES