Imatge de portada: Restes parcials del crani de neandertal de 60.000 anys recuperat en l’Abric Romaní. Font: Maria D. Guillén / IPHES-CERCA
En el mirall del 40è aniversari de recerca continuada a l’Abric Romaní (Capellades, Anoia), i 113 anys després que Amador Romaní i Lluís Marià Vidal, aleshores al capdavant de l’Institut d’Estudis Catalans, entenguessin la importància arqueològica que guardava la Cinglera del Capelló, el grup de recerca IPHES-CERCA liderat pel catedràtic de l’Universitat Rovira i Virgili, Eduald Carbonell, va fer una troballa excepcional, les restes parcials d’un crani de Neandertal de 60.000 anys d’antiguitat.
On van viure els Neardentals?
L’Homo neanderthalensis va viure a Europa i el Proper Orient en un període comprès entre fa uns 250.000 anys i uns 28.000 anys aproximadament. La seva distribució geogràfica va ser molt àmplia, des de les costes de Portugal fins al Pròxim Orient i Sibèria occidental, i des de les planes europees fins a les penínsules d’Europa del Sud, en el seu extrem més meridional. Els indrets ocupats en el Paleolític Mitjà, període on els nostres parents hominins caçadors-recol·lectors visqueren, els Neandertals, al nord-est de la Península Ibèrica, és a dir a l’actual Catalunya, són fonamentalment coves i abrics. Aquest període es desenvolupa durant un llarg període de condicions climàtiques fredes, generalment seques, amb oscil·lacions temperades de curta durada. Els jaciments es troben ubicats en llocs estratègics on conflueixen diferents ecosistemes i llocs de pas relacionats amb el control del desplaçament dels herbívors que són caçats.
L’estacionalitat en base a la localització topogràfica i a les característiques i composició del registre arqueològic, defineix l’ús i l’estació de diferents jaciments. Podem veure, per exemple, estades de curta durada com a la Cova de les Toixoneres (Moià, Moianès) o a l’Arbreda (Serinyà, Pla de l’Estany), que és una petita cavitat a les ribes del Serinyadell on els estatges es situen a la tardor-inicis d’hivern, entre d’altres. A l’Abric Romaní a més de tenir estatges de curta durada també hi trobem d’altres de durada perllongada. Un altre tret que caracteritza els assentaments és la mobilitat. Pel que fa a la mobilitat logística, té a veure amb la caça fonamentalment, però també amb la recerca de matèries primeres i alguns útils.
El jaciment de l’Abric Romaní
El jaciment de l’Abric Romaní es troba orientat vers a llevant, a la serralada Prelitoral catalana. Té a tocar el riu Anoia, que circula a través d’aquesta serralada, aprofitant la falla i convertint-la en el que actualment és el Congost de Capellades. Tres són els materials quaternaris de la zona de Capellades: els al·luvions recents del riu, la terrassa fluvial i les formacions de travertí. El travertí, és propi de zones amb precipitacions d’aigües que tenen gran quantitat de carbonats dissolts, per tant es poden definir com grans acumulacions de carbonats en creixement. A la zona de Capellades el travertí inicià la seva formació al Plistocè inferior, als inicis del Quaternari. Un seguit d’aquestes fases de formació s’observen a l’Abric Romaní.
Per tal de conèixer la pròpia formació del jaciment es fa necessari saber l’existència de tot un seguit de noves surgències d’aigua que es desenvoluparen al seu interior, procedents de filtracions dels llacs del damunt de la plataforma (on actualment es troba Capellades). Aquestes circulacions d’aigua produien en etapes suscessives espaiades en el temps nivells nous de travertí que formaria el sòl de l’abric, sobre el qual es produïren les ocupacions humanes. Aquestes s’organitzaren doncs en un seguit de plataformes superposades, que es distingeixen les unes de les altres per unes cicatrius que responen a aturades sedimentàries, que corresponen, precisament, amb els moments en que l’Abric Romaní és més habitable. El producte d’aquestes ocupacions ha estructurat, dins aquestes cicatrius, el que coneixem com nivells arqueològics, que són les restes deixades pels hominins en un moment concret de la seva ocupació de l’abric. Tot això és important perque estructura cronològicament de manera acurada les fases d’ocupació de l’abric per part d’aquests humans. Els arqueòlegs diferencien les ocupacions per les lletres de l’abecedari (de més recent a més antic). El que també facilita el tipus de sedimentació del jaciment, es la conservació de les restes vegetals (tant en negatiu com en positiu).
Els diferents objectes que hi ha, són recoberts pels carbonats, que adopten la morfologia de l’objcete donant lloc d’aquesta manera a autèntics motlles en negatiu que ens permeten veure l’estructura original de restes orgàniques, que ja no es conserven. Aquesta és una raó per les quals el jaciment de l’Abric Romaní té una importància mundial per entendre el comportament sociocultural neandertal. La conservació, en generals, de les seves restes, permet la interpretació acurada de molts aspectes: l’organització de l’espai, els recursos utilitzats, l’especificitat cronològica de les restes i nivells que s’excaven, etc.
La troballa al jaciment
El passat 19 d’agost del 2022, després de 40 anys de recerca continuada, es van trobar per primera vegada restes humanes neandertals en el jaciment de l’Abric Romaní. Aquesta troballa reafirma la importància que té el jaciment situat a Capellades per entendre els nostres parents homínids, els neandertals. A Catalunya, hi ha cinc (fins ara n’hi havia quatre) jaciments que presenten de restes paleontropològiques neandertals: la mandíbula de Banyoles, la Cova del Gegant (Sitges, El Garraf), excavada pel SERP-UB, on s’ha trobat una mandibula i d’altres restes com un incisiu inferior i algunes restes postcranials com un húmer, entre d’altres. A les Toixoneres (Moià, Moianès) en les campanyes d’excavació de 2016-2017 dutes a terme per l’IPHES, es van localitzar també dues dents senceres de dos infants menors de 7 anys i un primer molar superior dret d’un individu adult. Un dels objectius que tenien els arqueòlegs en la campanya era acabar l’excavació en extensió del nivell R, un nivell que correspon a un campament neandertal de 60.000 anys especialitzat en la caça de cérvols i així començar l’excavació del nou nivell, el S. El que no s’esperaven era la troballa excepcional que els esperava.
Van recuperar una sèrie de restes òssies recobertes amb concreció, i després de netejar-les i ser analitzades per diversos especialistes, es va determinar que aquestes corresponien a un crani parcial de neandertal, concretament, el fragment conserva part dels ossos parietal, temporal i zigomàtic. Un dels trets pel qual es caracteritza i es classifiquen els hominins són els seus trets cranials. El crani del neandertal és únic per les seves característiques.
El seu neurocrani (la part del crani que allotja l’encèfal) era de gran mida (més gran inclús que el nostre) i especialment allargat i aplanat. La regió central de la cara es projecta endavant mentre que les regions laterals queden en una posició relativament retrassada. Per aquesta raó, s’ha pogut determinar que, efectivament, aquestes restes pertanyen a un Homo neanderthalensis. La imatge d’aquest, fent incís en les seves característiques generals, inclouria una complexió rabassuda i fornida i una elevada robustesa esquelètica que ens informa d’un cos molt musculat, com indicarien les grans crestes òssies per a la inserció de potents músculs. Les extremitats són curtes, sobretot a l’avantbraç i canyelles. S’ha estimat que l’estatura seria d’uns 164-168 cm en individus masculins i d’uns 152-156 en individus femenins.
Posteriorment la tècnica restauradora de l’IPHES-CERCA ha dut a terme un minuciós treball de restauració i conservació de les restes humanes per tal que puguin ser manipulades pel seu posterior estudi. Es van prendre també mostres geològiques dels fogars associats a les restes i que seran processades posteriorment en els laboratoris de l’IPHES-CERCA. També seran importants els treballs d’anàlisi de les peces recuperades d’indústria lítica i de restes faunístiques associades a aquestes restes humanes. Aquests treballs es realitzaran a mans d’investigadors i d’investigadores de l’IPHES-CERCA. La determinació de les espècies fòssils de vertebrats obtinguts en aquest nivell proporcionarà als investigadors una imatge molt precisa de les condicions climàtiques i de l’ecosistema en el qual varen viure aquestes comunitats neandertals a Catalunya.
La importància del jaciment
Durant més de 40 anys, Eudald Carbonell i el seu equip han posat al descobert un jaciment excepcional, únic. És per això que la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, va explicar en una roda de premsa que enguany, coincidint amb el 40è aniversari i amb aquesta troballa excepcional, l’Abric Romaní i la cinglera del Capelló seran declarats Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN). L’Ajuntament de Capellades ha impulsat la tramitació, que suposarà més protecció i reconeixement per al conjunt i que el Govern preveu aprovar a finals d’aquest 2022.
Al llarg d’aquests anys, l’equip d’especialistes ha excavat una superfície de 300 m2 amb diverses capes i nivells arqueològics i ha arribat a rebaixar la superfície fins a 10 metres de profunditat. En tots aquests nivells arqueològics s’han recuperat milers de restes d’animals i eines de pedra, així com també centenars de fogars positius i negatius de fusta en un estat de conservació excepcional. Aquesta diversitat, singularitat i excel·lent conservació de les restes distribuïdes en tot l’espai del jaciment, fan que l’Abric Romaní sigui considerat un dels jaciments més importants del món per entendre el comportament Neandertal; així ho avalen els també centenars d’articles i monografies publicats a les millors revistes científiques internacionals, les desenes de tesis doctorals, tesines, treballs de final de màster realitzades, així com les constants visites i intercanvis amb científics de tot el món.
La troballa del crani neandertal a l’Abric Romaní ens ajudarà a entendre millor aquest parents nostres homínins que arribaren a conviure amb els nostres avantpassats Homo sapiens sapiens en aquestes mateixes terres i que no eren tant diferents a nosaltres. L’Homo neanderthalensis ja utilitzava el foc de manera sistemàtica, pràctica que suposa una evolució molt gran en la forma de viure dels homínins (més hores de llum, cuina d’aliments, possibles llocs de reunió, protecció, etc.) i comença a tenir una capacitat tecnològica prou elavorada en la fabricació preconcebuda d’eines lítiques. També està sobre la taula la seva capacitat de produir manifestacions simbòliques, però aquest ja és un altre tema.
Per saber-ne més:
ROSAS, Antonio, Los Neandertales. Madrid: CSIC; Los Libros de la Catarata, 2010.
V.V.A.A., Abric Romaní: L’origen d’un poblament a l’Anoia, Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura; Igualada: Consell Comarcal, 1995.
VEGAS, Luis Gerardo. La Otra humanidad: La Europa de los neandertales. Madrid: Arco Libros, 2003.
-
(Juneda, 2001). Estudiant el Grau d'Arqueologia a la Universitat de Barcelona.