Adolf Hitler, en el marc del seu concepte de raça ària, va veure com dos científics germans li brindaven una oportunitat per recuperar i donar vida als avantpassats salvatges i ferotges dels animals domèstics existents. Segons els seus ideals, aquests haurien de representar la puresa de les races i combinar la bellesa amb el poder físic. L’encàrrec personal va recaure en dos germans zoòlegs alemanys, Ludwig “Lutz” Georg Henrich Heck (1892-1983) i Heinz Heck (1894-1982), directors respectivament dels zoològics de Berlín i Munic. Van vincular-se al nazisme des de ben aviat i van col·laborar amb el finançament de les Schutzstaffel del Tercer Reich, més conegudes com SS. Amb l’arribada de Hitler al poder, els dos germans van veure l’oportunitat de fer realitat, amb l’empara dels nazis, el seu somni en què ja treballaven des de feia anys. El seu pla era ben senzill: amb l’encreuament d’exemplars de diferents races d’animals domèstics contemporanis, potenciarien aquells caràcters que es consideraven propis de cadascuna de les presumptes races àries animals. És a dir, l’encàrrec era tirar enrere en l’evolució i crear una mena de raça “quimera” creada a partir de les banyes d’una raça, del color d’una altra, etc.
El primer de què es va encarregar el Reich va ser procurar-se l’hàbitat per a la noves espècies que pretenia crear. Per tal d’aconseguir-ho va utilitzar el batalló 322 de les Forces de l’Ordre per despoblar per la força el miler d’habitants dels trenta-quatre pobles del bosc de Bialowieza (Polònia), el darrer forest primari d’Europa, i va assassinar tots aquells que es van resistir a marxar-ne. Aquests soldats van ser enviats per Heinrich Himmler, també amant de la iniciativa. En aquesta zona s’hi va crear una reserva de caça i hi va establir aleshores la seva residència Hermann Goering, futur comandant en cap de l’aviació alemanya, la Luftwaffe, i home de gran confiança del Führer. Aquest paratge era venerat pels nazis perquè el consideraven l’ecosistema d’on havia sorgit la raça ària, la Germania anomenada per Tàcit. Va ser precisament Goering qui va finançar econòmicament el projecte dels germans Heck.
Un dels casos en què van treballar els germans Heck era el tarpan Equus ferus ferus. Aquest cavall de potes curtes i rabassut vivia formant petits grups amb un mascle dominant i diverses femelles i poltres. Fa milers d’anys, eren tan comuns que apareixen representats en les pintures rupestres, com és el cas de les que es troben a les coves de Lascaux (França). Es va domesticar fa 5.500 anys al Kazakhstan i va donar lloc a les varietats actuals de cavall domèstic. Tot i que es van traslladar alguns exemplars a centres zoològics per protegir-los de la cacera indiscriminada humana, el darrer exemplar salvatge va morir el 1879 i el darrer en captivitat el 1887 i, amb això, es va extingir el tarpan.
Els dos germans van pretendre recuperar l’espècie extinta a partir de races existents, com per exemple la raça polonesa konik. Així, el 1933 va néixer al zoo de Munic el primer “tarpan” dissenyat pels germans Heck. Però no va ser fins a meitat de la dècada dels anys seixanta que es va obtenir allò que més s’assemblava a un tarpan, si bé li mancaven característiques físiques importants. Actualment aquesta raça es coneix com cavall de Heck i, evidentment, no es tracta d’un tarpan perquè ja s’havien extingit. Però el cas més paradigmàtic en què van treballar els germans Heck fou aconseguir fer reviure l’ur, un bou salvatge ben representat a les pintures rupestres de la Península Ibèrica, que es va domesticar fa uns deu mil anys a Àsia i que va donar lloc als bòvids domèstics actuals.
Ara bé, en estat salvatge va sobreviure als boscos europeus fins el 1627, quan se’n va caçar el darrer exemplar, a Polònia. En tractar-se d’una espècie forestal, el bosc de Bialowieza era el lloc ideal per a alliberar-los i recrear l’antiga Germania. En aquest cas, Heinz i Lutz van cercar per tota Europa aquelles races que els podien ser útils; entre d’altres, van importar braus de lídia de Sevilla. Després de dur a terme diversos encreuaments durant uns anys, els primers exemplars es van alliberar al bosc primigeni. Ara bé, els animals alliberats eren extremadament violents i van produir diversos atacs a persones.
Un cop finalitzada la Segona Guerra Mundial, Goering va ser detingut pels aliats i es va suïcidar durant els judicis de Nuremberg. Lutz i Heinz Heck van ser investigats però en ser considerats simplement seguidors ideològics i no pas partícips de la massacre nazi, van ser posats en llibertat i van seguir la seva carrera. Alguns urs van continuar vivint durant uns anys als boscos polonesos i després van desaparèixer sense deixar rastre. Diversos estudiosos mantenen que en ser l’estigma dels nazis van ser exterminats pels soldats russos i el pobladors de la zona. Actualment, aquesta raça es coneix com a Bou de Heck i es troba com a animal domèstic en diversos llocs d’Europa.
