Les vides dels futbolistes professionals són avorrides. Aquesta és la conclusió a la què arribem després de conèixer la història de Harold Walden, un futbolista nascut l’any 1887 Ambala, Índia, dins del Raj Britànic. En aquesta ciutat tenia la base el regiment de Chesire de l’imperi Britànic, on servia el pare de Harold. Seguint els passos del seu pare, Harold va entrar a l’exèrcit amb només catorze anys, com a noi del tambor, servint a l’Índia i a Irlanda. Amb el pas dels anys es va especialitzar en fusells, i alhora va començar a destacar per un talent especial a l’hora de jugar a futbol i marcar gols als partits que organitzava l’exèrcit.
Harold va poder dedicar-se a l’esport que tant li agradava gràcies a un permís especial de l’exèrcit, i la seva carrera va ser més brillant del que ell mateix podria imaginar: si fem un cop d’ull a la taula de golejadors Olímpics, veiem que Walden ocupa la quarta posició. I no només això, sinó que ostenta el rècord de gols d’un futbolista britànic en un partit amb la selecció olímpica: en va fer 6 contra Hongria a les Olimpíades de 1912, disputades a Estocolm. La selecció britànica va guanyar aquells jocs, i Harold va marcar a la final (4 a 2 contra Dinamarca).
La guerra va tornar a reclamar-lo, i no en un conflicte precisament menor, sinó a la Primera Guerra Mundial. Harold va compaginar el futbol i la formació militar, però les seves dues carreres es van veure frenades per una greu lesió de genoll. Va aguantar poc al front de batalla –es va fer mal al seu genoll saltant a una trinxera–, i al món del futbol mai va tornar a ser el mateix davanter golejador, tot i que va seguir jugant fins a 1921, quan es va retirar sent capità del Bratford. Abans d’això va tenir un pas fugaç per l’Arsenal, on només va jugar sis partits, la majoria amistosos.
Harold va descobrir una altra passió abans de penjar les botes: la interpretació. L’any 1919 va fer el seu debut artístic als escenaris, i el 1920 va protagonitzar juntament amb altres jugadors “El gol de la victòria”, una de les primeres pel·lícules relacionades amb el futbol. Precisament Harold interpretava el paper del jugador que aguantava estoicament lesionat sobre el camp fins a marcar el gol de la victòria. La seva trajectòria artística el va portar a la Xina, l’Índia, Austràlia i Sud-àfrica.
Però la vida no va ser generosa amb Harold Walden. Va partir seriosos problemes econòmics, i algunes persones afirmen que fins i tot va haver d’empenyorar la seva medalla olímpica. Tinguem en compte que en l’Europa de l’època, convulsionada per dues guerres mundials, els sous dels futbolistes i els actors no eren els d’avui dia, i menys els dels que no eren estrelles, com és el cas de Harold. El final del nostre protagonista va ser cruel: el dia 2 de desembre de 1955 tornava d’una acció benèfica nadalenca quan va patir un atac de cor a l’estació de tren de Leeds. Allà es va apagar la flama de Harold Adrian Walden: un soldat, un futbolista i un actor que va tenir una vida ben diferent a la de qualsevol persona que exerceixi aquestes professions avui dia.
“En un camp de futbol, els espectadors et poden dir de tot. En un teatre també, però els expulsen.”
