Entrevistes

«Podem afirmar que la història de l’alimentació no és tant una disciplina per si mateixa, sinó la confluència de diversos àmbits del coneixement (economia, societat, política i molt especialment la cultura de cada moment històric).» – Entrevista a Maria Soler

Pel número 101 d’Ab Origine comptem amb l’entrevista a la historiadora Maria Soler, professora del màster en Cultures Medievals (UB), qui ens parla sobre la història de l’alimentació, una branca d’estudi que s’ha forjat un camí i un espai en l'acadèmia avui dia. D’entre la gran varietat de temes a parlar, hem disposat el focus d’atenció en la interdisciplinarietat que caracteritza aquesta matèria d’estudi, així com en el gran ventall de fonts existents per accedir a ella, sense oblidar les tradicions i costums que han perdurat al llarg de la història fins a formar part de les nostres pràctiques actuals.

«L’espai medieval va passar per un procés de barroquització, el qual no es concretava només amb la manifestació d’un nou edifici sinó amb la transformació d’imatges.» – Entrevista a Maria Garganté

Pel número 100 d’Ab Origine comptam amb l’entrevista a la historiadora de l’art Maria Garganté, qui ens ha parlat sobre santuaris barrocs i imatges barroquitzades a partir de Santuaris, ermites i capelles a l’època del barroc. Geografia sagrada de la muntanya. La seva obra, de la qual és coautora juntament amb Xavier Solà, ens endinsa a la comunitat pagesa i ramadera dels Pirineus i Pre-Pirineus, on es va consolidar un tipus d’“ocupació” espiritual de la muntanya a l’època moderna. Així doncs, en aquesta entrevista veurem com va ser el procés de barroquització de la muntanya catalana.

 «Avui dia guanya el que s’hauria anomenat abans una recepció estètica, però conscient d’haver-se tret de sobre tota una connotació política que no juga a favor ni del cant ni del públic del cant.» – Entrevista a Joan Dalmases Paredes. 

El cant dels Nibelungs és una de les grans obres literàries que ens va llegar l’edat mitjana. Aquest cant èpic amb orígens orals es posa per escrit en el segle XIII, tot i que arrossega tot un bagatge històricoliterari ancestral. A mitjans del segle XVIII (al 1756) Jacob Hermann Obereit, fi lòleg alemany, va redescobrir el text tal com el coneixem avui dia. Ara, aquest clàssic ha estat traduït per primera vegada al català per Joan Dalmases, professor, germanista i traductor, que ens parla sobre l’impacte que tingué aquesta obra en el seu context medieval, així com de les diverses formes en què s’ha utilitzat políticament al llarg de la seva història fi ns a l’actualitat. Una clara manifestació de com literatura i història entren en diàleg. Una obra facilitada al públic actual mercès a l’aposta de l’editorial Adesiara per editar aquest gran clàssic.

«[…] per als primers temes sobre els quals vaig investigar —molt relacionats amb la repressió franquista—, l’entrevista era sovint gairebé l’única font disponible, en una època en la qual els arxius militars i judicials encara estaven tancats.» – Entrevista a David Ginard Féron

Les fonts orals han jugat un paper clau en el desenvolupament dels estudis d'època contemporània. On no arribaven la documentació o l'arqueologia, l'oralitat dels protagonistes brindava un relat paral·lel, molt sovint clarificador. En aquesta entrevista, revisam amb David Ginard, de la mà de Josep Martínez, la importància de les fonts orals en la historiografia contemporània.

«Al segle XV l’expansió marítima al Mediterrani ja no és predominantment catalana» – Entrevista a Pol Junyent Molins

Entrevistem a Pol Junyent Molins, investigador medievalista, per parlar sobre l'expansió marítima catalana al Mediterrani Occidental durant els segles XIII, XIV i XV. Parlem de la implicació de la Corona, la construcció progressiva d'una marina de guerra, la institucionalització de la mateixa, o l'impacte que aquesta tingué al territori.

«La conflictivitat a l’època moderna era una forma de viure, un estat» – Entrevista a Mariela Fargas

La societat de l’època moderna va viure en un estat de continus conflictes que abastaven qualsevol tipologia: des d’herències a problemes de tuteles o conflictes matrimonials. Tot podia ser-ho i, per tant, podem analitzar-ho a partir de diverses fonts, més enllà de les estrictament judicials, atès que obrir un plet suposava un cost elevat i molts d’aquests conflictes s’acabaven resolent per altres vies. De tot això en parlam amb na Mariela Fargas, doctora en història moderna.

«Les formes de mobilització del XIX es poden assemblar bastant a formes actuals de mobilització en espais no profundament ideologitzats» – Entrevista a Jordi Roca

La divulgació històrica del segle XIX espanyol ha d’enfrontar-se encara avui a una sèrie d’estigmes que semblen haver arrelat en el si de la nostra societat. Al segle XIX se l’observa sovint des d’un prisma reduccionista, on sobresurten només els avatars de la violència política i de la fèrria construcció d’un estat centralista i uniformitzador. Però la realitat és que el segle XIX és, a dia d’avui, un camp d’estudi relativament poc explotat si el comparem amb el segle XX. Al contrari del que podria semblar, el XIX és una època d’experimentació i d’innovació a moltíssims nivells, que ens interpel·la també més del que ens pensem. De tot això en parlem amb en Jordi Roca Vernet, doctor en Història Contemporània i especialista en el segle XIX. 

«Per nosaltres és important posar un punt de picant a unes festes que sovint tendeixen, de forma preocupant, a l’homogeneïtzació» -Entrevista a Jordi Cisa

Enmig de la voràgine d’actes i celebracions, oficials i alternatives, del Carnaval de Reus, hi ha una entitat, la Germandat dels Set Pecats Capitals, que des de l’any 2003 cerca imprimir una personalitat distintiva als actes que organitza. Jordi Cisa ha estat un dels principals responsables de què en els darrers anys hagin vist la llum noves manifestacions del carnestoltes, en forma de danses al·legòriques. 

«Al segle XIII, l’element que distingeix Lleida en el territori català, i fins i tot en l’àmbit europeu, és la seva universitat» – Entrevista a Joan Busqueta Riu

El centralisme imperat per Barcelona en l'àmbit de la història de Catalunya ens ha portat a eludir altres territoris de gran importància com és Lleida, especialment durant l'edat mitjana. És per aquest motiu que ens hem assegut amb Joan Busqueta, doctor i especialista en història medieval de Lleida, perquè ens expliqui la rellevància que tingué la capital de ponent durant el transcurs d'aquest vast període de temps, posant especial èmfasi en la seva universitat.
Popular
La conspiració dels Pazzi: un assassí ocult

Subscriu-te a la nostra newsletter

Tots els drets reservats

Amb el suport de

QUIOSC
SECCIONS
El PROJECTE
XARXES