Tal dia com avui, però de 1983, l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears és publicat amb rang de llei orgànica al BOE (Butlletí Oficial de l’Estat). Significava que, per primera vegada des dels Decrets de Nova Planta per al Regne de Mallorca de 1715, les Balears tornaven a tenir un govern propi.
No obstant això, el camí per arribar a l’autogovern no va ser gens fàcil. L’únic i més immediat precedent de proposta de govern autonòmic que trobam a les Illes va ser durant la Segona República, amb la creació del text de l’avantprojecte d’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears de 1931 per iniciativa dels membres de l’Associació per la Cultura de Mallorca. Aquest avantprojecte, però, no va prosperar gaire per mor de diversos problemes com la falta de consciència democràtica i d’autogovern entre la població, l’absència dels ajuntaments menorquins (que defensaven o una autonomia pròpia o ajuntar-se amb Catalunya) i els dubtes entre les forces polítiques sobre l’autonomia, va fer que no es tornés a proposar un Estatut fins al 1936, després de la victòria del Front Popular. Malgrat tot, el cop d’Estat de juliol del mateix any va fer desaparèixer qualsevol iniciativa autonomista fins a la Transició.
El procés autonomista es reactivaria després de l’aprovació de la Constitució Espanyola de 1978, quan es treballava per la consolidació d’un sistema democràtic. L’abril de 1979 van tenir lloc els primers comicis balears de caràcter local a escala municipal i insular. Les eleccions insulars van servir per escollir als representants dels consells insulars (Mallorca, Menorca i les Pitiüses) que elegirien als membres del Consell General Interinsular (CGI), un òrgan polític de vint-i-quatre consellers que representaven al conjunt de les illes. Aquest CGI va estar representat per una majoria de centredreta (UCD) que aconseguí desset consellers, i una minoria d’esquerres i nacionalistes (PSOE, Partit Socialista de Mallorca, i el Partit Socialista de Menorca) que aconseguiren set consellers.
La Diputació Provincial de Balears, creada el 1812, va traspassar progressivament fins al 1982 (any en què desapareix la Diputació) les seves competències estatals cap al CGI, que es va constituir formalment el 4 de maig de 1979 amb Jeroni Albertí (UCD) com a president. A partir d’aquest punt, els partits comencen a redactar avantprojectes d’Estatuts d’Autonomia. Aquests fets arriben dins un context de crisi econòmica per a les Balears, arran la Crisi del Petroli de 1973 que va estancar el nombre de turistes i van disminuir els llocs de feina en la indústria i construcció.
El camí cap a l’autonomia ja havia començat. UCD havia escollit accedir a l’autonomia per la via estreta que contemplava l’article 143 de la Constitució, que implicava competències i una autonomia més limitades; cosa que va provocar que els partits d’esquerres, nacionalistes i independents, protestessin per la via escollida, ja que eren partidaris de l’article 151 (competències i autonomia més amples). El conflicte sobre com accedir a l’autonomia es va resoldre en la Comissió dels Onze, constituït per onze representants dels partits més votats a les Balears (UCD, PSOE, PSM, PSMe, AP, PCE-PCIB, i independents d’Eivissa i Formentera) i que havien de redactar un avantprojecte d’Estatut d’Autonomia de consens.
No obstant això, la Comissió no es va posar d’acord i va abandonar el diàleg a principis de 1981. El juliol, UCD i PSOE acordaren l’accés a l’autonomia per l’article 143, amb la protesta de la resta de partits. Es va arribar a presentar un projecte estatutari al Congrés, però amb la dissolució de les Corts l’agost de 1982, es va tornar a aturar el procés, provocant l’escissió de l’UCD a Balears, creant la Unió Mallorquina (UM) i un enfortiment d’Aliança Popular. Després de les eleccions generals d’octubre de 1982, es reinicia la discussió del projecte d’Estatut.
Aquesta vegada, es va discutir les esmenes a l’Estatut, tals com el sistema electoral, la denominació de “llengua catalana”, la bandera, o els mitjans de comunicació. Finalment, l’Estatut va ser aprovat al Congrés el 26 de gener de 1983 (per 193 vots a favor), i al Senat el 17 de febrer (amb 206 vots a favor); resultant en la seva publicació al BOE el primer de març. Malgrat tot, la població balear en general va restar indiferent a la nova autonomia.
