Carlo Bertran Martínez

Carlo Bertran Martínez

(Palma, 1998). Estudiant de tercer curs del grau d’història a la Universitat de les Illes Balears i especialitzant-me en història contemporània. Amb especial interès en la història militar, política i social. Em crida l’atenció la branca d’estudi de la microhistòria. També tinc l’objectiu d’arribar al camp de la investigació i divulgació històrica.

«El olvido que seremos»: quan la solidaritat se paga amb la mort

Carlo Bertran ens parla de la Colòmbia dels anys 70 i 80 a través de la pel·lícula El olvido que seremos, que narra de manera íntima la història del metge colombià Héctor Abad Gómez, carismàtic líder social i home de família, un destacat metge i activista pels drets humans al Medellín polaritzat i violent dels anys 70. La trama relata la vida del doctor i pare de família, preocupat tant pels fills com pels nens de classes menys afavorides. A casa seva es respirava la vitalitat i creativitat característiques d'una educació fonamentada en la tolerància i l'amor, però la violència ambiental del país condicionava la vida de tot el seu entorn.

El desembarcament de Mallorca (1936): el breu front illenc durant la Guerra Civil

Hom coneix el desenvolupament que va tenir la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) en la resta de l'Estat, però quan als llibres de text o documentals es parla de la guerra en general amb grans ofensives, batalles i fronts, molt sovint s'ignora una peça clau dins el teuler del joc de la guerra: l'illa de Mallorca. El desembarcament de Mallorca va ser l'únic front de guerra obert a l'illa durant la Guerra Civil Espanyola. El bon plantejament inicial de l'operació ràpidament es va veure esbucat pel poc suport de part del govern republicà, i la participació dels italians va canviar les condicions del front en una batalla que podria haver capgirat el transcurs de la guerra. Hom coneix el desenvolupament que va tenir la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) en la resta de l'Estat, però quan als llibres de text o documentals es parla de la guerra en general amb grans ofensives, batalles i fronts, molt sovint s'ignora una peça clau dins el teuler del joc de la guerra.

La batalla més rara de la Segona Guerra Mundial

A vegades es diu que la realitat supera a la ficció... Bé idò aquesta història pot superar qualsevol guió  de Hollywood. Es tracta de la batalla pel Castell d’Itter que va ocórrer el 5 de maig de 1945, cinc dies després del suïcidi de Hitler i a tres de la rendició d’Alemanya. Uns moments importants de la guerra al castell de la vila austríaca d’Itter, que va servir per a les SS des de 1943 com a camp de presoners d’alt nivell com personalitats franceses o de la resistència local, i també per gestionar la direcció del camp de concentració de Dachau. 
Popular
Cleòpatra VII, el mite de la «femme fatale»

Subscriu-te a la nostra newsletter

Tots els drets reservats

Amb el suport de

QUIOSC
SECCIONS
El PROJECTE
XARXES