«Temps Moderns»: fàbriques i treballadors

«Temps moderns. Una història sobre la indústria, sobre l’emprenedoria personal – la croada de la humanitat en la recerca de la felicitat». Amb aquestes paraules s’obre la molt coneguda pel·lícula de Charles Chaplin: Temps Moderns. Podríem dir, fins i tot, que ens la resumeix sencera d’una manera sinòptica. 

Si ens xerressin de cinema mut, molt probablement ens vindria al cap un dels personatges més famosos de la pantalla gran en blanc i negre: Charlot, un simpàtic i tendre rodamón que va aparèixer d’ençà del 1914 en curts i llargmetratges d’una comèdia burlesca i situacional, i que va arribar a ser una icona del cinema clàssic i inspiració de molts comediants tant contemporanis a ell com posteriors. Aquest carismàtic personatge fou creat i interpretat de la mà del director, actor i productor anglès Charles Chaplin.

Les primeres aventures de Charlot eren una mena curtmetratges de comèdia que li van anar fent guanyar fama, però no va ser fins després de la Primera Guerra Mundial que el personatge va ser internacionalment reconegut. Va ser a partir d’aquí quan les seves aparicions en llargmetratges van ser més comunes, protagonitzant títols molt coneguts com La quimera de l’or (1925), El circ (1928), Llums de la ciutat (1931), Temps moderns (1936) i El gran dictador (1940), encara que es discuteix si el personatge apareix en aquesta darrera o no. No ens pot estranyar que les obres de Chaplin no siguin alienes dels convulsos i canviants anys vint i trenta, plasmant els problemes i injustícies de la societat.

En línia amb l’afirmació anterior, i com hem introduït, ens centrarem concretament en el cas de Temps moderns, estrenada l’any 1936 als Estats Units. La trama gira entorn d’una doble història paral·lela entre Charlot, que treballa com a obrer a una fàbrica però que, a causa d’un brot de follia, perd la feina, i n’Ellen, una jove de classe social baixa que es queda òrfena i lluita perquè la policia no l’arresti i l’enviï a un orfenat mentre cerca poder subsistir. En un moment donat, de sobte, ambdós es creuen en els seus camins, primerament perseguint els seus objectius cada un per la seva banda però, finalment, unint els seus esforços per cercar treball i un futur, encara que passant per moments molt difícils. Chaplin ens mostra la inadaptabilitat de les persones més vulnerables del sistema, un sistema que els estigmatitza no tan sols per la policia i els empresaris, sinó també pels mateixos ciutadans del carrer, i que ens mostra que l’anomenat “somni americà” està reservat a la gent amb més recursos. 

La pel·lícula no està lliure de càrrega social, econòmica i inclús política, encara que el mateix Chaplin ho negués. Eren temps molt difícils: en la plenitud dels anys de la Gran Depressió encara es notava el ressò del Crac del 29 als Estats Units malgrat que el president Franklin D. Roosevelt posés en funcionament el New Deal el 1933. És precisament aquesta depressió que dota la pel·lícula d’un context idoni on es desenvolupen totes les històries i trames dels personatges. Chaplin troba la inspiració en veure les condicions de vida de la pobresa derivades del Crac tant als Estats Units com a Europa en molts dels seus viatges promocionals de la seva anterior producció. Temps Moderns tracta molts de temes i problemes d’aquesta època, però Chaplin posa especial atenció a dos en particular: la fàbrica i, per extensió, el món obrer.

La fàbrica i el fordisme

La primera part és probablement la més coneguda de totes: les diferents escenes a la fàbrica de muntatge amb els engranatges. Chaplin no pretenia una crítica de cap mena, encara que mostra un satíric judici cap al fordisme. Però, què és el fordisme exactament? 

Cal remarcar abans de tot que el terme “fordisme” no va ser encunyat fins als anys trenta gràcies al líder comunista italià Antonio Gramsci al seu assaig Americanisme i fordisme. Es tracta d’un sistema de producció en cadena que va implementar Henry Ford a les seves fàbriques d’automòbils a principis del segle XX. Aquest sistema de muntatge era parell amb l’augment del consum de masses, sadollat mitjançant aquesta producció en massa. Algunes de les principals característiques d’aquest sistema les podem extreure de la mateixa pel·lícula.

Després dels crèdits inicials, Chaplin fa un exercici que a la cinematografia s’anomena muntatge ideològic,^[1]En cinematografia és el terme emprat per al tipus de muntatge que genera un significat ajuntant dues imatges distintes en la cinta. comparant un ramat d’ovelles amb uns obrers sortint d’una estació de metro i dirigint-se, com un ramat, cap a una factoria. La primera escena ja dins de la fàbrica és la del president de la companyia resolent un puzzle en contraposició amb les ordres que dóna d’incrementar la velocitat de la maquinària. A partir d’aquí, és on se’ns mostra el lloc de feina de Charlot: una cadena de muntatge (base fonamental del fordisme) d’una simple rosca on la única funció del protagonista és donar-li una volta amb una clau anglesa, tot rodejat d’una mena d’engranatges i maquinàries quasi futuristes a ple rendiment. Aquesta sobreespecialització del treball és una de les característiques del sistema fordià amb la qual cada treballador passa a ser una part de la maquinària. 

Més tard, Charlot aprofita una visita al bany per agafar-se un breu descans de tota la intensitat i càrrega de treball continu a la que és sotmès; no obstant això, és enxampat pel president de la companyia i el fa tornar al treball. Més tard, al despatx del president arriben uns venedors que intenten vendre una màquina per eliminar l’hora del dinar, fent que els treballadors mengin mentre treballen. Aquests fets que podem observar en la pel·lícula i que hem esmentat abans, ens marca una altra característica del fordisme: la disminució dels temps de producció, eliminant la flexibilitat del temps del treballador. 

Finalment, un atac de bogeria provocat per estrènyer rosques, duu a Charlot a estrènyer qualsevol classe de rosca, inclús botons de vestits a causa de la pressió a l’hora de treballar, culmina amb el seu acomiadament de la feina, essent ingressat a un hospital. Aquest és el punt de partida d’una sèrie d’esdeveniments dels quals ell participa involuntàriament o no.

Les vagues i el moviment obrer als EUA als anys trenta

Les reivindicacions del moviment obrer estatunidenc tenen la seva cabuda dins la trama, encara que a nivell històric encara és un moviment molt incomprès dins les seves fronteres. Per poder explicar la situació dels obrers dins el context de la pel·lícula, hem de remuntar-nos uns anys enrere. 

El moviment obrer no ha sigut mai nombrós als EUA ni tampoc ha gaudit un suport dins el sistema polític estatunidenc, ja que des de l’època colonial s’havia desenvolupat una filosofia individualista de la persona gràcies a l’accés a terres i excedents (traduït en relatives igualtats econòmiques) i la ciutadania civil tenia més drets i participació política. A més, la consolidació d’un sistema bipartidista de partits interclassistes que incloïen solucions per als treballadors, acabava per debilitar les reivindicacions obreres. La repressió institucional (en l’àmbit judicial i militar) impedia una extensió del socialisme similar al d’Europa. 

Amb aquest ritme arribam a l’any 1929, quan la crisi esclata. El moviment obrer no pot emparar-se en unes organitzacions fortes dins el sistema, sobretot quan les xifres d’aturats són molt elevades i les indústries requeresquin molta mà d’obra. Haurà d’esperar fins al 1933, quan es va sancionar el dret a la sindicalització i negociació dels convenis col·lectius, ambdues reconegudes dins la National Industrial Recovery Act.^[2]Dins el New Deal, va ser una llei que cercava la regulació de la indústria per impulsar la recuperació econòmica estatunidenca i executar un programa d’obres públiques. Des d’ençà que als EUA començava una onada de vagues que es veuria reforçada amb l’aprovació de la National Labor Relations Act.^[3]Llei estatunidenca de 1935 que limitava qualsevol acte d’un ocupador contra els treballadors que fundessin sindicats.

Tornant a la pel·lícula, quan Charlot surt de l’hospital, veiem una ciutat empobrida, podem arribar a pensar que pels efectes de la crisi. La casualitat el duu a ajuntar-se sense voler a una vaga de treballadors o aturats (no s’especifica). En qualsevol dels casos, la vaga està relacionada amb el moviment obrer. Seguidament, aquesta protesta és aturada per les forces policials.

La repressió policial contra les reivindicacions obreres als Estats Units era una manera de tornar a “dirigir-los” cap al sistema existent perquè trobessin un lloc dins els partits tradicionals impedint així qualsevol organització socialista en el qual emparar-se; Chaplin ho va reflectir més d’una vegada durant la filmació, mostrant que les vagues acabaven en pallisses, detencions i, fins i tot, morts. En aquest cas, Charlot és confós amb un líder comunista i el detenen per enarborar una bandera roja. 

Precisament a una d’aquestes vagues es veu com el pare de la jove Ellen mor, deixant-la, juntament amb dues filles més, òrfena. Ella fuig abans que la policia se l’endugui cap a l’orfenat, començant així la recerca de la seva pròpia subsistència. Durant el seu camí es troba amb Charlot, amb qui s’ajuntarà per arribar a tenir una vida en condicions lluny de la precarietat.

Aquesta pel·lícula ofereix multitud de temes per analitzar però aquests dos temes, fordisme i labor, en són dos que van de la mà i es pot dir que són els pilars centrals en els quals es vertebra la trama principal. Chaplin, a través del seu personatge i sense a penes dir res durant el metratge, fa una breu pinzellada, encara que dins de la ficció, de com el treballador era utilitzat i reprimit convertint-lo en una eina més de la producció i que quasi sempre surt perdent en temps de crisi.