Segle XX

Quan la Història deforma la veritable història: una cançó d’amor

• Publicat el 22 de maig de 2022

Identifiquem determinades cançons amb imatges o diades molt específiques, i això provoca que emocionalment les relacionem amb aquests fets. Ara bé, molt sovint, les obres més representatives i emblemàtiques no són militars o èpiques en origen, sinó que provenen d’adaptacions de cançons populars, revistes, sarsueles o directament del món de l’espectacle i això fa que se n’oblidi l’origen real. Enric Ortega ens explica l'origen de l'himne de «La Legión»: El novio de la muerte.

L’ordinador com a metàfora de la guerra freda: una mirada comparativa entre els Estats Units i la Unió Soviètica

• Publicat el 2 de maig de 2022

Durant la segona meitat del segle XX ens trobem amb una relació molt estreta entre els treballs de científics i el desenvolupament militar; mentre per una banda hi havia una investigació científica, per l'altra hi havia un clar interès o ús militar. De fet, tot el que van ser les ciències de l'espai i de la informació van ser possibles degut al finançament dels departaments de seguretat i militars, en plena Guerra Freda. 

El Tour de França de 1910 i la descoberta dels Pirineus

• Publicat el 20 de març de 2022

La desena etapa del Tour de França de 1910 va assentar un abans i un després en la història i el desenvolupament del ciclisme, atès que els corredors i els organitzadors comprengueren que era possible ascendir colossos de més de 2.000 metres d’altura. Per aquest motiu, l’any 1911, el Tour tornà a visitar els Pirineus, però també inclogué passos de muntanya dels Alps com l’icònic Galibier (2.642 m).

Catalanitat, espanyolitat i classes populars a la Catalunya de la segona meitat del s. XX

• Publicat el 15 de juny de 2020

Quina ha estat la percepció que han tingut les classes populars catalanes de la segona meitat del segle XX al voltant de qüestions com la catalanitat i l'espanyolitat?

«La lengua de las mariposas»: el coneixement com a forma de llibertat

• Publicat el 22 de setembre de 2019

A "La lengua de las mariposas" es fa un relat del període no és en absolut l'habitual: en lloc de les èpiques Barcelona i Madrid, epicentres del republicanisme i el moviment obrer, l'acció se situa en un poblet de Galícia, en lloc del protagonisme de dones i homes d'acció com per exemple a Tierra y Libertad (Loach, 1995) o Libertarias (Aranda, 1996) els protagonistes són gent comuna, principalment el mestre de l'escola del poble i un dels seus alumnes, a més de la resta d'habitants de la localitat.

Ramiro Ledesma Ramos i el nacionalsindicalisme

• Publicat el 15 de juliol de 2019

Una de les grans ments del segle XX i del nacionalsindicalisme en el qual s’inspirarien el feixisme i el franquisme espanyol, va ser Ramiro Ledesma Ramos.

«La rosa de plom i pólvora»

• Publicat el 4 de novembre de 2018

Tota producció que s’anunciï rere aquest epígraf s’haurà hagut d’encarar a la severa mirada d’un repte exigent. I és que la capital catalana a les portes dels anys vint de la darrera centúria assolí per la via del conflicte el clímax d’una turbulenta dinàmica social en absolut senzilla de recrear. Vorejant els 750.000 habitants, Barcelona era llavors la ciutat més incontrolable i conflictiva d’Espanya: flanquejada per un fabril teló de fum amb la desigualtat com a combustible, es convertí en escenari de permanent enfrontament entre un moviment obrer d’ànima àcrata i una sòlida burgesia industrial.

Bruixeria al segle XX: creences i supersticions al segle de les avantguardes

• Publicat el 15 de setembre de 2018

Quan es parla de bruixeria no es pensa, normalment, en el segle XX; sempre es tira la vista a l'Edat Mitjana i a l'Època Moderna, sense aplegar a pensar que les llegendes i supersticions sobre bruixes i dimonis poden aplegar, en el temps, molt més prop del que es creu.

«La ciutat cremada»

• Publicat el 22 de maig de 2018

La ciutat cremada és una pel·lícula catalana de l’any 1976, ens narra els esdeveniments més destacats que succeeixen a Barcelona des del desastre de la guerra de Cuba el 1898 a la setmana tràgica de 1909. En aquests 10 anys, mitjançant la història de la família Palau, dedicada al comerç de cava, es van narrant episodis polítics, econòmics i socials d'aquella interessantíssima Barcelona plena de fum de fàbriques, bohemis, anarquistes, burgesos, gonorrea i joves pintors com el cèlebre Pablo Picasso.

El moviment veïnal al final de la dictadura i la Transició

• Publicat el 15 de novembre de 2017

Fa un temps aquesta revista ja va entrevistar a Marc Andreu i Acebal, autor d’una tesis doctoral i un llibre sobre els moviments veïnals de la ciutat de Barcelona entre els anys 1968 i 1986 on es defensava una visió segons la qual els moviments veïnals i socials, i en aquest cas concret a Barcelona, havien sigut protagonistes en haver aconseguit incidir en les decisions polítiques gràcies a les mobilitzacions massives d’aquella època.