El feixisme espanyol i la qüestió catalana als anys trenta Publicat el 15 de juny de 2024 Aquest article tracta la visió que el feixisme espanyol dels anys trenta, previ a la guerra civil i el franquisme, tenia en relació amb la situació existent a Catalunya, és a dir amb l’aprovació de l’Estatut de Núria, el desenvolupament del règim autonòmic i el predomini polític i social del catalanisme, així com quines propostes feia per aconseguir la plena integració de Catalunya dins d’Espanya.
El republicanisme federal català: una lluita bicentenària per l’emancipació social i una Espanya plurinacional Publicat el 16 de novembre de 2023 Avui, 16 de novembre del 2023, Pedro Sánchez ha sigut investit president d'Espanya després d'intenses i llargues negociacions. Durant aquestes, i sobretot de la mà dels partits nacionalistes catalans, les propostes federalistes han tornat a posar-se sobre la taula. En aquest sentit, Xavier Pizarro efectua una anàlisi històrica d'aquests plantejaments des del s. XIX, quan la construcció d'un estat monàrquic liberal espanyol de marcat caràcter centralista, capitalista, classista i excloent, va provocar el rebuig de gran part de la classe treballadora i les capes mitjanes de la societat.
Còrsega: un conflicte que ve de lluny Publicat el 8 d'abril de 2022 Els últims dies arran de l’agressió que ha patit el pres independentista cors Yvan Colonna i la gran reacció que ha protagonitzat el poble cors, el conflicte nacional cors torna a estar en l’ordre del dia. En aquest escrit pretenc repassar breument els 250 anys d’ocupació francesa de l’illa de Còrsega per tal de poder entendre com s’ha arribat fins aquí i les diferents etapes que ha tingut aquest conflicte.
Regionalisme i nacionalisme d’estat a l’Espanya de Franco Publicat el 15 de gener de 2022 Durant la dictadura franquista, el règim va incentivar, a través de noves institucions acadèmiques i cercles socials pertanyents a les elits locals, la creació d’una narrativa regionalista que afavorís la desvinculació del territori de la seva nació. La Província de Lleida i les comarques de l’Ebre varen ser les que amb major força van sofrir aquesta política que, al mateix temps, va anar acompanyada d’altres propostes de reorganització administrativa de l’Estat que en cas d’haver-se produït haguessin diluït Catalunya en un seguit d’altres regions desconnectades políticament una de les altres.
La construcció del model d’immersió lingüística Publicat el 15 d'abril de 2020 L’enquesta de 2018 elaborada per l’IDESCAT sobre les llengües inicials, d’identificació i habituals exposa les següents dades: el 31,5% de la població de més de 15 anys té com a llengua inicial el català, el 36,3% s’identifica amb aquesta llengua i el 36,1% la considera la seva llengua habitual enfront del 52,7% que considera el castellà la seva llengua inicial, el 46,6% que se n’identifica i el 48,6% que la té com a llengua habitual.
Refer catalans: la nacionalització en els governs de Jordi Pujol Publicat el 15 d'abril de 2020 Pujol considerava, i així en deixa constància, que després de la desfeta militar del 1939 «Catalunya va quedar a zero. I això en tots els camps: en l’estrictament nacional, en el polític, en el cultural».
La irrupció del presbiterianisme a Europa: els casos d’Anglaterra i Escòcia Publicat el 15 de març de 2020 Durant el segle XVI, Europa va viure diverses convulsions religioses que obriren una nova concepció de la religió i la fe a tot el continent.
Com es fabricaven els britànics? Protonacionalisme a la Gran Bretanya del segle XVIII Publicat el 15 de novembre de 2019 L’estudi de la nació ha sigut des dels mateixos inicis de la contemporaneïtat un tema cabdal dins de la historiografia encara que al pas del temps s’hagi abordat des de paradigmes teòrics diversos amb objectius diferents.
Caminàvem a les fosques: la reconfiguració del catalanisme (1960-1978) Publicat el 15 de març de 2019 La dictadura franquista es va vertebrar al voltant dels interessos de la classe dominant. Ja el 14 d’abril del 1931, dia en què es proclamà la Segona República espanyola, els empresaris més poderosos de l’Estat es reuniren per decidir de quina manera podien acabar amb el jove projecte republicà, atès l’incipient programa reformista i progressista que preconitzava.
Wilson: la darrera esperança del catalanisme durant la Gran Guerra Publicat el 15 de novembre de 2018 En l’imaginari col·lectiu europeu, l’esclat de la Primera Guerra Mundial l’estiu del 1914 va ser rebut amb un alt grau d’idealisme.
Actualitat Iran: multipolaritat i divisions de poder a la República Islàmica Publicat el 13 de juny de 2017
Article Ser mares per la pàtria: les dones en el primer franquisme (1939-1959) Publicat el 15 de juny de 2018