Imperi romà

Aeso: La ciutat romana del Pallars

Aeso (Isona, Pallars Jussà) és una de les ciutats romanes que estructuraven el territori del què després seria Catalunya. La història d’Aeso ens parla d’una ciutat connectada amb la resta de l’imperi, de petites dimensions en un inici, però amb un creixement important cap al segle I d.C. Gràcies a les seves inscripcions podem conèixer les vides d’alguns dels antics isonencs més famosos, com Luci Emili Patern, un centurió de l’època de Trajà que al llarg de la seva carrera recorreria els racons més llunyans de l’imperi.

L’aigua en el món romà: L’abastiment de les ciutats 

La cultura de l’aigua en la Roma Antiga és un tema que sempre ha causat molta intriga als historiadors i arqueòlegs. En aquest article es parla de com transportaven l’aigua fins a les ciutats, quines eren les fonts d’on treien aquesta aigua i les estructures que van construir per poder abastir a la població. Els aqüeductes són l’element més característic d’aquesta cultura hídrica, però no era l’única manera d'obtenir aigua per una ciutat. Mitjançant una comparativa de les dades que ens aporten les fonts de l’època i les evidències arqueològiques, veurem com els romans eren capaços de tenir un subministrament d’aigua constant i de bona qualitat.

Història del cap i casal (II). De l’alt Imperi a la tardana antiguitat

Després del final de les lluites intestines al si del món romà, començà una nova etapa marcada pel creixement en tots els aspectes, la pau interna i l’expansió econòmica i urbana per tot arreu. Valentia, refundada a l’època d’August, iniciava aleshores un nou període de la seua existència marcat per l’auge i la consolidació dins el territori davant altres urbs que, amb el pas dels segles, aniran declinant. Arribat i instaurat el cristianisme, la ciutat del Túria esdevindrà un dels nuclis urbans més importants de l’est de la península Ibèrica degut a la comunitat cristiana i les peregrinacions al voltant de la figura de Sant Vicent Màrtir, gràcies a les quals pogué sobreviure i mantindre’s durant la crisis del poder imperial i la desaparició d’aquest al llarg del segle V, quan ja constituïa la urbs més gran i important de les terres valencianes.

«BARBAREN II»: Roma no es va derrotar en un dia

Després de gairebé dos anys d’espera, Netflix ens ha regalat per fi la segona temporada de Barbaren, la qual pren distància i s’allunya del registre històric de la seva predecessora, però, per contra, presenta una trama més àgil i un major desenvolupament dels personatges. Cronològicament, aquesta segona peça de Barbaren se situa, aproximadament, entre els anys 9 i 14 dC, on no succeeix una gran batalla com la de Teutoburg, però on Roma prepara a foc lent les futures campanyes que “pacificaran” Germània, una de les zones que més va resistir l’imperialisme d’August.

Dioclecià i els cristians: causes i conseqüències de la «Gran Persecució» (303)

L’emperador Gaius Aurelius Valerius Diocletianus va creure trobar en la filosofia i els ideals neoplatònics, fortament arrelats als governants del s. III, una possible solució als problemes que li tocà afrontar. Sembla improbable que amb els quatre edictes persecutoris que promulgà l’any 303 pretengués liquidar el cristianisme en tant que doctrina, però sí destruir aquells elements dins l’església que no reconeixien l’autoritat de l’emperador, tot acusant aquest fet d’idolatria. Així doncs, entendre les causes i les conseqüències, així com els fonaments de la lluita ideològica protagonitzada entre el cristianisme i el mal anomenat «paganisme romà», seran l’objectiu d’aquest estudi.

Aproximació a les pandèmies de l’antiguitat mediterrània

Com a éssers biològics, els humans ens enfrontem a la influència de virus, bacteris i patògens. Això, que sembla una obvietat des del punt de vista científic i biològic, i que ens afecta especialment degut a les pèrdues a les quals ens enfrontem en un context com l'actual, amb la pandèmia de la Covid-19, no és una justificació per laxar les mesures proposades pels experts per evitar els contagis.

Venationes: els jocs i la construcció del poder a Roma

Els jocs romans varen ser una pràctica molt important per tot el que van significar, tant en l'àmbit logístic com econòmic i polític. En aquest article ens proposem analitzar la influència que aquests van exercir envers la població, és a dir, com els representants polítics de la República i de l'Imperi romà van utilitzar-los per a mantenir controlada a la massa popular, així com estendre i inculcar el relat nacional i el discurs de classe.

Julià l’Apòstata: l’última esperança del romanisme clàssic

La figura de Flavi Claudi Julià, qui només governà l'imperi romà dos anys (361 – 363), va commoure els esperits del seu temps, tant cristians com pagans. Per als primers, la irrupció de Julià, en tant que restaurador dels antics cultes, suposà la constatació que la victòria constantiniana encara no era absoluta. Per als segons (és a dir, els partidaris de l'antiga religió romana dels períodes republicà i alt imperial) significà l'oportunitat, perduda, de recuperar les antigues quotes de poder. En el següent article analitzem les motivacions que el portaren a realçar els cultes antics.
Popular
La Guerra Civil: per què?

Subscriu-te a la nostra newsletter

Tots els drets reservats

Amb el suport de

QUIOSC
SECCIONS
El PROJECTE
XARXES