«Jo també sóc adúltera»: la lluita contra el delicte d’adulteri Publicat el 6 de febrer de 2018 A la Vanguardia del 16 de novembre de 1976 es parlava de la manifestació que havia tingut lloc dos dies abans, en la que un miler de persones, en gran part dones, havien recorregut els carrers per reclamar l’abolició del delicte d’adulteri i l’amnistia per totes les dones condemnades per aquest delicte.
Heretges, beguines i místiques: transgredint la norma de l’Església Publicat el 15 de desembre de 2017 El tractament del cos i de la sexualitat en l’espiritualitat cristiana no ha sigut sempre igual i uniforme.
1977, quan les dones ja van dir que NO Publicat el 25 de novembre de 2017 Des de 1999, any en què va ser aprovat per l’ONU el dia internacional per l’eliminació de la violència contra les dones, cada 25 de novembre les dones surten a manifestar-se en contra de la violència masclista. Abans d’aquell 1999, però, Barcelona ja havia sigut l’escenari d’una manifestació multitudinària en la qual es denunciaven les agressions masclistes.
La paraula «cesària» Publicat el 18 de setembre de 2017 Denominem cesària a la intervenció quirúrgica que es realitza a les dones embarassades per extraure el nadó si no pot néixer de forma natural. Aquesta denominació té el seu origen a l'Antiga Roma i en la Lex Caesarea. Són molts els qui erròniament adjudiquen la promulgació d'aquesta llei a Juli Cèsar, a causa del seu cognomen.
A casa, a la fàbrica i al carrer: el que va suposar per les dones la industrialització a Catalunya Publicat el 15 de març de 2017 La revolució industrial va suposar un trasbals en el món occidental: canvis dràstics en l’economia, en la societat —amb les noves classes, la burgesa i la proletària—, però també en la cultura i la mentalitat. A partir de nous paràmetres es redefiniria la vida contemporània, amb un nou paper per a les dones. La Industrialització també suposà un gran canvi per a elles, que veurien com se’ls vetaven els espais i com havien d’organitzar-se per superar les limitacions imposades pel sistema patriarcal. Analitzem, en aquest article, com s’imposà el discurs de la domesticitat amb el triomf de la burgesia, i com les obreres lluitaren per combatre’l.
«Littera est vox»: escriptura i llibertat femenina a l’Edat Mitjana Publicat el 15 de gener de 2017 L’existència de l’escriptura femenina és un debat que m’acompanya des de fa molt de temps. Per què no provar de resoldre’l a partir de les nostres avantpassades? És més, per què no provar de recuperar els espais de llibertat femenina a l’Edat Mitjana? Escriptura i feminitat són dos conceptes que s’uniren en harmonia durant l’Edat Mitjana i que tingueren la força de crear espais de subjectivitat i de transmissió de genealogies entre dones. Quan la paraula era de signe masculí, l’escriptura d’algunes dones florí en l’experiència de la lliure interpretació de la diferència sexual. La llibertat femenina en la història és un fet, identificar-la és només una qüestió d’interpretació.
«Som les nétes de les bruixes que mai vau poder cremar» Publicat el 18 de novembre de 2016 Aquesta és una frase que s'ha utilitzat des dels moviments feministes per reivindicar el fenomen de la bruixeria com una resistència femenina contra l'opressió masclista, relacionant-lo amb la persecució que van rebre moltíssimes dones durant l'època moderna a tota l'Europa cristiana.
El despertar de la força. Literatura femenina emancipadora Publicat el 15 de març de 2016 Inicio l’article amb una reflexió: existeix realment la literatura ‘femenina’? En cas afirmatiu, què és? Quina diferència hi ha –si és que hi ha- entre literatura ‘femenina’ i ‘de dones’?
Les històries sobre dones van cremar a Alexandria Publicat el 15 de març de 2016 Imagina l’escenari següent: d’aquí un parell d’anys patim un inesperat cataclisme quasi apocalíptic que esborra del mapa la major part de la raça humana.
Entrevistes a peu de carrer sobre feminisme Publicat el 15 de març de 2016 És un dia fred i ennuvolat, mig plujós, d'aquells que deixen els carrers mullats i relliscosos. Un dia que alguns detesten i altres estimen. És 9 de març, la jornada posterior al dia internacional de la dona treballadora, i a la Facultat del Raval de la Universitat de Barcelona hi ha diverses pintades reivindicatives.
Curiositats Morir a un minut del final: Henry Gunther, el darrer soldat mort durant la Primera Guerra Mundial Publicat el 17 d'octubre de 2020
Deformant la Història «El olvido que seremos»: quan la solidaritat se paga amb la mort Publicat el 19 de gener de 2022