Les guerrilleres antifranquistes gallegues Publicat el 7 d'abril de 2020 La perspectiva de gènere en la historiografia és escassa; és més, en els casos en què s’aplica, les dones solen aparèixer com a víctimes de determinats esdeveniments històrics. Tot i això, les investigacions especialitzades demostren el paper actiu de les dones en ells. Hi ha molts estudis sobre les guerrilles antifranquistes, però els que se centren en les dones que en van formar part són els d’Aurora Marco i Mercedes Yusta.
Joana d’Arc: la «Pucelle d’Orléans» Publicat el 15 de març de 2020 En l’imaginari col·lectiu la figura de Joana d’Arc la percebem a priori com el d’una llegenda, si alguna lectora o lector té arrels i consciència francesa l’entendrà com a un símbol, el que avui en diríem una heroïna nacional. Però entre el mite i la realitat hi ha tot un món. Davant una impossibilitat, de moment, d’analitzar la vida de la «Pucelle d’Orléans» a partir de distintes tipologies de fonts, més enllà de les textuals, no tenim més remei que contrastar les fonts documentals de les quals disposam. I què tenim de la seva vida que ens pugui ajudar a reconstruir-la? Doncs com bé apunta Jacques Cordier, partim de dues fonts documentals principals: les actes del procés de condemnació i les actes i enquestes del procés de rehabilitació de la nostra protagonista. Però abans d’arribar a les fonts de la seva vida anem a fer un repàs pel context en què va créixer.
Les oblidades de la Comuna de París Publicat el 15 d'octubre de 2019 Entre el març i el maig de l'any 1871 les barricades varen representar l'escenari principal dels carrers de París. Les i els patriotes francesos, furiosos per la derrota contra Prússia, van instaurar un govern provisional i insurreccional de caràcter socialista: La Comuna de París. En el naixent règim popular i autogestionat, innovador en el qual estava relacionat amb els drets socials, les dones aprofiten per guanyar terreny i prendre el poder. Les dones comencen a exigir, tant a la burgesia com als seus companys, drets realment universals, com a avantguarda del moviment feminista francès. A continuació indagarem sobre l'importantíssim protagonisme d'aquestes rebels, sovint oblidades per la història.
Dràcula de Bram Stoker: una anàlisi històrica en clau de gènere al cor de les tenebres tardovictorianes Publicat el 15 de juliol de 2019 L’obra literària de Dràcula, publicada el 1897, es situa en el context tardovictorià com a novel·la epistolar en la que Stoker s’alimenta de tot un context històric indissociable a la seva obra donant com a resultat una narrativa i uns personatges insòlits i molt representatius en relació la qüestió del gènere durant l’època victoriana.
La vaga de dones de 1918: acció femenina contra la precarietat de la vida Publicat el 15 de juliol de 2019 Aquests versos són un fragment d’una cançó popular que es cantava pels volts del gener de 1918, quan una massiva protesta de dones que es conegué com la vaga de dones i que reclamava la reducció dels preus dels productes bàsics alhora que denunciava la manca d’abastiments.
Sacrificis femenins en la ritualitat funerària protohistòrica a la Mediterrània: introducció a les evidències d’un nou camp d’investigació Publicat el 15 de juliol de 2019 És des del Paleolític Superior (35000-8000 aC), quan s'acoloreix amb ocre als difunts i els accessoris de la tomba es converteixen en una part permanent de l'atenció als morts, quan es pot parlar amb seguretat d'una pràctica d'atenció o cura cap als difunts.
La construcció històrica del treball de cures Publicat el 15 de març de 2019 A finals dels anys seixanta i principis del setanta es plantejaren, de la mà del moviment feminista, diferents debats entorn el treball domèstic.
La querella de les dones: entendre la feminitat a la baixa edat mitjana Publicat el 15 de març de 2019 Què va ser i què va suposar el debat conegut com la querella de les dones? Com s’entenia la feminitat a la Baixa Edat Mitjana? Com va evolucionar aquest concepte en l’àmbit teòric, seguint l’estela dels raonaments exposats pels dos bàndols que van protagonitzar aquest enfrontament?
La dona treballadora del segle XIX: resistències i fissures del model “male breadwinner” Publicat el 15 de març de 2019 Els estudis clàssics que, després de la Segona Guerra Mundial, comencen a estudiar el treball femení s'han caracteritzat per entendre que a partir de la Industrialització la participació de les dones en el mercat laboral depèn de l'existència de càrregues reproductives.
Trementinaires: la revolució econòmica femenina de la vall de la Vansa Publicat el 15 de gener de 2019 Ens situem entre finals del segle XIX i la primera meitat del segle XX a la vall de la Vansa, dins la comarca de l’Alt Urgell.
Article Un cas d’Aliança de civilitzacions: Portugal i Etiòpia al segle XVI Publicat el 17 de febrer de 2016