Dones

De la rereguarda a la vida sense guerra

• Publicat el 15 de novembre de 2018

El 1922 el novel·lista i dramaturg francès Victor Margueritte va publicar "La garçonne", una novel·la on es dibuixa una dona masculina, no només en actitud, sinó també físicament, la qual vol ser independent econòmicament, porta la llibertat sexual a l'extrem i és representada simbòlicament per un element que es tornaria icònic, el cabell curt.

La sexualitat i l’anarquisme (1900-1939): contracultura o continuïtat?

• Publicat el 15 de juny de 2018

Durant el primer terç del segle XX es produïren a Espanya una sèrie d'iniciatives de difusió científica i d'actuació social i política que tenien per finalitat modificar les idees i conceptes entorn a la sexualitat.

Ser mares per la pàtria: les dones en el primer franquisme (1939-1959)

• Publicat el 15 de juny de 2018

La victòria franquista a la guerra civil suposà l’abandonament de totes aquelles mesures progressistes aprovades durant el període republicà, sota la voluntat de les autoritats franquistes de retornar a la societat espanyola més tradicional, també des d’un punt de vista de gènere.

Feminismes del segle XX i XXI: recorregut històric i teòric (I)

• Publicat el 17 de maig de 2018

Els orígens del moviment feminista, des d’una perspectiva eurocèntrica, cal situar-los a finals del segle XVIII, en el context de la Il·lustració i la Revolució Francesa com a primers intents de reivindicació dels drets de les dones com a ciutadanes del nou Estat-Nació. Posteriorment, durant el segle XIX i el primer terç del segle XX, aquestes reivindicacions es van accentuar amb la Revolució Industrial i amb el desenvolupament del capitalisme donant lloc a la mobilització del col·lectiu femení, que és el que es coneix com a sufragisme.

El Maig del 68: un moviment feminista?

• Publicat el 15 de maig de 2018

Dècades després segueixen ressonant aquells fets del maig del ‘68 que van iniciar un moviment contracultural que va sacsejar les bases del sistema, suposant un punt d’inflexió social, cultural i moral d’aquella societat que encara arrossegava les ombres de la guerra.

El sistema penitenciari espanyol de postguerra (1940-1945)

• Publicat el 15 d'abril de 2018

El sistema de camps de concentració va resultar ser una eina útil per a les autoritats franquistes, ja que s'adaptaria fàcilment a les necessitats penitenciàries del nou estat dictatorial sorgit de la guerra civil espanyola (1936-39).

La construcció de la nova dona soviètica

• Publicat el 15 de març de 2018

L’articulació de l’Estat soviètic va comportar la formulació d’una nova concepció sobre la dona i el seu paper dins la societat soviètica. Van aplicar-se una sèrie de mesures sense precedents que havien de conduir a la seva emancipació, però aquest objectiu es va veure dificultat per diferents factors com la falta de recursos invertits per part de l’Estat. la priorització de la lluita per consolidar el socialisme i la ideologia patriarcal que encara regia les relacions personals dins la societat del moment.

Les dones a la Guerra Civil: al front o a la rereguarda? (I)

• Publicat el 15 de març de 2018

Quan pensem en dones i Guerra Civil (1936-1939) ens ve al cap la fotografia d’aquelles milicianes republicanes que, recent esclatat el conflicte, van decidir armar-se i mobilitzar-se al front al costat dels seus companys.

Dones i festa: quan la religió permetia a les ateneses participar socialment

• Publicat el 15 de març de 2018

És quelcom prou conegut el fet que la majoria de les dones gregues solien tenir més aviat poca presència, o quasi nul·la, dins de la vida social a la Grècia clàssica. Per aquest motiu és interessant descobrir que, dins la religió, la població femenina ostentava un paper molt concret i específic, que fins i tot en certs casos es podria definir com a imprescindible.

El sufragisme: més que la lluita pel dret al vot femení

• Publicat el 15 de febrer de 2018

El moviment de les dones i el feminisme arranquen amb la voluntat de subvertir l’ordre social establert d’exclusió femenina i la creixent universalització dels homes com a subjectes polítics.