Ser mares per la pàtria: les dones en el primer franquisme (1939-1959) Publicat el 15 de juny de 2018 La victòria franquista a la guerra civil suposà l’abandonament de totes aquelles mesures progressistes aprovades durant el període republicà, sota la voluntat de les autoritats franquistes de retornar a la societat espanyola més tradicional, també des d’un punt de vista de gènere.
Feminismes del segle XX i XXI: recorregut històric i teòric (I) Publicat el 17 de maig de 2018 Els orígens del moviment feminista, des d’una perspectiva eurocèntrica, cal situar-los a finals del segle XVIII, en el context de la Il·lustració i la Revolució Francesa com a primers intents de reivindicació dels drets de les dones com a ciutadanes del nou Estat-Nació. Posteriorment, durant el segle XIX i el primer terç del segle XX, aquestes reivindicacions es van accentuar amb la Revolució Industrial i amb el desenvolupament del capitalisme donant lloc a la mobilització del col·lectiu femení, que és el que es coneix com a sufragisme.
El Maig del 68: un moviment feminista? Publicat el 15 de maig de 2018 Dècades després segueixen ressonant aquells fets del maig del ‘68 que van iniciar un moviment contracultural que va sacsejar les bases del sistema, suposant un punt d’inflexió social, cultural i moral d’aquella societat que encara arrossegava les ombres de la guerra.
El sistema penitenciari espanyol de postguerra (1940-1945) Publicat el 15 d'abril de 2018 El sistema de camps de concentració va resultar ser una eina útil per a les autoritats franquistes, ja que s'adaptaria fàcilment a les necessitats penitenciàries del nou estat dictatorial sorgit de la guerra civil espanyola (1936-39).
La construcció de la nova dona soviètica Publicat el 15 de març de 2018 L’articulació de l’Estat soviètic va comportar la formulació d’una nova concepció sobre la dona i el seu paper dins la societat soviètica. Van aplicar-se una sèrie de mesures sense precedents que havien de conduir a la seva emancipació, però aquest objectiu es va veure dificultat per diferents factors com la falta de recursos invertits per part de l’Estat. la priorització de la lluita per consolidar el socialisme i la ideologia patriarcal que encara regia les relacions personals dins la societat del moment.
Les dones a la Guerra Civil: al front o a la rereguarda? (I) Publicat el 15 de març de 2018 Quan pensem en dones i Guerra Civil (1936-1939) ens ve al cap la fotografia d’aquelles milicianes republicanes que, recent esclatat el conflicte, van decidir armar-se i mobilitzar-se al front al costat dels seus companys.
Dones i festa: quan la religió permetia a les ateneses participar socialment Publicat el 15 de març de 2018 És quelcom prou conegut el fet que la majoria de les dones gregues solien tenir més aviat poca presència, o quasi nul·la, dins de la vida social a la Grècia clàssica. Per aquest motiu és interessant descobrir que, dins la religió, la població femenina ostentava un paper molt concret i específic, que fins i tot en certs casos es podria definir com a imprescindible.
El sufragisme: més que la lluita pel dret al vot femení Publicat el 15 de febrer de 2018 El moviment de les dones i el feminisme arranquen amb la voluntat de subvertir l’ordre social establert d’exclusió femenina i la creixent universalització dels homes com a subjectes polítics.
«Jo també sóc adúltera»: la lluita contra el delicte d’adulteri Publicat el 6 de febrer de 2018 A la Vanguardia del 16 de novembre de 1976 es parlava de la manifestació que havia tingut lloc dos dies abans, en la que un miler de persones, en gran part dones, havien recorregut els carrers per reclamar l’abolició del delicte d’adulteri i l’amnistia per totes les dones condemnades per aquest delicte.
Heretges, beguines i místiques: transgredint la norma de l’Església Publicat el 15 de desembre de 2017 El tractament del cos i de la sexualitat en l’espiritualitat cristiana no ha sigut sempre igual i uniforme.
Article De deu en deu: les festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela Publicat el 14 de febrer de 2022