Cultura

Transgredint la norma de l’Església: la immoralitat al Penedès medieval a través d’una visita pastoral

• Publicat el 15 de gener de 2020

Si alguna font ens permet aproximar-nos, tot i la seva parcialitat, a la moralitat quotidiana del baix clergat i del poble pla en els darrers segles de l’edat mitjana és, sens dubte, la visita pastoral. Document que encara avui dia és confeccionat, neix de la necessitat de fer inspeccions puntuals a totes les parròquies, tant pel que fa a l’estat material del temple i de les dependències, com el compliment de la normativa eclesiàstica tant pels estrats més senzills de la mateixa institució com pel gruix dels feligresos.

Les identitats a Síria sota l’Imperi Romà

• Publicat el 15 d'octubre de 2019

"Que no hi ha res més dolç que la pàtria d'un mateix" és una frase repetida fins a la sacietat. És que no hi ha res més plaent, però sí més venerable i diví?

La deessa mare i el culte medieval a la Verge Maria

• Publicat el 15 de desembre de 2018

La figura de la Deessa Mare ha estat sempre símbol de vida, esguard i protecció de la naturalesa fèrtil.

Bruixeria al segle XX: creences i supersticions al segle de les avantguardes

• Publicat el 15 de setembre de 2018

Quan es parla de bruixeria no es pensa, normalment, en el segle XX; sempre es tira la vista a l'Edat Mitjana i a l'Època Moderna, sense aplegar a pensar que les llegendes i supersticions sobre bruixes i dimonis poden aplegar, en el temps, molt més prop del que es creu.

Com ressuscitar a l’Antic Egipte: alguns aspectes del seu univers funerari

• Publicat el 15 de setembre de 2018

Una de les característiques de la religió de l'antic Egipte va ser el seu anhel per aconseguir la vida eterna. Per assolir-ho, van idear una complexa maquinària ideològica, la qual va evolucionar durant l’extensa civilització faraònica. Temples, piràmides, sarcòfags, amulets, papirs màgics, materials per a la momificació... tot aquest aparell fúnebre permetia la resurrecció del difunt. A continuació es presentaran alguns aspectes d'aquest món funerari que permetran apropar-nos a les seves creences i univers mental.

Òmnium, pensar en gran

• Publicat el 11 de juliol de 2018

Passen els anys i també les generacions, i avui una àmplia majoria de la societat catalana se sent identificada no només amb algunes accions d’Òmnium Cultural, sinó amb la seva raó de ser. Però què ho fa això? Partim de trobades a porta tancada, per obligada clandestinitat, vora l’11 de juliol de l’any 1961.

La sexualitat i l’anarquisme (1900-1939): contracultura o continuïtat?

• Publicat el 15 de juny de 2018

Durant el primer terç del segle XX es produïren a Espanya una sèrie d'iniciatives de difusió científica i d'actuació social i política que tenien per finalitat modificar les idees i conceptes entorn a la sexualitat.

Notes per a una cançó política: l’Orfeó Donostiarra a Barcelona (1910)

• Publicat el 15 de setembre de 2016

A vegades, en llegir diaris de fa uns anys, entre nombroses pàgines d’opinió política i articles d’economia, resulta curiós trobar-se amb reportatges dedicats a la vida cultural. Ja fossin llargues o breus, aquestes cròniques sobre concerts, recitals, funcions de teatre o d’òpera aconseguien un lloc meritori, fins i tot, al costat dels titulars de capçalera.

Llum sobre la “foscor”: l’Scriptorium de Ripoll

• Publicat el 15 de maig de 2016

Sovint, quan algú imagina la situació del món de la cultura a l’Edat Mitjana, li ve al cap la imatge dels “anys foscos”. Cal dir, però, que aquesta concepció romàntica de l’Edat Mitjana com a època d’absoluta foscor en el camp intel·lectual no va ser pas certa.

Desmitificant els gladiadors (III): aspectes socials i culturals

• Publicat el 15 de maig de 2016

Com ja hem vist la gladiatura era l’esport més popular d’occident entre els segles I i V, però no només era un simple entreteniment: era molt més.