Catalunya

Els refugiats de la Guerra Civil (1936-39) a la Seu d’Urgell

• Publicat el 15 de maig de 2017

La Guerra Civil Espanyola (1936-1939) esclatà el 17 de juliol de 1936 i és la culminació d’unes tensions socials i polítiques insostenibles a tota la II República, clarament identificables després del triomf a les eleccions de novembre de la CEDA de Gil Robles i el Partit Republicà Radical de Lerroux i els posteriors Fets d’Octubre de 1934.

Mineria del carbó al Berguedà: un exemple de deslocalització econòmica (II)

• Publicat el 7 d'abril de 2017

Reprenem el fil des de 1893, moment en el que el grup d’empresaris D.G.E. d’Olano va adquirir la propietat de «Ferrocarril y minas de Berga» que recordem sorgí de la fusió de la junta d’accionistes que gestionava la inversió en la construcció del ferrocarril que havia de connectar Manresa i Berga, amb la que gestionava gran part de les explotacions mineres del Berguedà.

L’origen ocult de les sardanes

• Publicat el 6 d'abril de 2017

Si per casualitat ens parem a pensar què signifiquen les sardanes avui en dia, ens toparem amb un munt de tòpics i prejudicis que no van més enllà de representar una “dansa nacional” ben recta i polida. Però si indaguem en els seus orígens podrem adonar-nos de que això fa ben poc que és així.

Gavatx: la malfiança popular vers el francès a la Catalunya moderna

• Publicat el 30 de març de 2017

Durant bona part del segle XVI i principis del XVII, Catalunya va esdevenir terra d’arribada de grans contingents poblacionals provinents del sud de França, principalment de les terres de parla occitana com, entre d’altres, el Llenguadoc, el Comtat de Foix, la Gascunya, l’Alvèrnia i el Gévaudan. No és estrany, si hom cerca en les fonts del període, trobar no poques referències a francesos, gascons o estrangers.

Els canvis en la toponímia catalana durant la Segona República

• Publicat el 23 de març de 2017

Amb l’aixecament franquista de l’any 1936, Espanya quedà partida en dues meitats. Catalunya, al bell mig de la meitat fidel a la República legalment establerta, experimentà un seguit de canvis en la seva toponímia (els noms dels municipis) que no eren res més que un reflex de les ideologies polítiques dominants. Així, fruit de la revolució i del sentiment anticlerical i antisenyorial del moment, es van eliminar dels noms de les contrades les referències al santoral (hagiotopònims), a la monarquia o a l’aristocràcia. Aquests canvis eren promoguts pels comitès populars locals i van ser reconeguts i assumits per la Generalitat de Catalunya. El punt legal inicial va ser el Decret de Seguretat Interior signat el 9 d’octubre de 1936, que reconeixia la potestat dels ajuntaments pel que feia als noms dels municipis, i tots els canvis es van anar ratificant en els posteriors decrets signats per la Generalitat presidida per Lluís Companys.

L’origen dels castells

• Publicat el 4 de març de 2017

Els castells van pel camí de convertir-se en una de les expressions culturals més genuïnes tant a l’interior del nostre país com també en l'àmbit internacional. Des de fa uns anys el fet casteller està vivint un creixement constant, tant quantitatiu (augment de colles i castellers) com qualitatiu (millors construccions, menys caigudes, més repercussió als mitjans). La pregunta que cal formular és: quin és l’origen d’aquesta pràctica, on va sorgir i com?

Mineria del carbó al Berguedà: un exemple de deslocalització econòmica (I)

• Publicat el 24 de febrer de 2017

Anem a pams. Abans d’endinsar-nos en aquest passat recent –que ens sembla a tots tan llunyà-, cal deixar palesa quina és la relació entre l’extracció del carbó que encara avui abunda al subsòl català, i la deslocalització industrial viscuda a l’Estat espanyol durant els anys 80 i 90 del segle passat.

Els orígens catalans del Partit Popular (III)

• Publicat el 15 de desembre de 2016

Un cop iniciat el curs polític del 1976-77, es va fer evident que Fraga havia abandonat la idea de capitanejar una aposta política centrista i reformista i, per contra, el polític gallec estava molt més decidit a posar en marxa una aposta política que recollís el vot del franquisme sociològic, el qual pensava que seria majoritari a les futures eleccions.

Les arrels del sindicalisme: inicis d’una llarga lluita

• Publicat el 15 de desembre de 2016

El sindicalisme va ser un fenomen clau per entendre el desenvolupament de la Catalunya contemporània, sobretot a partir de finals del segle XIX. Les arrels d'aquest fenomen, això no obstant, s'han de buscar abans en el temps. Repassem els principals factors que van fer possible que els treballadors s'organitzessin col·lectivament a través d'aquestes institucions, així com els primers passos del fenomen a Catalunya fins al Sexenni Democràtic.

Els orígens catalans del Partit Popular (II)

• Publicat el 15 d'octubre de 2016

Seguim amb l'article sobre els orígens catalans del Partit Popular, com explicàvem en la primera part de l'article, ara explicarem com encararen els fraguistes l'aparició de les associacions polítiques dins el marc del franquisme, el naixement de Reforma Democràtica de Catalunya o el deteriorament de la imatge de Fraga.