Àfrica

La fi del colonialisme portuguès a l’Àfrica: resistències i conflictes civils

• Publicat el 15 d'octubre de 2022

La dècada dels setanta del segle XX va viure el final del colonialisme portuguès a l’Àfrica. Ho va fer, però, després de cruentes guerres d’alliberament. La Revolució del clavells va fer caure la dictadura portuguesa, i amb ella les colònies africanes aconseguirien la independència. Començaria llavors un conflicte pel poder entre les organitzacions anticolonialistes que, en casos com Angola o Moçambic duraria dècades.

Adwa i Isandhliwana, dos exemples de resistencia africana a la colonització europea

• Publicat el 29 de juliol de 2022

El fenomen històric de la colonització s'acostuma a estudiar partint de l'òptica dels països europeus. Malgrat ser un episodi de qüestionable justificació ètica i moral, tradicionalment la historiografia ho engloba comprenent els factors que van dur a les potències europees a aquesta dinàmica durant l'era moderna i contemporània. En aquest sentit, tot i que la colonització d'Àfrica sovint es presenta com un procés militarment assequible per les potències occidentals, ens trobem davant dos episodis (Adwa i Isandhliwanaen) què, contra tot pronòstic, van arribar a resistir i vèncer els exèrcits europeus.

Darrere l’assassinat de Thomas Sankara: una aproximació a la revolució de Burkina Faso

• Publicat el 15 d'octubre de 2020

El 15 d’octubre del 1987 Thomas Sankara, president revolucionari de Burkina Faso, va ser assassinat víctima d’un cop d’estat, encapçalat pel seu millor amic i camarada, Blaise Compaoré. Tenia trenta-vuit anys. Darrere el complot criminal es creu que hi havia França, Costa d’Ivori, la ‘Françafrique’ i Líbia. Probablement també mercenaris de Charles Taylor i la CIA.

El Primer Festival Mundial de les Arts Negres

• Publicat el 10 d'octubre de 2020

L’any 1960 s’independitza el Senegal i poc després, entre l’1 i el 24 d’abril de 1966, en el marc de la política cultural i artística del govern i en relació amb la construcció de la identitat nacional, se celebra a Dakar, la capital del nou Estat, el primer FESMAN, Festival Mundial de les Arts Negres. Aquest esdeveniment vol donar a conèixer i atorgar valor a les cultures de l’Àfrica de cara a l’exterior, promovent així la Negritud, ideologia del president Léopold Sédar Senghor, que és definida per ell com el “conjunt de valors de la <> negra”.

Els negres del cacic Tunuguna: una microhistòria de l’esclavitud

• Publicat el 15 de febrer de 2020

Quan parlem d’Història, amb majúscules, pensem en els grans esdeveniments del passat, guerres, paus, revolucions i reaccions.

Els jugadors afroamericans a l’NBA (II)

• Publicat el 9 de març de 2017

A mitjans de la dècada de 1950, s'havien establert les bases perquè els afroamericans entressin de ple a l'NBA. El campionat aconseguit per Jim Tucker i Earl Lloyd, i el bon joc de Don Barksdale, que el va dur a jugar un All Star, havien demostrat que els jugadors de raça negra no estaven només 'de passada' a la lliga de bàsquet per excel·lència dels Estats Units. I si bé els aficionats tenien clar que aquests jugadors afroamericans podrien per aportacions magnífiqu

Els jugadors afroamericans a l’NBA (I)

• Publicat el 27 de gener de 2017

Actualment, el 80% de jugadors de l'NBA són afroamericans. La majoria d'estrelles d'aquesta lliga, també ho són: LeBron James, DeMar DeRozan, John Wall, Dwayne Wade o Chris Paul tenen en les seves arrels la barreja entre orígens africans i americans.

Un cas d’Aliança de civilitzacions: Portugal i Etiòpia al segle XVI

• Publicat el 17 de febrer de 2016

Pràcticament tan antiga com l’Egipte dels faraons, la regió africana que avui dia coneixem com a Etiòpia fou coneguda des de l’època dels romans com a Aksum i el seu rei Ezana (320-360) fou un dels primers sobirans del món a convertir-se al cristianisme.