L’any 1960 s’independitza el Senegal i poc després, entre l’1 i el 24 d’abril de 1966, en el marc de la política cultural i artística del govern i en relació amb la construcció de la identitat nacional, se celebra a Dakar, la capital del nou Estat, el primer FESMAN, Festival Mundial de les Arts Negres. Aquest esdeveniment vol donar a conèixer i atorgar valor a les cultures de l’Àfrica de cara a l’exterior, promovent així la Negritud, ideologia del president Léopold Sédar Senghor, que és definida per ell com el “conjunt de valors de la <<raça>> negra”.
Dakar esdevé un gran centre cultural a escala mundial, ja que reuneix actes i exposicions culturals i artístiques de tota mena. El festival rep el patrocini de la UNESCO i és organitzat pel govern senegalès i la Societat Africana de Cultura, fent que es portin a terme centenars d’esdeveniments.
A l’acte són convocats artistes provinents del mateix continent africà, de la diàspora africana i d’altres llocs com França o Rússia. El govern, per dur-lo a terme, remodela teatres i espais culturals. De fet, els productors internacionals arriben a dir que ni als millors festivals europeus i nord-americans veuen tantes estrelles reunides. Això mostra la seva importància, podent-se considerar un dels més grans esdeveniments culturals tant de la història africana com de la història global.
Dins del festival s’arriben a reunir personalitats importants com André Malraux, Aimé Césaire, Jean-Price Mars, Cheikh Anta Diop, Duke Ellington, Josephine Baker o Langston Hughes i, s’exhibeix i es promou l’art d’artistes senegalesos com Iba N’Diaye o Papa Ibra Tall. S’ha de dir que es veuen representades totes les arts (l’escultura, la pintura, la música, la literatura, el cinema, la dansa, etc.), arribant a reunir a més de 2.500 artistes, gran xifra per l’època.
Convé destacar, però, que Senghor considera el vertader nucli del festival l’exposició sobre obres d’art africanes clàssiques Negro Art, realitzada al Musée Dynamique, que s’acaba de construir, que reuneix uns 600 exemplars del millor art africà tradicional. Aquests s’exhibeixen junt amb obres d’artistes com Pablo Picasso, Fernand Léger o Amedeo Modigliani, agafades del Museu d’Art Modern de París, posant de manifest la inspiració en l’art africà tradicional que tenen aquestes obres d’art modern europeu. Igualment, no s’ha d’oblidar que Picasso, com reconeix el mateix Senghor i ho manifesta Iba N’Diaye en alguna ocasió, influeix als artistes de l’Escola de Dakar, moviment artístic sorgit al voltant de l’Escola d’Arts de Senegal i de la política artística del govern de Senghor.
Del Festival es fan dos documentals, un del periodista italià Sergio Borelli titulat Il Festival de Dakar , publicat el mateix 1966 i, un del cineasta estatunidenc William Greaves titulat The First World Festival of Negro Arts , de l’any 1968.
Posteriorment, el 1977 es farà una segona edició del festival a Lagos, ciutat de Nigèria i, una tercera edició el 2010, l’última fins ara, que tornarà a celebrar-se a la capital de Senegal. A Lagos es realitza sota el patrocini del president Olusegun Obasanjo, assistint-hi més de 17.000 participants de 50 països, sent l’esdeveniment més gran realitzat fins aleshores a l’Àfrica i, a Dakar el festival és iniciat pel president Abdoulaye Wade amb la temàtica del renaixement africà.
Finalment, convé destacar que el primer FESMAN acaba convertint-se al mateix temps en una mena de referèndum sobre la Negritud senghoriana, on aquesta surt derrotada i, arran d’això, comença a rebre menys suport i cada cop són més els crítics amb ella, sumant-se molts joves artistes senegalesos a les crítiques. De totes maneres, el Festival resulta de gran importància per a la història contemporània africana, almenys en el terreny artístic i cultural, deixant un llegat que arriba fins al dia d’avui, que es pot comprovar amb fets com que el 6 de desembre de 2018, fa poc menys de dos anys, es va inaugurar el Museu de les Civilitzacions Negres de Dakar, ideat per Léopold Sédar Senghor mentre transcorria el festival de 1966, qui va parlar en públic de crear un museu que recollís la creativitat africana.
