Des d’una perspectiva europea el fenomen històric de la colonització s’estudia sovint partint de l’òptica dels països europeus. Malgrat ser un episodi de qüestionable justificació ètica i moral tradicionalment la historiografia ho engloba comprenent els factors que van dur a les potències europees a aquesta dinàmica durant l’era moderna i contemporània. Tot i que la colonització d’Àfrica sovint es presenta com un procés militarment assequible per les potències europees ens trobem davant episodis en què, contra tot pronòstic, els pobles africans van arribar a resistir i vèncer els exèrcits europeus que desconfiats van subestimar els seus bel·ligerants.
El primer dels dos que s’exposen aquí és el d’Isandhlwana. L’any 1879, en el context de la Primera Guerra Anglo-Zulú, un exèrcit britànic comandat per Frederic Thesiger envaïa el Regne Zulú. El motiu era que el seu rei Cetshwayo havia refusat acceptar un ultimàtum humiliant (proposat amb la intenció d’iniciar un conflicte) en què s’exigia desarmar l’exèrcit zulú en trenta dies. El desenllaç de la guerra va acabar amb la victòria del Regne Unit però, dins aquest conflicte un exèrcit de 20.000 zulús armats principalment amb atzagaies, llances i escuts de pell va vèncer una força britànica d’aproximadament 2000 efectius (uns 500 eren tropes auxiliars africanes). L’exèrcit britànic, confiat de la superioritat del seu armament, formació i tàctica militar no havia fortificat el campament i havia dividit les tropes per buscar als zulús en camp obert, deixant desprotegit un contingent de 2.000 soldats que els zulús van emboscar de forma exitosa. Isandhliwana va suposar el desastre militar més gran del Regne Unit al segle XIX i a Thesiger se’l va apartar de la comandància.
Dues dècades més tard, l’any 1896, es produiria la Batalla d’Adwa, en què l’exèrcit italià queia sota les forces abissínies de l’Imperi Etíop. La Primera Guerra Italo-Etíop també començava a partir d’una trampa diplomàtica per part del Regne d’Itàlia. Aquest havia firmat el Tractat de Wuchale en terres etíops amb el Regne Unit, un document on es repartien les possessions africanes. Se’n van fer dues versions, una en italià i una en llengua amhàric (la llengua pròpia de l’Imperi Abissini), en la versió italiana s’incloïa que Abissínia esdevindria un protectorat italià, element que no apareixia al document en amhàric. L’emperador Menelik II va rebutjar aquesta condició provocant l’inici de la invasió italiana.
La Batalla d’Adwa tingué lloc l’1 de març del mateix 1896 al turó Enda Chidane Meret. Inicialment, les tropes italianes van resistir l’envestida abissínia gràcies al suport de l’artilleria, però després de tres hores de sagnant combat les forces de Matteo Albertoni van caure quan Menelik II va ordenar la càrrega de 25.000 soldats de Shoa. El general Vittorio Dabormida va enviar les seves tropes al rescat, però no van arribar a temps. Després que els etíops vencessin el primer contingent van carregar contra les forces de Dabormida i aquest va caure en combat. La derrota va significar la retirada italiana i gràcies a aquesta resistència Abissínia va esdevenir l’únic territori d’Àfrica no colonitzat (excepte Libèria, que s’ha de considerar un cas extraordinari per la seva pròpia idiosincràsia).
