Curiositats

Gueraula de Codines: sortílega de Subirats

• Publicat el 28 de juny de 2017

Gueraula de Codines fou una dona que visqué a la Catalunya del segle XIV i, com a coneixedora de pràctiques mèdiques patí els primers atacs a la "burixeria"

CCOO: el sindicat de l’antifranquisme

• Publicat el 12 de juny de 2017

Comissions Obreres, un sindicat avui en dia encara existent, es va fundar durant al dictadura franquista. Vinculat al PCE i al PSUC, però amb una clara influència de l'obrerisme catòlic, va jugar un important paper en les mobilitzacions contra el règim, configurant-se com una de les principals amenaces per aquest.

Natividad Yarza: la primera alcaldessa republicana

• Publicat el 5 de juny de 2017

Natividad Yarza va ser la primera alcaldessa elegida de forma democràtica a Catalunya. Era original de Valladolid i exercia de mestra a Bellprat.

La Patum

• Publicat el 4 de juny de 2017

Per entendre l’origen de la festa de la Patum cal que ens remuntem al segle XIII, quan sorgeix la idea de celebrar una festivitat per commemorar la eucaristia, la conversió del pa i el vi en el cos i la sang de Crist.

El primer Borbó: un dement patològic

• Publicat el 1 de juny de 2017

La família dels borbons ha sigut al llarg de la història una d’aquelles famílies protagonistes de múltiples escàndols de diversa índole. El primer de tots, Felip V, fou un d’aquells monarques que posteriorment alguns historiadors el batejaren amb el sobrenom de “el rei boig”. En aquest article repassem cinc de les diverses fòbies, manies i deliris que protagonitzà un dels reis més bipolars que ha tingut la corona borbònica mereixedores d’aquest sobrenom i pròpies d’un monarca patològicament dement.

Ser un esquirol

• Publicat el 31 de maig de 2017

En aquesta entrada no expliquem l'origen etimològic de la paraula esquirol, sinó quin significat se li dóna en el context de les vagues obreres. Com tots sabem, el mot esquirol fa referència a un animaló pelut que viu als arbres i menja aglans, però aquesta paraula encara té un altre significat.

La batalla més estúpida

• Publicat el 22 de maig de 2017

En el context de l’Europa de l’est de finals del segle XVIII, on la confrontació entre els imperis per l’hegemonia balcànica portava a constants guerres, les potències imperials es veien obligades a forjar aliances estratègiques per tal de superar les forces enemigues. Parlem d’una de les vàries guerres dels Habsburg contra els otomans, concretament la guerra russoturca (1787-1792). En aquesta, la configuració dels exèrcits era diversa, ja que el conjunt cultural dels imperis era molt variat en llengües i ètnies. Aquesta realitat va ser potser la confusió que va portar a una desastrosa massacre.

Una de les cares fosques del domini colonial: el treball a les pesqueries de perles al segle XVI

• Publicat el 18 de maig de 2017

Durant els segles XVI, XVII i XVIII una part important del continent americà estigué dominada per la Monarquia Hispànica, durant aquests anys la Península Ibèrica rebé un flux constant de riqueses provinents del Nou Món: or, plata i també perles arribaren de forma massiva al port de Sevilla durant el segle XVI generant un benefici impressionant a empresaris privats i a la pròpia monarquia, que rebia una cinquena part de l’extracció d’aquests béns en forma d’impost.

Què és un trobador?

• Publicat el 17 de maig de 2017

Els trobadors van exercir una gran tasca al llarg de diversos segles dins de la Corona d'Aragó. A través de les vides o els razó, que són una rica font d'informació i una clara mostra de la “prosa provençal”, obtenim informació sobre la historia del moment. La poesia trobadoresca segueix unes lleis mètriques i rítmiques inviolables, cenyint-se a aquesta a un clar esquema estròfic on s'observa una limitació clara de llibertat de creació. A més, cal dir que aquest gènere va fortament vinculat a la monarquia.

Quan l’home era un llop per l’home: canibalisme a l’Edat Mitjana

• Publicat el 16 de maig de 2017

Al llarg de la història, l’ésser humà ha hagut de ser testimoni i protagonista d’èpoques d’una extrema desesperació que el va empènyer a recórrer els camins més immorals i inhumans que hom pot imaginar. Les fams i caresties alimentàries es van apoderar d’Europa durant els segles VIII i XI, i van portar les poblacions a viure en la més absoluta misèria, amb una gana permanent i de vegades en unes situacions que van empènyer l’ésser humà a convertir-se en el pitjor enemic de la seva espècie.