Per entendre l’origen de la festa de la Patum cal que ens remuntem al segle XIII, quan sorgeix la idea de celebrar una festivitat per commemorar la eucaristia, la conversió del pa i el vi en el cos i la sang de Crist. Aquesta nova festa religiosa, celebrada cada any 60 dies després del diumenge de resurrecció, és coneguda com el Corpus Christi i es comença a popularitzar per tota Europa, sobretot a partir del papat de Joan XXII (1316 – 1334) i de Nicolau V (1447 – 1466).
Moltes ciutats catalanes, entre elles Berga, van adoptar ràpidament la nova festivitat. Durant la celebració del Corpus, trobem a més de processons, els anomenats entremesos, que no eren més que petites representacions i balls d’actors, joglars i personatges fantàstics d’atrezzo, com grans animals o bèsties fantàstiques, que es portaven a terme abans, durant i després dels àpats, amb l’objectiu de representar episodis bíblics i vides de sants, per tal d’aprofundir el coneixement de la població en matèria religiosa i alliçonar-los així amb la doctrina de l’església.
A Berga doncs, trobem que aquesta celebració del Corpus ja es comença a fer l’any 1454. Amb els anys, el component més religiós i alliçonador de la festa va anar perdent-se en benefici d’aspectes més lúdics. Així doncs, veiem com durant el s. XVII la festa de la Bulla o Bullícia del Santíssim Sagrament (nom original de la Patum fins al final del s.XIX, quan s’adopta el nom actual) integra algunes de les comparses que han arribat fins els nostres dies, com els Àngels, els Turcs i cavallets, la Guita, les Maces o els Plens, a més dels gegants. Altres elements propis de la celebració de la Patum ja seran posteriors però també en la mateixa línia festiva i popular, com l’Àliga (1756), els Nans vells (1853) o la Guita Xica (1890).
Aquesta expansió de l’aspecte festiu del Corpus en detriment d’allò purament religiós i litúrgic, provocà una forta oposició de l’església catòlica, que al Concili de Trento (1545 – 1563) aposta per unes celebracions religioses (com la del Corpus) totalment dogmàtiques i sense el component lúdic, a més de regular estrictament processons i altres actes públics com representacions teatrals. Per altra banda, la inquisició també penalitzarà durant aquells anys l’ús de disfresses o actes considerats irrespectuosos durant les festes religioses.
Aquest major control eclesiàstic del Corpus durant la segona meitat del s. XVI, a més de les prohibicions dels entremesos per part dels nous corrents il·lustrats sorgits a Europa (i que consideraven aquests espectacles com vulgars) a les darreries del s. XVIII, provoquen que moltes poblacions perdin la tradició de celebrar el Corpus Christi d’una forma més lúdica i popular.
Tot i això, la Patum de Berga va suportar totes aquestes prohibicions i persecucions, fins arribar als nostres dies convertida en una de les festes populars més conegudes i importants a nivell mundial, reconeguda com patrimoni de la humanitat per la UNESCO des de l’any 2005.
