David Martínez Llamas

David Martínez Llamas

(Barcelona, 1979). Doctorat en Història d'Amèrica al 2019 (UB) i llicenciat en Documentació (UOC), treballa al Centre de Digitalització de la Universitat de Barcelona (CEDI). Analitza la participació catalana a les Invasions Angleses al Riu de la Plata (1806-1807) i al procés de desestructuració virregnal.

José Gervasio de Artigas, tota una vida de federalisme

Quan es parla dels processos d’independència dels territoris de la Monarquia Hispànica a Amèrica, es solen citar els projectes que van centralitzar -i irradiar- ciutats com Buenos Aires o Bogotà. Però lluny d’això, la desestructuració del sistema virregnal va obrir la porta d’altres propostes, de tipus federal, que defensaren amb paraules i armes un model diferent de construcció de país. Pel cas del Riu de la Plata, aquestes iniciatives van ser liderades per José Gervasio Artigas, conegut en diferents moments de la seva vida com a «Protector dels Pobles Lliures», «Cap dels Orientals » o, fins i tot, «Pare dels pobres», i que va morir un 23 de setembre de 1850.

La mort d’Evita: l’inici del mite

El 26 de juliol de 1952 va morir una de les personalitats que més van marcar el segle XX -i segurament també el XXI- de l’Argentina: Eva María Duarte, coneguda com a Evita Perón. La seva figura sempre ha estat envoltada de polèmica, pel que va significar a la política i la societat argentina i pel seu llegat i mite. Als 33 anys, un càncer d'úter va trencar el camí d’una de les polítiques que més amors i odis ha suscitat, fins avui en dia.

La primera junta

El 25 de maig de 1810, a Buenos Aires, es va instaurar una Junta Provisional Governativa coneguda com a Primera Junta. Tot i que s’explicitava que es creava en nom del rei Ferran VII -captiu per Napoleó des de 1808-  per salvaguardar els seus territoris, van iniciar tota una sèrie de reformes que eixamplaren les distàncies polítiques entre la monarquia i el virregnat. Però, a la vegada, aquest canvi també va respondre a la realitat de la pròpia societat riuplatenca que, des de 1806, s’havia transformat fortament. 
Jaume Vicens Vives. Font: Wikimedia Commons

Jaume Vicens Vives: un renovador de la historiografia espanyola

La historiografia ens ha permès comprendre les grans tendències històriques que han proliferat des dels inicis d’aquest camp de coneixement. En aquesta, Jaume Vicens Vives va establir una sèrie de xarxes internacionals, tant del món francès com del món anglès, que va permetre una millor recepció dels diferents plantejaments historiogràfics, tant metodològics com temàtics, que s’estaven proposant en el món occidental. Així, va quedar facilitada aquesta renovació de la historiografia espanyola es trobava ancorada a la història nacionalista i positivista que inculcava el règim franquista.
Popular
Roger Nimier i la caiguda dels “Hussards”

Subscriu-te a la nostra newsletter

Tots els drets reservats

Amb el suport de

QUIOSC
SECCIONS
El PROJECTE
XARXES