Per citar aquesta publicació

Martínez Llamas, David (2022) "José Gervasio de Artigas, tota una vida de federalisme", Ab Origine Magazine, Efemèrides (23 Setembre) [en línia].
Tags

José Gervasio de Artigas, tota una vida de federalisme

Quan es parla dels processos d’independència dels territoris de la Monarquia Hispànica a Amèrica, es solen citar els projectes que van centralitzar -i irradiar- ciutats com Buenos Aires o Bogotà. Però lluny d’això, la desestructuració del sistema virregnal va obrir la porta d’altres propostes, de tipus federal, que defensaren amb paraules i armes un model diferent de construcció de país. Pel cas del Riu de la Plata, aquestes iniciatives van ser liderades per José Gervasio Artigas, conegut en diferents moments de la seva vida com a «Protector dels Pobles Lliures», «Cap dels Orientals » o, fins i tot, «Pare dels pobres», i que va morir un 23 de setembre de 1850.

Nascut a Montevideo al 1764 a una de les primeres famílies pobladores de Montevideo, se sap que va començar a treballar a les terres que tenien, confraternitzant i aprenent els costums de la gent del camp. També va participar del comerç de contraban -activitat usual al sistema colonial-, sobre tot a la zona nord de la Banda Oriental[1]Nom que, a l’època colonial, rebia el territori que avui correspon, aproximadament, a la República Oriental de l’Uruguai i l’estat brasiler de Rio Grande do Sul, amb centre a … Continue reading, on va establir relacions amb diferents poblacions indígenes, amb les quals va conviure durant un temps.

El jove general Artigas posant enfront de “La Ciudadela”. Font: Museo Histórico Nacional de Uruguay, Wikimedia Commons.

Al 1797, al jove virregnat del Riu de la Plata -1776- es va crear el cos dels Blandengues[2]Unitat militar de cavalleria, que vigilaven la frontera i es caracteritzaven, als seus inicis, per blandir una llança. Van ser el cos central de les tropes d’Artigas i, actualment, són el cos que … Continue reading de la Frontera de Montevideo. Gràcies a una amnistia per aquells que no tinguessin delictes de sang, Artigas es va poder allistar al nou cos, que pretenia vigilar la gran frontera del virregnat dels atacs de la colònia portuguesa del Brasil, dels indis i, irònicament, dels contrabandistes. Cap al 1800 va ser l’ajudant del geògraf i naturalista Fèlix d’Azara, que projectava crear diferents pobles a la campanya de Montevideo per facilitar-ne la defensa i augmentar el conreu i la ramaderia. També va lluitar a les Invasions Angleses com a ajudant major dels Blandengues, defensant una part de la muralla de Montevideo al setge de 1807. Un cop expulsats els enemics, pels seus coneixements del territori va ser anomenat Jutge de Terres per a instal·lar colons al nord del Riu Negre.

Amb la instauració a Buenos Aires de la Primera Junta, el 25 de juliol de 1810, es van trencar les relacions amb Montevideo, que defensava l’autoritat del Consell de Regència d’Espanya, fins arribar a declarar-se la guerra. Fou en aquest procés quan, al 1811, Artigas va desertar i es va unir al canvi polític de l’antiga capital virregnal.

La revolució es va estendre a la Banda Oriental, amb Artigas com a líder d’unes forces amb un fort component rural i de diferents grups socials. Buenos Aires els va ajudar, amb -pocs- diners i 3.000 homes a les ordres de José Rondeau. Després de la victòria a Les Pedres els revolucionaris van iniciar el setge de Montevideo i, per combatre’ls, els monàrquics van demanar ajuda als portuguesos del Brasil[3]A causa de l’avenç napoleònic, al 1807, la família reial portuguesa (Joao VI Bragança i Carlota Joaquima de Borbó, germana de Ferran VII) va fugir de la península ibèrica i es va … Continue reading. Per evitar el fort avenç portuguès, Buenos Aires va decidir pactar una treva amb Montevideo, cosa que Artigas i els seus no van veure be. Com sabien que els portenys no atendrien a les seves queixes, van decidir marxar cap a l’interior per organitzar-se i defensar els territoris dels reialistes i els portuguesos. Es parla de més de 10.000 persones -d’aquí li vindria el nom de «Cap dels orientals»- marxant cap a la província veïna d’Entre Ríos, deixant la Banda Oriental fortament despoblada.

Al 1812 les relacions entre les dos bandes del riu es van trencar, reiniciant-se el setge de Montevideo: primer amb tropes portenyes que no volien saber res d’Artigas, i, després d’un canvi de govern a Buenos Aires, que va acceptar la importància del personatge, amb la resta de les tropes orientals.

Al 1813 es va convocar una Assemblea[4]Coneguda com a Assemblea de l’any XIII, va ser un congrés que es va dur a terme a les Províncies Unides del Riu de la Plata entre gener de 1813 i el gener de 1815, per tal que els diputats … Continue reading a totes les Províncies Unides del Riu de la Plata[5] Nom que es van donar els territoris del virregnat del Riu de la Plata a partir de la instauració de la Primera Junta al 1810, i Artigas va decidir fer un Congrés previ al seu territori -ara ja Província Oriental-, per tal d’establir uns criteris bàsics sobre la seva autonomia, el setge, etc. A més d’això, van acordar vint punts per a que els seus diputats els portessin a l’assemblea, i que tractaven de: la independència en forma de república, un pacte d’igualtat entre les províncies amb acords de protecció entre elles, formant una federació amb un govern suprem fora de Buenos Aires. Evidentment, això no va agradar a la capital. Els unitaris que dominaven l’assemblea van disfressar les seves oposicions amb defectes de forma i van expulsar als diputats orientals. El cap de les forces portenyes al setge de Montevideo, José Rondeau, va nomenar-ne de nous, contraris a les idees federalistes, la qual cosa va significar el trencament definitiu d’Artigas amb Buenos Aires.

Van marxar cap a l’interior de la província i van lluitar per guanyar pel grup federalista nous territoris a Entre Ríos. El Director Suprem de Buenos Aires, Gervasio Posadas, va declarar a Artigas «traïdor a la Pàtria», acusant-lo de voler afeblir a les forces del setge per evitar que guanyessin i poguessin marxar a lluitar a l’Alt Perú.

Va ser aquells 1814 quan Artigas va organitzar la Lliga dels Pobles Lliures[6]També coneguda com a Lliga Federal, va ser la unió de les províncies de Santa Fe, Entre Ríos, Corrientes, Misiones i Córdoba, sota el lideratge d’Artigas, com a resposta a la imposició … Continue reading, al mateix temps que Montevideo queia en mans del Directori de Buenos Aires. Tot i això, la guerra dels unitaris contra la Lliga va fer que al 1815 els portenys haguessin d’evacuar la ciutat, deixant-la en mans del grup d’Artigas. Per evitar la consolidació del federalisme, els hi va oferir la independència de la Província Oriental, però ho van rebutjar. Tant alt era el prestigi de la Lliga que, fins i tot, va trobar ressò en algunes tropes, que es van rebel·lar contra els comandaments enviats per Buenos Aires i van provocar la caiguda del Directori de Carlos Maria de Alvear. El seu successor ja no va intentar sotmetre a la Província Oriental.

Bandera dissenyada l’any 1815 per Artigas, Uruguay. Font: Wikimedia Commons.

Artigas va instal·lar el seu campament a Purificació, al nord de Paysandú , esdevenint la capital de la Lliga Federal i, des de allí, va dur a terme una reforma agrària a la seva província. Al 1815, a Entre Ríos, es va convocar el Congrés d’Orient ,on es va hissar per primera vegada la bandera de la Lliga -una versió deformada de la bandera de les Províncies Unides-, i del qual no es conserven les actes. Tot i que alguns autors/es diuen que allí es podria haver proclamat la independència, sabem que de forma clara es va fer al congrés que al 1816 van fer les Províncies Unides -de nom, ja que faltaven totes les que conformaven la Lliga- a Tucumán, ja que Buenos Aires tenia massa a prop als federalistes.

Mapa dels territoris al 1816. Font: Wikimedia Commons.

Aquell any també es va iniciar l’ocupació luso-brasileira de la Província Oriental, amb el vist i plau de Buenos Aires, per tal de destruir la revolució d’Artigas. Aquest, com no comptava amb forces suficients per a resistir-hi, va marxar cap a l’interior, abans de la caiguda de Montevideo, que des de 1817 fins al 1828 va forma la província portuguesa de la Cisplatina. Durant tres anys, les forces d’Artigues van continuar lluitant contra els invasors i els unitaris de Buenos Aires, fins a la derrota de Tacuarembó, del 22 de gener de 1820. Ells van perdre la Provincia Oriental, i la Lliga va guanyar a Buenos Aires a la batalla de Cepeda. Els cabdills[7]A les Províncies Unides (i van haver-hi a la majoria de territoris americans) eren caps d’exèrcits provincials que comptaven amb els recursos, consideració social i lideratge, per comandar … Continue reading governadors de les províncies d’Entre Ríos i Santa Fe, van signar amb Buenos Aires el Tractat del Pilar[8]Signat el 23 de febrer de 1820, rubricava la derrota portenya. Posava fi a la guerra, establia el sistema federal per a tot el territori, obligava a la convocatòria d’un congrés per … Continue reading, sense comptar amb Artigas. Aquest, havia marxat cap a Entre Rios després de la derrota oriental, però va ser expulsat pel seu governador -amb l’ajut de Buenos Aires- per evitar la seva influència política.

Artigas, amb una edat avançada. Font: Museo Histórico Nacional de Uruguay, Wikimedia Commons.

Finalment, es va exiliar al Paraguai el 5 de setembre de 1820, tenia 56 anys. El Dictador Perpetu José Gaspar Rodríguez de Francia el va acollir, tot i evitant que fes política o es comuniqués amb l’exterior. Durant vint anys, va quedar a la Vila de San Isidro Labrador de Curuguaty, rodejat de poblacions indígenes. Mai va participar de la independència de l’Uruguai -1828- i mai va tornar a fer política, restant com a pagès. A la mort de Rodríguez de Francia, va ser arrestat i confinat, fins que un any després el primer president constitucional del Paraguai, Carlos Antonio López , el va alliberar i el va allotjar a Asunción durant els anys que li quedaren de vida. Va morir al 1850 amb 86 anys, el seu cos quedà al cementiri de la capital paraguaia fins que, al 1855 les ves restes van ser repatriades a Montevideo i sepultades al Panteó Nacional del Cementiri Central. Així va acabar una intensa vida vinculada a la política i a la revolució, tant de la seva província, com del seu voltant.

  • (Barcelona, 1979). Doctorat en Història d'Amèrica al 2019 (UB) i llicenciat en Documentació (UOC), treballa al Centre de Digitalització de la Universitat de Barcelona (CEDI). Analitza la participació catalana a les Invasions Angleses al Riu de la Plata (1806-1807) i al procés de desestructuració virregnal.

Notes a peu de pàgina
Notes a peu de pàgina
1 Nom que, a l’època colonial, rebia el territori que avui correspon, aproximadament, a la República Oriental de l’Uruguai i l’estat brasiler de Rio Grande do Sul, amb centre a Montevideo
2 Unitat militar de cavalleria, que vigilaven la frontera i es caracteritzaven, als seus inicis, per blandir una llança. Van ser el cos central de les tropes d’Artigas i, actualment, són el cos que escolta al President de la República de l’Uruguai i la guàrdia de honor
3 A causa de l’avenç napoleònic, al 1807, la família reial portuguesa (Joao VI Bragança i Carlota Joaquima de Borbó, germana de Ferran VII) va fugir de la península ibèrica i es va instal·lar a la seva colònia del Brasil. Al 1815, un cop finalitzades les guerres napoleòniques, el Brasil va ser elevat a la categoria de regne dins del «Regne Unit de Portugal, Brasil i l’Algarve»
4 Coneguda com a Assemblea de l’any XIII, va ser un congrés que es va dur a terme a les Províncies Unides del Riu de la Plata entre gener de 1813 i el gener de 1815, per tal que els diputats enviats pels territoris declaressin la independència i sancionessin una Constitució, acabant amb les lluites internes que aquests temes havien causat des de 1810. Tot i que no va aconseguir el seu propòsit, va ser un dels primers cops en els que no es va jurar al rei. El que sí es va votar es el poder encunyar una moneda, un himne i escut propi, així com l’abolició de la Inquisició, els títols nobiliaris, la mita, l’encomienda i es va aprovar la llibertat de ventres.
5 Nom que es van donar els territoris del virregnat del Riu de la Plata a partir de la instauració de la Primera Junta al 1810
6 També coneguda com a Lliga Federal, va ser la unió de les províncies de Santa Fe, Entre Ríos, Corrientes, Misiones i Córdoba, sota el lideratge d’Artigas, com a resposta a la imposició centralista de Buenos Aires
7 A les Províncies Unides (i van haver-hi a la majoria de territoris americans) eren caps d’exèrcits provincials que comptaven amb els recursos, consideració social i lideratge, per comandar un gran número de tropes, principalment d’origen rural. La majoria eren estancieros, acostumats a la guerra de la frontera, i la seva figura va sorgir com a oposició a la política centralista de Buenos Aires, esdevenint els defensors del federalisme.
8 Signat el 23 de febrer de 1820, rubricava la derrota portenya. Posava fi a la guerra, establia el sistema federal per a tot el territori, obligava a la convocatòria d’un congrés per reorganitzar el govern -el Directori va caure- i fins i preveia una comunicació a Artigas per a que li donés el vist i plau -tot i que ja s’havia acceptat-. De facto, va significar la ruptura de la Lliga dels Pobles i l’allunyament del líder federal de la primera línia de la política, un cop no va acceptar el tractat signat
Tags

Comparteix i comenta-ho a les xarxes

Compartició en twitter
Compartició en facebook
Compartició en email

Per citar aquesta pubicació

Martínez Llamas, David (2022) "José Gervasio de Artigas, tota una vida de federalisme", Ab Origine Magazine, Efemèrides (23 Setembre) [en línia].
Popular

Relacionat