Per citar aquesta publicació

Martínez Llamas, David (2022) "La Primera Junta", Ab Origine Magazine, Efemèrides(25 Maig) [en línia].
Tags

La primera junta

El 25 de maig de 1810, a Buenos Aires, es va instaurar una Junta Provisional Governativa coneguda com a Primera Junta. Tot i que s’explicitava que es creava en nom del rei Ferran VII -captiu per Napoleó des de 1808- per salvaguardar els seus territoris, van iniciar tota una sèrie de reformes que eixamplaren les distàncies polítiques entre la monarquia i el virregnat. Però, a la vegada, aquest canvi també va respondre a la realitat de la pròpia societat riuplatenca que, des de 1806, s’havia transformat fortament.

La Primera Junta. Font: El espíritu de Mayo, Wikimedia Commons

Amb les Invasions Angleses (1806-1807), moltes de les correlacions de forces que fins ara havien regit a les dos bandes del Riu de la Plata es van trencar: Una població militaritzada, amb una forta participació política i nous grups de poder que ocuparen els espais que les antigues autoritats deixaven. Les conseqüències de la realitat política de la Península (abdicacions de Bayona, canvi d’aliances, etc) ajudaren a aprofundir les oposicions entre Buenos Aires i Montevideo, i les que hi havia dins de la pròpia capital. Al 1809 l’Assaonada d’Alziga[1]Intent d’establir una junta a Buenos Aires,  l’1 de gener de 1809, per part del grup -civil i de milícies- que envoltava al comerciant Martín d’Àlzaga, com a forma d’apartar del poder al … Continue reading va significar la pèrdua del poder -i dels referents polítics- del grup vinculat a les formes tradicionals de govern i de domini de la població peninsular, enfront els espanyols americans i d’altres grups. Això, lluny de ser una anècdota localista, va definir el caràcter de la junta de 1810.

Com es va formar? A finals del gener de 1810 la Junta Central, a Sevilla, va caure enfront les tropes de Napoleó, i el seu poder es va traslladar a la Illa de Lleó (Cadis), on es va transformar en el Consell de Regència d’ Espanya i Índies, com a receptor de la sobirania d’Espanya. Quan les notícies d’aquesta desfeta arribaren a les principals ciutats dels territoris de la Monarquia, es van iniciar tota una sèrie de debats per decidir què fer en una situació tan convulsa com aquella. Això ja havia passat al 1808, amb les notícies sobre la situació de Ferran VII i l’arribada al tron de Josep I Bonaparte, amb una forta adhesió cap a la monarquia borbònica.

Al Riu de la Plata, el virrei Baltasar Hidalgo Cisneros[2]Militar enviat per a substituir a Santiago de Liniers i acabar amb les oposicions entre Buenos Aires i Montevideo, i dels grups dins de la capital. Tot i la seva bona voluntat, no va poder tornar … Continue reading va intentar reduir l’expansió de les notícies de la derrota, arribades el 17 de maig de 1810, i va refermar que el seu càrrec vetllava pels interessos de Ferran VII, però la població no ho va veure tant clar. Els grups que volien un canvi polític -criolls, favorables al lliure canvi,…- el van pressionar per a que convoqués un Cabildo Abierto [3](Iberoamèrica) Forma de reunió extraordinària, convocada per les autoritats municipals, on els veïns prenien decisions importants en cas d’emergència o desastre.pel dia 21. Va aquarterar les tropes per evitar possibles avalots i quan va sondejar als oficials de milícies[4]Cal dir que els oficials d’aquests cossos comptaven amb les simpaties de les seves tropes i d’una part important de la població, i a més, formaven part del grup que havia recolzat Liniers … Continue reading -representades pel crioll Cornelio Saavedra-, aquestes no van voler recolzar-lo en el càrrec. No va tenir més remei que cedir.

Diversos grups organitzats pels que volien el Cabildo Abierto es van reunir a la Plaça de la Victoria [5]A partir de 1811, per marcar l’efemèride de la Primera Junta, es va canviar el nom a Plaça de Maig, que manté a l’actualitat.des de la convocatòria fins a la resolució, marcant fortament el seu posicionament. De les 450 invitacions que va enviar el Cabildo a veïns i autoritats preeminents de la ciutat, només es van presentar la meitat, ja que la resta, la majoria dels quals defensaven el statu quo virregnal, no es van animar a participar-hi al no tenir un representant fort.

Debats al Cabildo Abierto. Font: Wikimedia Commons

Els debats del dia 22 van ser molt intensos, amb un to legalista on les lleis tradicionals de la monarquia i la situació política de la Península van ser la base dels arguments. Hi van destacar els arguments de Benito Lué y Riega, bisbe de Buenos Aires, el fiscal Manuel Genaro Villota -ambdós favorables al virrei-, o els advocats criolls Juan José Paso i Juan José Castelli. Bàsicament van debatre si el càrrec de Cisneros tenia base legal per seguir, o bé, calia fer una junta autònoma seguint la retroversió de la sobirania[6]Doctrina jurídica existent a les lleis hispàniques, que segueix el conegut com pacto traslatii o «pacte de subjecció» pel qual la sobirania podia tornar cap al poble, si no hi havia una … Continue reading, ja que el grup favorable al canvi no acceptava al Consell de Regència perquè no havien consultats als americans a l’hora de formar-lo, tot i ser part de la monarquia.

A la nit va arribar el torn de les votacions -nominals- i va guanyar l’opció d’apartar al virrei. És molt significatiu mirar qui va recolzar que, per poder entendre les xarxes de relacions que s’havien teixit en els darrers anys, i on l’enfrontament peninsular-crioll no era la base, ja que es van posar en joc molts interessos.

Tot i que la decisió estava presa, els seguidors de Cisneros van intentar un nou moviment el dia 24: van proposar una junta on l’antic virrei fos el president i els vocals fossin un sacerdot i un comerciant peninsulars i Saavedra i Castelli com a representants dels criolls -i de les armes-. La gent a la Plaça Victoria i a la resta de la ciutat -i la negativa de les milícies de reprimir-los- no ho van permetre i van aconseguir que el Cabildo fes una nova proposta de junta pel 25 de maig. Així van ser escollits els 9 membres, 7 dels quals eren criolls[7]El president Cornelio Saavedra -cap de les milícies-, els vocals Miguel Azcuénaga -militar-, Manuel Alberti -sacerdot-, Manuel Belgrano -advocat-, Juan José Castelli -advocat- i els dos … Continue reading i dos peninsulars -els comerciants catalans Domingo Matheu i Juan Larrea-, tots ells amb una gran consideració social a la ciutat.

Al dia següent, la Primera Junta va fer una proclama per deixar constància de la presa del poder i poder enviar-la a la resta dels territoris del virregnat, instant-los a unir-se al seu projecte. El problema va ser que no tots ho van veure així. Montevideo es va oposar des de l’inicia a la Junta, ja que la considerava deslleial a la monarquia i subversiva, i territoris com el Paraguai -que es van independitzar de facto-, Córdoba o el Alto Perú es van sollevar.

Portada del 1r número de la Gazeta de Buenos Aires. Font: Wikimedia Commons

Ben aviat, els membres de la Junta, van haver de cercar una fórmula per evitar aquestes oposicions i a més, poder reorganitzar el poder per no haver de dependre de les institucions tradicionals, que s’oposaven. En poc temps, van iniciar tota una sèrie d’innovacions i canvis[8]Algunes mesures van ser: jurar obediència a la Audiència, Cabildo i al Tribunal de Comptes -que poc després es van revoltar-, crear la secretaria de Govern i Guerra, i d’Hisenda, fer un nou … Continue reading que farien que comencessin anomenar aquest procés com a Revolució de Maig.

El problema va venir quan es va veure que, dins de la Junta, existien dos tendències contraposades: una tendència més «conservadora», encapçalada per Saavedra, i una altre més radical, liderada per Moreno -al que despectivament li deien «jacobí»-. Aquests posicionaments evolucionaren paral·lelament a la Junta i a les següents formes de govern, com una part més de la problemàtica de construir una nova entitat política. La Primera Junta, al desembre de 1810, es va transformar en la Junta Gran, on quedaren inclosos els diputats enviats des de la resta de províncies fidels. Aquest canvi respongué a part de la lluita interna de Moreno -que volia una reunió per fer una constitució- i Saavedra, que va sortir reforçat amb el canvi.

Tot i la seva transformació, els valors i els canvis que va introduir la Primera Junta van ser la base dels posteriors governs, que portaren a transformacions més profundes. Un camí que ja no va es poder va deturar.

  • (Barcelona, 1979). Doctorat en Història d'Amèrica al 2019 (UB) i llicenciat en Documentació (UOC), treballa al Centre de Digitalització de la Universitat de Barcelona (CEDI). Analitza la participació catalana a les Invasions Angleses al Riu de la Plata (1806-1807) i al procés de desestructuració virregnal.

Notes a peu de pàgina
Notes a peu de pàgina
1 Intent d’establir una junta a Buenos Aires,  l’1 de gener de 1809, per part del grup -civil i de milícies- que envoltava al comerciant Martín d’Àlzaga, com a forma d’apartar del poder al virrei Santiago de Liniers i rebaixar els avenços que havien aconseguit durant les Invasions Angleses, els grups criolls i els que no participaven del gran comerç.
2 Militar enviat per a substituir a Santiago de Liniers i acabar amb les oposicions entre Buenos Aires i Montevideo, i dels grups dins de la capital. Tot i la seva bona voluntat, no va poder tornar enrere els ànims/avenços dels grups afavorits per l’anterior situació.
3 (Iberoamèrica) Forma de reunió extraordinària, convocada per les autoritats municipals, on els veïns prenien decisions importants en cas d’emergència o desastre.
4 Cal dir que els oficials d’aquests cossos comptaven amb les simpaties de les seves tropes i d’una part important de la població, i a més, formaven part del grup que havia recolzat Liniers al 1809.
5 A partir de 1811, per marcar l’efemèride de la Primera Junta, es va canviar el nom a Plaça de Maig, que manté a l’actualitat.
6 Doctrina jurídica existent a les lleis hispàniques, que segueix el conegut com pacto traslatii o «pacte de subjecció» pel qual la sobirania podia tornar cap al poble, si no hi havia una autoritat sobirana que la gestionés -en aquest cas, el rei-, i que per tant, és el poble -els seus representants- els que poden escollir la forma de govern on tornar-la a dipositar.
7 El president Cornelio Saavedra -cap de les milícies-, els vocals Miguel Azcuénaga -militar-, Manuel Alberti -sacerdot-, Manuel Belgrano -advocat-, Juan José Castelli -advocat- i els dos secretaris, Mariano Moreno -advocat- i Juan José Paso -advocat-.
8 Algunes mesures van ser: jurar obediència a la Audiència, Cabildo i al Tribunal de Comptes -que poc després es van revoltar-, crear la secretaria de Govern i Guerra, i d’Hisenda, fer un nou reglament econòmic lliurecanvista, transformar les milícies en tropes regulars, etc. També va crear la Gazeta de Buenos Aires, un diari que va esdevenir l’orgue de difusió de les idees i actes de la Junta, creada per que «el poble té dret a saber la conducta dels seus representants». Va fundar una Biblioteca Pública, que esdevingué la base de la futura Biblioteca Nacional de la República Argentina, va establir reformes en l’educació infantil, va crear una escola de matemàtiques -dirigida pel català Felip de Sentenach- per formar als nous oficials. Es va preocupar per millorar les relacions amb les comunitats indígenes del voltant, però també va fomentar el poblament de les zones de frontera. Tot i això, també va acabant expulsant al ex-virrei Cisneros i als membres de la Reial Audiència, va enviar tropes a les zones que no van reconèixer a la junta -sofrint derrotes al Paraguai i al Alto Perú- i van ajusticiar als rebels de Córdoba, on estava Santiago de Liniers
Tags

Comparteix i comenta-ho a les xarxes

Compartició en twitter
Compartició en facebook
Compartició en email

Per citar aquesta pubicació

Martínez Llamas, David (2022) "La Primera Junta", Ab Origine Magazine, Efemèrides(25 Maig) [en línia].
Popular

Relacionat