La primera batalla de Bull Run (1861): “La batalla del pícnic” Publicat el 6 de març de 2023 Un calorós i assolellat diumenge 21 de juliol de 1861 s’enfrontaren per primera vegada en una batalla a gran escala les forces de la Unió i la Confederació, prop del rierol de Bull Run. A només 30 milles de Washington, nombrosos membres prominents de l’aristocràcia i periodistes de la capital seguiren a l’exèrcit de la Unió i observaren la batalla, organitzant un pícnic als voltants de la mateixa. El desenllaç inesperat forçaria una caòtica i grotesca fugida.
‘Per dret diví’. L’ensenyament religiós a l’Espanya de la Restauració Publicat el 15 de juliol de 2022 El model educatiu de l’Església durant la Restauració, tot i ser particular, va acabar estenent-se en el conjunt de la societat gràcies a la política religiosa de la Restauració que va permetre que l’ensenyament congregacionalista s’expandís amb força a partir de la segona meitat del segle XIX.
Ideari polític, pràctiques i funció social de la frenologia durant la primera meitat del segle XIX Publicat el 14 de juny de 2022 Al llarg del segle XIX, la frenologia, una nova ciència de la ment que buscava relacionar les facultats humanes amb la forma del crani, s'estengué per diversos territoris d'Europa i dels Estats Units a través de noms propis com Franz Joseph Gall, Johann Gaspar Spurzheim o George Combe, i també de les exhibicions itinerants de gran quantitat de frenòlegs, donant lloc a tota una sèrie d'implicacions en un sector ampli de la societat.
El Cos de Carrabiners: un cos armat singular i efímer Publicat el 12 d'abril de 2022 L'any 1829, nasqué el Cuerpo de Carabineros de Costas y Fronteras per lluitar contra el contraban i el frau fiscal, alternant dita funció amb l’ordre públic i el control de les fronteres i les costes. Aquest cos s'organitzava seguint l'estructra militar i més enllà de la lluita contra el contraban, els carrabiners sovint s’involucraren conflictes interns com ara les carlinades i diferents revoltes i pronunciaments militars.
Dignificar la nació Publicat el 15 de desembre de 2021 Aquest article exposa els processos de nacionalització a territoris desproveïts d'Estats independents durant el llarg segle XIX, amb un èmfasi major en el centre, el nord i l'est d'Europa. Destaca la importància de la cultura, la llengua i les arts en el procés de nacionalització, la seva relació amb l'idealisme, el liberalisme i el romanticisme i la seva vinculació a una emergent classe mitjana oposada a una aristocràcia internacionalitzada terratinent, militar i eclesiàstica.
«News of the World»: les notícies viatgen per camins d’alt risc Publicat el 9 de juliol de 2021 Tècnicament, la Guerra Civil nordamericana va finalitzar el 1865, però el conflicte va anar molt més enllà en el temps. És en aquest context, a l’estat de Texas l’any 1870, on se situa News of the World, una pel·lícula a cavall (i mai millor dir) entre el Western i el drama, basada en la novel·la de Paulette Jiles, de l’any 2016. La trama ens presenta a un excapità de l’exèrcit confederat, Jefferson Kyle Kidd (interpretat per Tom Hanks), que es dedica a llegir de poble a poble les notícies més destacades dels diaris.
Exorcismes al barri de Gràcia a la segona meitat del segle XIX: el pare Palau i el mossèn Cinto Verdaguer Publicat el 15 de febrer de 2020 El dimoni es defineix com un ésser espiritual de caràcter angèlic i naturalesa incorpòria que viu condemnat eternament perquè no va superar les proves que Déu li va posar, a diferència dels àngels, que van romandre fidels.
Dràcula de Bram Stoker: una anàlisi històrica en clau de gènere al cor de les tenebres tardovictorianes Publicat el 15 de juliol de 2019 L’obra literària de Dràcula, publicada el 1897, es situa en el context tardovictorià com a novel·la epistolar en la que Stoker s’alimenta de tot un context històric indissociable a la seva obra donant com a resultat una narrativa i uns personatges insòlits i molt representatius en relació la qüestió del gènere durant l’època victoriana.
Les revoltes del suro: de l’artesanat a la indústria (I) Publicat el 15 de juny de 2019 El suro, com és sabut, és l’escorça de l’alzina surera, la qual ha estat utilitzada des d’antic per a diversos propòsits. El seu aprofitament el trobem mencionat en textos de Teofrast (IV a.C.), Cató (III-II a.C.), Varró (II-I a.C.), Plini el Vell (I d.C.) i Plutarc (I-II d.C.).
La maçoneria al segle XIX: un nou espai de reivindicació femenina Publicat el 15 de juliol de 2018 A partir de l’obertura democràtica que va significar la Revolució La Gloriosa (1868) van anar sorgint diferents veus crítiques amb la situació i la condició de les dones, tant des de la població masculina com de la femenina. A més, això va significar l’ingrés de les dones en maçoneria el que va comportar la creació de Lògies d’Adopció, com espais propis de les dones, dins d’aquesta societat secreta.
Article Exorcismes al barri de Gràcia a la segona meitat del segle XIX: el pare Palau i el mossèn Cinto Verdaguer Publicat el 15 de febrer de 2020