Equip editorial

Equip editorial

«Mai vaig proposar crear els Mossos d’Esquadra com a policia de Catalunya, perquè la seva història no era neta» – Entrevista a Miquel Sellarès

És un personatge que treu pit d’haver actuat sempre amb molta independència. Va ser un dels membres fundadors de Convergència Democràtica de Catalunya (després, seria secretari de comunicació de la Generalitat de 2003 a 2004, en l'època del Tripartit) i de l’Assemblea de Catalunya (1971-77), veritable punta de llança unitària de l’antifranquisme al Principat. Estem parlant de Miquel Sellarès (Barcelona, 1946), i xerrem amb ell per entendre com nasqué i es desplegà la policia autonòmica de Catalunya durant les legislatures de Jordi Pujol (1980-2003).

«Les dones vídues baixmedievals barcelonines estan presents a les fonts; només cal voler-les llegir per trobar-les» – Entrevista a Mireia Comas

Què significava ser viuda a la Baixa Edat Mitjana? Per quin procés i etapes passaven les viudes un cop adquirien aquesta categoria i perdien l’estatus de dones casades? Quina era la seva condició legal? El col·lectiu de les viudes baixmedievals era classificat sota la categoria de «miserabiles persone». Què suposava aquesta denominació i per què se les hi incloïa? La Mireia Comas, octora en Història per la Universitat de Barcelona (2012) i professora d’Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica a la mateixa universitat, ens parla de les vídues baixmedievals barcelonines.

«L’himne català va viatjar en tren; i el gallec, en vaixell» – Entrevista a Ramón Villares i Borja de Riquer

Borja de Riquer ens obrí les portes de casa seva per entevistar-lo a ell i a Ramón Villares, vint-i-quatre hores després que presentés el nou llibre del segon: «Galicia: Una nación entre dos mundos» (Pasado & Presente, 2019), a la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Dos dels historiadors més rellevants de l'actualitat que són, respectivament, un català i un gallec. I per aquest mateix motiu els hem anat a buscar: per a que ens expliquin per què Catalunya i Galícia s'han reivindicat com a nacions. Aquestes preguntes foren preparades conjuntament amb la revista de divulgació històrica gallega Mazarelos.

«Molts elements de la restauració del castell de Montsoriu haurien estat impossibles de fer sense la recerca històrica» – Entrevista a Jordi Tura

A finals de setembre del 2019, part de l’Equip editorial d’Ab Origine es va desplaçar fins al Castell de Montsoriu. Situat entre les poblacions d’Arbúcies, Breda, Riells i Sant Feliu de Buixalleu, ens enfilem carena amunt en cotxe fins a l’últim tram, que l’hem de fer a peu. Un cop a dalt, ens trobem a en Jordi Tura treballant a la intervenció arqueològica programada, que se celebra anualment durant aquest mes. Després de rebre’ns i presentar-nos, ens guia cap a l’interior del castell, explicant-nos-el ràpidament i ensenyant-nos les últimes restauracions dutes a terme enguany. Un cop visitat, ens instal·lem a la cuina de la sala gran, recentment restaurada. Ens disposem a iniciar l’entrevista.
Entrevista a Roser Marsal, fotografia de portada

«A l’Antic Egipte, les dones estaven presents en moltíssims àmbits, no únicament en el domèstic» – Entrevista a Roser Marsal

Llicenciada en història, arqueòloga i actualment doctoranda, Roser Marsal és especialista en Arqueologia i Història de l'Edat del Ferro al Pròxim Orient i en la cultura de l’aigua a la Transjordània del I mil·lenni a.C. Deixem el llibre Oikonomía: Cuidados, reproducción, producción. Tarragona: Publicacions URV, 2015. sobre la taula, obrim la grabadora i ens disposem a parlar de les dones egípies en clau de gènere i africanitat a partir del capítol del llibre que la nostra entrevistada va redactar: Mujeres de Kémit: madres, diosas, reinas y trabajadoras. Un bonic homenatge d’actuals dones treballadores (qui sap si mares, deesses i reines) a les dones de Kèmit d’ara fa uns 4.000 anys.

«El simbolisme del poder feudal es feia a través d’un castell fort» – Entrevista a Stuart Prior

En col·laboració amb Ruben Aarón Cencerrero i Guillem Domingo-Ribas, entrevistem el Doctor Stuart Prior, professor a la Universitat de Bristol, sobre la seva inusual trajectòria com a arqueòleg i sobre la funció militar, estratègica i simbòlica dels castells durant el Període de l'Anarquia, a l'Alta Edat Mitjana a Gran Bretanya i Irlanda. També conversem sobre la seva visita al castell de Montsoriu i la comparació entre els castells anglesos i catalans.

«Robespierre ha sigut un dels personatges més execrats i demonitzats de la història» – Entrevista a Joan Tafalla

En un món on la “llibertat”, la “igualtat” i la “fraternitat” van decaient, recuperar el pensament d’aquells democràtes que ja advertien a finals del segle XVIII dels perills que implicaven una classe política professional o una societat econòmicament desigual per a qualsevol país que es vulgui anomenar “democràtic”, hauria de ser una tasca urgent i emancipadora. Joan Tafalla és un dels principals experts en jacobinisme del nostre país; i allunyant-se dels tòpics i improperis que fomentaren els enemics polítics dels jacobins després del cop d’estat de Termidor, parla sobre el seu pensament polític, quines classes socials els hi donaven suport, els seus líders, etc. Tenint en compte la gran ignorància amb la qual hom acostuma a encarar aquest tema, agraïm al doctor Tafalla no únicament l’explicació dels fets, sinó el to didàctic que utilitzà i que denota els seus orígens de docent.
Popular
Franquisme en crisi: el tardofranquisme i el trajecte sagnant cap al parlamentarisme democràtic (1967-1975)

Tots els drets reservats

Amb el suport de

QUIOSC
SECCIONS
El PROJECTE
XARXES