Article

Nacions i nacionalismes: els processos de nacionalització. De l’essència a la construcció (I)

• Publicat el 15 de novembre de 2017

La noció d’identitat, en el sentit original del terme, defineix el conjunt de característiques que fan d’un subjecte o element quelcom únic i irrepetible. Aquestes especificitats, al mateix temps, el diferencien de la resta.

Maies: una societat desconeguda

• Publicat el 15 de novembre de 2017

Fins ben avançat el segle XIX la concepció que el món occidental tenia sobre la societat maia estava força —per no dir absolutament— allunyada de la realitat.

Tardoantiguitat a la península ibèrica: visigots, omeies i (re)conquesta

• Publicat el 15 de novembre de 2017

Què se'n va fer dels visigots a partir del segle VIII? Per què sembla que un cop finalitzada l’antiguitat tardana hagin desaparegut? Quin va ser el seu paper en la “Reconquesta”?

El moviment veïnal al final de la dictadura i la Transició

• Publicat el 15 de novembre de 2017

Fa un temps aquesta revista ja va entrevistar a Marc Andreu i Acebal, autor d’una tesis doctoral i un llibre sobre els moviments veïnals de la ciutat de Barcelona entre els anys 1968 i 1986 on es defensava una visió segons la qual els moviments veïnals i socials, i en aquest cas concret a Barcelona, havien sigut protagonistes en haver aconseguit incidir en les decisions polítiques gràcies a les mobilitzacions massives d’aquella època.

Els fets d’octubre de 1934: revolució catalanista i mobilització social

• Publicat el 7 d'octubre de 2017

El 6 d’octubre de 1934, poc després de les vuit de la tarda, el president Lluís Companys proclamava des del balcó del Palau de la Generalitat “l’Estat Català de la República Federal espanyola”.

De la Unió de Corones al Dret de Conquesta (segles XV-XVIII)

• Publicat el 30 de setembre de 2017

La unió de les Corones d’Aragó i Castella, amb els Reis Catòlics, va donar pas a la monarquia composta dels Habsburg. A partir de Felip II la monarquia va esdevenir essencialment hispànica, tot generant una relació complexa entre centre i perifèries, que es va fer més difícil amb els creixents problemes fiscals de la corona, i que va abocar a la ruptura de 1640. Si bé l’austriacisme va apostar per un projecte polític i econòmic modern, la desfeta de la Guerra de Successió va donar lloc a un nou règim de caràcter absolut. Les Noves Plantes van suprimir els estats catalanoaragonesos i la Monarquia Hispànica com s’havia entès fins aleshores, però no van crear un Estat Espanyol unificat.

La confrontació Estat-Generalitat entre 1937 i 1939

• Publicat el 30 de setembre de 2017

El llarg de l'època contemporània podem rastrejar diferents moments de tensions i confrontació entre els projectes d'autonomia defensats transversalment des de Catalunya i les autoritats de l'Estat. Això no vol dir que també no es registressin sacsejades revolucionàries en el si de la mateixa societat catalana, per la qual cosa la mateixa classe dirigent no dubtà a l'ús de la força de l'Estat envers les embastades revolucionàries. Segurament la síntesi de totes les contradiccions possibles les podem analitzar en els convulsos anys de la Guerra Civil, i especialment al llarg del període 1937-1939, o sigui des del final dels Fets de Maig fins a l'ensulsiada de la República.

Els Estats de la Corona d’Aragó entre el Casal de Barcelona i els Trastàmara: l’interregne i el Compromís de Casp (1410-1412)

• Publicat el 30 de setembre de 2017

La historiografia ha estat unànime a considerar el segle XIII i bona part del XIV com el període de plenitud de la Catalunya medieval, i com a tal font d’inspiració literària i reivindicació política pels autors romàntics del segle XIX.

Al voltant de la Jamància

• Publicat el 30 de setembre de 2017

La revolta popular coneguda com La Jamància va iniciar-se la nit de l’1 al 2 de setembre de 1843 —des de mitjan agost la conflictivitat era molt densa— i va durar fins el 20 de novembre.

Guerra al Pacífic: els inicis del conflicte entre Estats Units i el Japó

• Publicat el 15 de juliol de 2017

La Segona Guerra Mundial va ser el conflicte més letal de la Història. Una veritable matança de soldats com ho havia estat abans la Primera Guerra Mundial, però també calia afegir els atacs directes –i en alguns casos prioritaris- sobre la població civil a una escala que no té cap precedent.