Els fets d’octubre de 1934: revolució catalanista i mobilització social Publicat el 7 d'octubre de 2017 El 6 d’octubre de 1934, poc després de les vuit de la tarda, el president Lluís Companys proclamava des del balcó del Palau de la Generalitat “l’Estat Català de la República Federal espanyola”.
De la Unió de Corones al Dret de Conquesta (segles XV-XVIII) Publicat el 30 de setembre de 2017 La unió de les Corones d’Aragó i Castella, amb els Reis Catòlics, va donar pas a la monarquia composta dels Habsburg. A partir de Felip II la monarquia va esdevenir essencialment hispànica, tot generant una relació complexa entre centre i perifèries, que es va fer més difícil amb els creixents problemes fiscals de la corona, i que va abocar a la ruptura de 1640. Si bé l’austriacisme va apostar per un projecte polític i econòmic modern, la desfeta de la Guerra de Successió va donar lloc a un nou règim de caràcter absolut. Les Noves Plantes van suprimir els estats catalanoaragonesos i la Monarquia Hispànica com s’havia entès fins aleshores, però no van crear un Estat Espanyol unificat.
La confrontació Estat-Generalitat entre 1937 i 1939 Publicat el 30 de setembre de 2017 El llarg de l'època contemporània podem rastrejar diferents moments de tensions i confrontació entre els projectes d'autonomia defensats transversalment des de Catalunya i les autoritats de l'Estat. Això no vol dir que també no es registressin sacsejades revolucionàries en el si de la mateixa societat catalana, per la qual cosa la mateixa classe dirigent no dubtà a l'ús de la força de l'Estat envers les embastades revolucionàries. Segurament la síntesi de totes les contradiccions possibles les podem analitzar en els convulsos anys de la Guerra Civil, i especialment al llarg del període 1937-1939, o sigui des del final dels Fets de Maig fins a l'ensulsiada de la República.
Els Estats de la Corona d’Aragó entre el Casal de Barcelona i els Trastàmara: l’interregne i el Compromís de Casp (1410-1412) Publicat el 30 de setembre de 2017 La historiografia ha estat unànime a considerar el segle XIII i bona part del XIV com el període de plenitud de la Catalunya medieval, i com a tal font d’inspiració literària i reivindicació política pels autors romàntics del segle XIX.
Al voltant de la Jamància Publicat el 30 de setembre de 2017 La revolta popular coneguda com La Jamància va iniciar-se la nit de l’1 al 2 de setembre de 1843 —des de mitjan agost la conflictivitat era molt densa— i va durar fins el 20 de novembre.
Guerra al Pacífic: els inicis del conflicte entre Estats Units i el Japó Publicat el 15 de juliol de 2017 La Segona Guerra Mundial va ser el conflicte més letal de la Història. Una veritable matança de soldats com ho havia estat abans la Primera Guerra Mundial, però també calia afegir els atacs directes –i en alguns casos prioritaris- sobre la població civil a una escala que no té cap precedent.
Manuel Sesé Mur: la vida d’un doble represaliat pel franquisme Publicat el 15 de juliol de 2017 Mitjançant la trajectòria vital de Manuel Sesé, nascut el 1912 i assassinat pel franquisme al 1948, farem un recorregut pels esdeveniments que van marcar la vida dels veïns d’Osca durant aquest període. Amb l’objectiu de mostrar com el règim va utilitzar la violència indiscriminada, amb el subterfugi de la “Ley de Fugas”, contra elements subversius fins i tot passats ja onze anys del final de la Guerra Civil.
Perestroika (II): De l’acceleració a la reestructuració (1985-1987) Publicat el 15 de juliol de 2017 Tan aviat de l'arribada de Mijail Gorbatxov al poder el març de 1985, els afers econòmics de l'URSS ja foren impregnats d'uns aires de canvi amb l'objectiu d'aconseguir accelerar l'economia del país. Per si sola aquesta acceleració fou insuficient per millorar la situació, per la qual cosa des de les elits renovadores es començà a parlar de reestructuració, sobretot a partir del XXVII congrés el PCUS. Tot això acabarà amb un canvi notable en l'estructura econòmica que donarà pas a canvis polítics, ja a partir de 1988.
La repercussió internacional del cas Ferrer i Guàrdia (1909) Publicat el 15 de juliol de 2017 Francesc Ferrer i Guàrdia (1859-1909) va ser afusellat el 13 d’octubre de 1909 al fossat del castell de Montjuïc de Barcelona. La manca de reaccions internes davant d’aquesta mesura repressiva adoptada pel govern conservador d’Antonio Maura es va veure compensada per una campanya internacional sense precedents. El procés contra Ferrer posicionà l’opinió pública europea. Les protestes es van evidenciar des de París fins a San Petersburg, passant per ciutats com Berlín, Brussel·les, Lisboa, Londres, Roma, Viena o Zuric.
L’arribada i evolució dels gitanos a la Corona d’Aragó Publicat el 15 de juny de 2017 Tot i els nombrosos estudis dedicats als gitanos des del punt de vista antropològic, moltes de les seves característiques o romanen parcialment en el més fosc dels misteris o bé són qüestió polèmica, tot i que gràcies a els estudis lingüístics el seu origen indi (de l’Índia) és quelcom generalment admès avui pels estudiosos.