Article

Els fets d’octubre de 1934: revolució catalanista i mobilització social

El 6 d’octubre de 1934, poc després de les vuit de la tarda, el president Lluís Companys proclamava des del balcó del Palau de la Generalitat “l’Estat Català de la República Federal espanyola”.

De la Unió de Corones al Dret de Conquesta (segles XV-XVIII)

La unió de les Corones d’Aragó i Castella, amb els Reis Catòlics, va donar pas a la monarquia composta dels Habsburg. A partir de Felip II la monarquia va esdevenir essencialment hispànica, tot generant una relació complexa entre centre i perifèries, que es va fer més difícil amb els creixents problemes fiscals de la corona, i que va abocar a la ruptura de 1640. Si bé l’austriacisme va apostar per un projecte polític i econòmic modern, la desfeta de la Guerra de Successió va donar lloc a un nou règim de caràcter absolut. Les Noves Plantes van suprimir els estats catalanoaragonesos i la Monarquia Hispànica com s’havia entès fins aleshores, però no van crear un Estat Espanyol unificat.

La confrontació Estat-Generalitat entre 1937 i 1939

El llarg de l'època contemporània podem rastrejar diferents moments de tensions i confrontació entre els projectes d'autonomia defensats transversalment des de Catalunya i les autoritats de l'Estat. Això no vol dir que també no es registressin sacsejades revolucionàries en el si de la mateixa societat catalana, per la qual cosa la mateixa classe dirigent no dubtà a l'ús de la força de l'Estat envers les embastades revolucionàries. Segurament la síntesi de totes les contradiccions possibles les podem analitzar en els convulsos anys de la Guerra Civil, i especialment al llarg del període 1937-1939, o sigui des del final dels Fets de Maig fins a l'ensulsiada de la República.

Manuel Sesé Mur: la vida d’un doble represaliat pel franquisme

Mitjançant la trajectòria vital de Manuel Sesé, nascut el 1912 i assassinat pel franquisme al 1948, farem un recorregut pels esdeveniments que van marcar la vida dels veïns d’Osca durant aquest període. Amb l’objectiu de mostrar com el règim va utilitzar la violència indiscriminada, amb el subterfugi de la “Ley de Fugas”, contra elements subversius fins i tot passats ja onze anys del final de la Guerra Civil.

Perestroika (II): De l’acceleració a la reestructuració (1985-1987)

Tan aviat de l'arribada de Mijail Gorbatxov al poder el març de 1985, els afers econòmics de l'URSS ja foren impregnats d'uns aires de canvi amb l'objectiu d'aconseguir accelerar l'economia del país. Per si sola aquesta acceleració fou insuficient per millorar la situació, per la qual cosa des de les elits renovadores es començà a parlar de reestructuració, sobretot a partir del XXVII congrés el PCUS. Tot això acabarà amb un canvi notable en l'estructura econòmica que donarà pas a canvis polítics, ja a partir de 1988.

La repercussió internacional del cas Ferrer i Guàrdia (1909)

Francesc Ferrer i Guàrdia (1859-1909) va ser afusellat el 13 d’octubre de 1909 al fossat del castell de Montjuïc de Barcelona. La manca de reaccions internes davant d’aquesta mesura repressiva adoptada pel govern conservador d’Antonio Maura es va veure compensada per una campanya internacional sense precedents. El procés contra Ferrer posicionà l’opinió pública europea. Les protestes es van evidenciar des de París fins a San Petersburg, passant per ciutats com Berlín, Brussel·les, Lisboa, Londres, Roma, Viena o Zuric.
Popular
La fotografia del fantasma d’Abraham Lincoln

Subscriu-te a la nostra newsletter

ISSN 3137-6908 

Tots els drets reservats

Amb el suport de

QUIOSC
SECCIONS
El PROJECTE
XARXES