Article

Euskal Herria 1970-1975: estat d’excepció permanent

• Publicat el 15 de novembre de 2020

La crònica a l’Euskal Herria de l’anomenat tardofranquisme, terme difús per una qüestió elemental (fins on arriba l’ombra franquista?), circula entre dos grans esdeveniments judicials: el Procés de Burgos de desembre de 1970, contra 16 militants d’ETA, i els judicis massius de l’estiu de 1975 que condemnaren a mort a 11 militants del FRAP i d’ETA, cinc dels quals foren executats.

Economia i món empresarial a l’Espanya franquista

• Publicat el 15 de novembre de 2020

Amb l’esclat de la guerra civil de 1936, bona part de les elits econòmiques van donar suport als sublevats, les quals van gaudir de molts privilegis durant la dictadura gràcies a la seva proximitat al règim, encara que no van poder gaudir de la llibertat de comerç i de fer negocis que havien desitjat.

No sols era una qüestió de noms: nació i oposició en els darrers anys del franquisme

• Publicat el 15 de novembre de 2020

Amb la mort de Franco el 20 de novembre de 1975 s’obria un període de canvi. No entrarem a valorar la magnitud de l’operació i molt menys el resultat d’aquesta.

Tots junts contra Franco? Unitat i catalanisme popular a l’Assemblea de Catalunya

• Publicat el 15 de novembre de 2020

La manifestació de l’onze de setembre de 1976 a Sant Boi és potser la imatge més icònica del que representava l’Assemblea de Catalunya: el zenit d’un ampli moviment popular orquestrat per uns partits polítics que, unànimement i de manera convençuda, es dirigien cap a la llibertat del poble de Catalunya. Si bé aquesta era la situació de l’antifranquisme poc després de la mort del dictador, el desenvolupament de l’oposició democràtica catalana fou un camí tortuós d’encerts i errors que, a còpia de batzegades, anà dibuixant el camí a seguir cap a la restitució de les llibertats a Catalunya.

Franquisme en crisi: el tardofranquisme i el trajecte sagnant cap al parlamentarisme democràtic (1967-1975)

• Publicat el 15 de novembre de 2020

A estos fines responde la presente Ley, que viene a perfeccionar y encuadrar en un armónico sistema las instituciones del Régimen, y a asegurar de una manera eficaz para el futuro la fidelidad por parte de los más altos órganos del Estado a los Principios del Movimiento Nacional.

El «Movimiento Democrático de Mujeres» i la lluita feminista al tardofranquisme

• Publicat el 15 de novembre de 2020

Fets històrics tan importants com la Guerra Civil espanyola i el règim franquista que la va succeir van contribuir a l’aparició de diversos factors que esdevindrien clau.

Ser pagès al segle XV: una aproximació il·lustrada

• Publicat el 15 d'octubre de 2020

Actualment hi ha trenta mil pagesos censats a Catalunya – els quals compten amb l’ajuda d’assalariats –, a més d’uns trenta mil agricultors a temps parcial.

Darrere l’assassinat de Thomas Sankara: una aproximació a la revolució de Burkina Faso

• Publicat el 15 d'octubre de 2020

El 15 d’octubre del 1987 Thomas Sankara, president revolucionari de Burkina Faso, va ser assassinat víctima d’un cop d’estat, encapçalat pel seu millor amic i camarada, Blaise Compaoré. Tenia trenta-vuit anys. Darrere el complot criminal es creu que hi havia França, Costa d’Ivori, la ‘Françafrique’ i Líbia. Probablement també mercenaris de Charles Taylor i la CIA.

Perot Rocaguinarda: el «bandoler popular» de la Catalunya del segle XVII

• Publicat el 15 d'octubre de 2020

El bandolerisme és un fenomen social que ha ocupat tots els temps amb pics importants durant la República romana, l’Imperi d’August i el període Baix imperial. Va reaparèixer a la Baixa Edat Mitjana mantenint-se fins a mitjans de segle XVI, quan va estendre’s per tot el marc mediterrani afectant països cristians i musulmans. El Principat de Catalunya va ser un dels capdavanters en la qüestió, amb bandolers tan coneguts com Moreu Cisteller, Antoni Roca, Bartomeu Camps, Montserrat Poch, Perot Rocaguinarda, Trucafort, Tallaferro, els germans Margarit i Serrallonga. En aquest article es fa una revisió històrica de la figura del bandoler Perot Rocaguinarda, actiu entre el 1602 i finals de 1611.

La condició femenina a l’Atenes clàssica

• Publicat el 15 de setembre de 2020

Tradicionalment sempre se’ns ha descrit la situació de les dones a la Grècia Antiga com una realitat uniforme i inamovible en tot moment, seguint aquesta dicotomia tan coneguda de dona-àmbit privat versus home-àmbit públic.