Actualitat

L’ús del terror com a arma política: conferències a la Universitat de Pau

• Publicat el 11 de juliol de 2017

L'ús del terror com a arma política. Amb aquest títol tan aclaridor es presenta la XXXII edició del curs d'estiu de la Universitat Internacional de la Pau, que es desenvolupa entre els dies 7 i 12 de juliol a Sant Cugat del Vallès.

Iran: multipolaritat i divisions de poder a la República Islàmica

• Publicat el 13 de juny de 2017

La revolució Islàmica de 1979 és considerada un dels episodis principals de la història contemporània de l'Iran. L'ascens al poder de l'ayatollah Ruhollah Khomeini com a líder revolucionari indiscutible amb un poder executiu incontestable, va convertir la República Islàmica en un ferotge estat que buscà revisar l'statu quo internacional de l'escenari de la guerra freda.

El combat per la història en la derrota del nazisme

• Publicat el 11 de juny de 2017

La Segona Guerra Mundial o Gran Guerra Patriòtica -terme emprat pels soviètics per referir-se a aquest conflicte- va ser l’esdeveniment bèl·lic de més llarg abast que mai ha viscut la Humanitat i les seves conseqüències encara es poden observar actualment, però el record d’aquest conflicte i el relat que se’n desprèn varia en gran mesura depenent de qui explica els esdeveniments: Occident o l’Est.

Crònica de la Revolució iraniana

• Publicat el 30 de maig de 2017

La revolució iraniana de 1979 fou un dels grans esdeveniments històrics del segle XX, especialment si l’emmarquem en relació al cop d’Estat de Zia ul-Haq al Pakistan el 1977 i la intervenció soviètica a l’Afganistan el 1979 en ajuda d’un govern socialista enfrontat als senyors de la guerra locals.

L’Albània ètnica, la Gran Albània, un projecte controvertit

• Publicat el 24 de maig de 2017

Aquestes últimes setmanes, la qüestió de la possible constitució d’una “Gran Albània” ha tornat a centrar bona part de l’interès polític dels Balcans. Dirigents de Macedònia, de Sèrbia, d’Albània, de Kosovo… n’han parlat, de vegades amb un to que no fa presagiar res de bo.

La inauguració de la Universitat de Cervera

• Publicat el 19 de maig de 2017

Felip V, que havia estat aclamat rei pels catalans, el 1702 va concedir a Cervera el títol de Ciutat. Poc temps després s'inicià la Guerra de Successió i aquesta nova ciutat, va ser saquejada pels dos exèrcits. La vila va quedar devastada i llavors les autoritats cerverines van enviar dos diputats a la Cort, per tal d'obtenir unes compensacions econòmiques que poguessin rescabalar les destrosses sofertes a causa de la seva immutable fidelitat.

Mare de Déu trobada, patrona de Catalunya

• Publicat el 12 de maig de 2017

La muntanya de Montserrat pertanyia, als primers anys de la Catalunya independent, al monestir de Santa Cecília de Montserrat, al monestir de Santa Maria de Ripoll i als castells de La Guàrdia, Otger, Marro i de Collbató.

Templers: la història més enllà de la llegenda

• Publicat el 9 de maig de 2017

El fet que fossin perseguits pel poder i la riquesa que atresoraven ha fet que aquests cavallers despertin una gran fascinació i, com molts altres temes de l’Edat Mitjana, hom els conegui més pels misteris que els envolten que per allò que se’n sap realment.

Crònica del debat «Nacionalisme, passat i present»

• Publicat el 28 d'abril de 2017

Tot i que sabem que es tracta d'un tema candent i fonamental, aquest serà un debat acadèmic i no polític”. Amb aquesta Frase, Jordi Casassas va començar el debat sobre “Nacionalisme, passat i present”, davant una setantena de persones, a la Sala Gran de la Facultat de Geografia i Història de la UB.

De què parlem quan parlem de nacionalisme?

• Publicat el 26 d'abril de 2017

A Catalunya, el terme “nacionalisme” té connotacions una mica especials i marca encara bona part del nostre debat polític. Per què col·locar una senyera gegant davant el Museu del Born és una mostra de ‘nacionalisme’ català; però fer-ho a la plaça Colón de Madrid és una mostra de ‘patriotisme’ (i, per tant, se suposa, més sa)?