Actualitat

El Sàhara Occidental: una descolonització inacabada

• Publicat el 20 d'abril de 2017

La identitat nacional sahrauí es va anar forjant a conseqüència del procés colonitzador, iniciat per Espanya a finals del segle XIX. Seguint els processos descolonitzadors la major part del territori africà s'estava alliberant de la tutela colonial, però el Sàhara Occidental juntament amb les colònies portugueses i els territoris administrats per Sud-àfrica constituïen l'excepció.

Escòcia: un distanciament progressiu

• Publicat el 10 d'abril de 2017

Catalunya i Escòcia són dues comunitats i realitats diferenciades tant a nivell social, polític com cultural. La llista d'especificitats és llarga i ha donat per grans llibres, tesis doctorals i articles de tota mena. Tanmateix, és cert que l'increment de l'independentisme en aquestes dues nacions europees ha coincidit just en el moment de la crisi econòmica i institucional europea més important dels últims 40 anys.

Mineria del carbó al Berguedà: un exemple de deslocalització econòmica (II)

• Publicat el 7 d'abril de 2017

Reprenem el fil des de 1893, moment en el que el grup d’empresaris D.G.E. d’Olano va adquirir la propietat de «Ferrocarril y minas de Berga» que recordem sorgí de la fusió de la junta d’accionistes que gestionava la inversió en la construcció del ferrocarril que havia de connectar Manresa i Berga, amb la que gestionava gran part de les explotacions mineres del Berguedà.

Els pilars d’Europa: un propòsit desdibuixat

• Publicat el 5 d'abril de 2017

Explicar allò que entenem per Europa és una qüestió tan complexa com necessària pels temps que corren. És per això que l’exposició “Els pilars d’Europa. L’Edat Mitjana al British Museum” –organitzada pel CaixaForum i el museu londinenc– m’havia generat unes expectatives que no s’han acabat d’acomplir.

Combatre la llarga ombra del Franquisme

• Publicat el 4 d'abril de 2017

El general Francisco Franco moria un 20 de novembre de 1975, i amb ell es tancava una etapa. S’iniciava el convuls camí cap a la democràcia. Part de les diferents forces polítiques clandestines entraven en el joc polític que havia de definir el rumb de l’estat espanyol. El procés, però, seria dirigit pels antics franquistes, ara erigits com a nous demòcrates i sota la figura de Suárez.

Un dia de presentació a la UAB, acompanyats per Ferran Gallego

• Publicat el 28 de març de 2017

No és cap secret que els editors de la revista vam néixer intel·lectualment a la Universitat de Barcelona (UB), concretament a la facultat de Geografia i Història que es troba al centre de la Ciutat Comtal. Potser per allunyar-nos de la nostra àrea d’influència i fer una presentació del projecte a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) era un repte, que ens feia cert respecte.

«It Did Happen There»: repàs històric del populisme als Estats Units

• Publicat el 21 de març de 2017

L’any 1935, en ple establiment del feixisme italià i amb l’emergència del nazisme a Europa, l’escriptor nord-americà Sinclair Lewis va publicar una polèmica novel·la política titulada "It Can’t Happen Here", que narrava la història de com un polític anomenat Berzelius “Buzz” Windrip assolia la presidència dels Estats Units derrotant a Franklin D. Roosevelt a les eleccions i implementava un règim dictatorial al país.

Croàcia i el seu passat nacionalista

• Publicat el 1 de març de 2017

Com és ben sabut, durant el darrers anys s’ha produït un considerable augment de l’extrema dreta a Europa i Croàcia no n’és una excepció, de fet és un dels països capdavanters amb nombre de vots a l’extrema dreta, encarnada pel Partit Croata dels Dretes o HSP.

Mineria del carbó al Berguedà: un exemple de deslocalització econòmica (I)

• Publicat el 24 de febrer de 2017

Anem a pams. Abans d’endinsar-nos en aquest passat recent –que ens sembla a tots tan llunyà-, cal deixar palesa quina és la relació entre l’extracció del carbó que encara avui abunda al subsòl català, i la deslocalització industrial viscuda a l’Estat espanyol durant els anys 80 i 90 del segle passat.

L’allargada ombra del modernisme al patrimoni industrial de Barcelona

• Publicat el 22 de febrer de 2017

La ciutat de Barcelona és, sens dubte, una de les ciutats més conegudes mundialment per la seva arquitectura. L’empremta que el Modernisme hi deixà, difícilment esborrable, segueix intacta i crida l’atenció de locals i estrangers i projecta la ciutat arreu del món.