El camí reial, que anava des de Barcelona a les terres de Lleida, se l’anomenava també camí del blat, perquè era per on havia de passar el transport dels cereals des del lloc de producció, al de consum. Cervera per la seva situació era una vila clau en aquesta via. Com és lògic, també era el lloc d’estada dels reis i personatges importants en el seu pas vers l’interior peninsular, als quals els habitants obsequiaven i afalagaven per tal d’obtenir-ne privilegis. Felip V, que havia estat aclamat rei pels catalans, el 1701 i 1702 hi va fer estada i en el 1702, a les Corts de Barcelona i previ pagament, va concedir a Cervera el títol de Ciutat.
Poc temps després s’inicià la Guerra de Successió i aquesta nova ciutat, encara que conservava les seves muralles, havia perdut el pes defensiu que tenia en temps medievals. Sense cap guarnició, ni armes apropiades per la nova estratègia militar, va ser saquejada pels dos exèrcits, tant per obtenir animals de carga, com alimentació, la qual cosa comportava que, segons les circumstàncies, es mostrés aliada d’uns o dels altres.
Acabada la contesa, la vila va quedar devastada i llavors les autoritats cerverines van enviar dos diputats a la Cort, l’Antoni Ganyet i Josep Roca, per tal d’obtenir unes compensacions econòmiques que podessin rescabalar les destrosses sofertes a causa de la seva immutable fidelitat a la persona de Felip V. El primer va estar sis anys a Madrid tot defensant les gairebé 30 peticions que haurien de proporcionar suficients fonts d’ingressos a la ciutat.
Tan sols en el punt 19 es demanava un Estudi General com el de Lleida i, si no era possible, una universitat com la de Lleida. Per la seva banda Felip V, que havia suprimit per dret de conquesta totes les universitats catalanes, aconsellat tant pels seus ministres, com per molts intel·lectuals de la Cort, buscava on fundar una única universitat per a tot el Principat i, quan l’11 de maig de 1717 signa el Decret d’erecció d’aquest singular centre universitari, Cervera serà la seu escollida segons especifica, per la seva situació geogràfica – era el centre de Catalunya-, per l‘absènsia de bases militars – no volia que es podessin reproduir les revoltes barcelonines- i…per la seva fidelitat.
Aquesta fidelitat pregonada tant pels regidors, com pel Rei, es contradiu en les actes municipals de l’època guardades en l’Arxiu, que mostren, completament ratllats, els paràgrafs en què es relaten les festes en honor a Carles per les seves victòries, així com en les cartes que els dos diputats enviaven regularment des de Madrid, dient que ningú els feia cas a pesar de tots els delicats regals – dolços, xocolata, copes, puntes, espases… fets a tot tipus de persones, tant a les esposes de gent important, com a bisbes o a polítics, i que en conseqüència demanaven constantment l’enviament de més diners.
